Quan el teu cor serà branca de mirra ( Guerau de Liost ).
.
*
...la vera amor no gosaria prendre’s
el goig que la dolor no coneixia.
La vera amor s’ajoca en llit de cendres,
Fènix constant, roserar de les cendres.
.
d’Elegia ( Guerau de Liost ).
.
Quan el teu cor serà branca de mirra
.
Dona, sé el gust de la teva presència:
la testa, rosa dels vents invisibles,
el pit d’argila que pateix, arbori,
amb un arranc de braços que s’eleven.
.
Dona, sé el gust d’abraçar-te, i la nosa.
Dona, sé el gust de fugir, d’enyorar-te.
Si el teu record suplirà la conversa,
saber-te lluny no supleix el tenir-te.
Dona, sé el gust de la mort que separa,
alliberant de sospites de canvi.
En el sagrat epíleg de l’incendi,
cendres i fum s’espiritualitzen.
.
L’enyorament esdevé permanència.
Compenetrats, el diàleg és íntim.
La teva ment triaria per falda
quan el teu cor serà branca de mirra.
.
Guerau de Liost
.
dins Els millors poemes.
Proa-Columna. Barcelona, 1998.
