|
puig antich
(1974) (fragments)
INTRODUCCIÓ
[...]
És temps És temps! És temps d'anar amb la cara ben alta creuant les avingudes els balcons la misèria l'esperança amb el cor en un puny enlairat més alt que l'alba molt més ferruginós molt més un grapat de metralla.
[...]
Companys amics de lluita amics de mà anhelada! Jo us recorde caiguts entre la pols als peus del mur de l'alba i vull dur el vostre record la vostra exigència a la meua jornada Presidireu el dia presidireu els treballs presidireu la taula Molt us recorde amics però si he de ser clar potser no us recorde massa Puig Antich jo t'invoque i cride des de la murada el teu sacrifici la teua mort la teua amarga matinada i espere la irrupció de la teua mort cruel com no n'hi ha altra No duràs l'acostumat ram de les flors sinó la sang acostumada que florirà dintre un pitxer amb aigua mentre per la finestra puja el dia la brisa l'alta alegria de punys vindicadors una crònica tendra irada de banderes de punys un poble que avança Puig Antich jo t'invoque Vine! El meu cor t'aguarda fent senyals a la terra un alfabet de dol i ràbia Puig Antich vine El meu cor aguarda
I
Jo no t'he conegut però et recorde com l'infant sobtat que escoltava el relat del combatent d'esventrades espardenyes de l'afusellat i l'escoltaves en silenci amb els ulls molt grans i rodons
[...]
Feres el que et calia aquell matí de març Ascendires dintre la llum com consagrat Llum ja en la llum pols en la pols poble entre el poble però al lloc més alt del teu poble de la teua llum de la teua pols El poble et va fer seu va assumir la teua vida i la teua mort
[...]
el nen que escriu a llapis en un quadern escolar obstinadament i esborra el que ha escrit i torna a escriure i ho torna a esborrar i hi ha una amable llunyana sentor de fusta de llapis a l'estança i esborra encara més i bufa unes engrunes i a poc a poc es trenca el paper és com un tel de ceba i el nen es queda estupefacte i no dóna crèdit al que veu i baixa de la cadira corre a la cuina va a la seua mare la seua mare plena de grenyes de llàgrimes de fum i li mostra el quadern i li diu Mira mamà i des de la pàgina sorgeix fosforescent amb gotes de llum amb resplendors el rostre de Puig Antich.
II
[...]
Aquest poble ha patit i ha esperat ha guaitat en silenci sense dir res cada matí en obrir la porta mirant un costat i l'altre com els llibreters de vell del carrer de la Palla per veure si era hora per veure si venia i venia una dona amb una cistella de tristesa una noia de tacons durs i silenci i fred Aquest poble nostre ha patit i ha esperat nit i dia com al capçal del malalt que es moria
[...]
El malalt el moribund alenava encara encara vivia malgrat els quaranta anys malgrat les privacions Però foren quaranta anys terribles de botes feixugues de mans amb claus d'ocells de becs constants
III
Hauries escoltat el relat infinitament trist amarg del combatent que va conèixer la pols i el vinagre de la derrota Hauries escoltat el relat humil de la petita mort diària sacrificada heroica la virginitat perduda venuda embolcallada amb un tros de paper Et vares engolir tots els relats totes les desventures del nostre poble cloent els ulls amb tristesa amb horror amb amor -també i et vingué una gana una comprensió una fraternitat universal i et proposares lluitar àdhuc pel que no coneixies pel qui patia lluny en silenci obstinat L'home serà germà de l'home havien anunciat veus de punys L'home tornava a ésser germà de l'home escut i lluitava per ell per més que ell no ho sapigués Vull retre't el meu humil homenatge Vull apropar-me a la teua fossa i dipositar davant ella l'homenatge de la meua tristesa del meu amor a tu que et vares dedicar a la causa del nostre poble i vas morir per ell calladament heroicament eucarísticament aquell matí de març que no vull oblidar Dic el teu nom i dic tots els pobles tots els morts els assassinats
[...]
Vaig creuar Londres aquell matí d'una llum serena vaig arribar a les altures del Christal Palace les prades el verd immaculat els enamorats estimant-se damunt la molsa era bella la vida o podia ser bella o la feien bella mentre a Barcelona moria un home jove assassinaven cruelment altre cop una vida jove un camió creuava els carrers de la ciutat amb un mort a dins
[...]
Puig Antich fill meu que esdevens pare meu tu que fores l'infant que escoltava el relat del combatent vençut
EPÍLEG
[...]
Com qui a la terra traça amb la mà negligents signes que el temps esborra o el vent o la mar o la mà de l'home o el temps hem invocat l'heroi agenollats al merlet i el dolcíssim fantasma ha estat sencer davant les nostres súpliques el nostre amor fervent Ara companys tornarem al diari afany el diari afer penetrats pel seu sentit un amor exigent i farem les coses senzilles que ens cal fer però tindran una alegria un sentit un designi un vent que d'altra forma no tindrien no tindrien El temps el martiri la consideració del sacrifici cruel haurà enriquit potser els nostres projectes els nostres afanys els nostres carrers
[...]
El poble el nostre poble t'ha engolit t'ha fet seu màrfega suada pensament record pa sement!
[...]
Puig Antich et recorde en el nom de les coses que fem Dissolt en l'ampla claredat fet música brisa temps! Per a tu el meu record aquest jorn planer un dia entre els dies que puja sense rent Puig Antich murada i vent!
.
vicent andrés estellés
Març, 1974
|
sepharad dijo
M'he quedat sense paraules. Meravellós Estellés!
Gràcies per penjar aquests fragments. Salut!
12 Octubre 2011 | 11:09 PM