els pensaments ( Josep-Francesc delgado ).
.
*
els pensaments
.
Potser és cert que els poderosos ens ignoren
les gestes, també el dur sumar de cada dia
ple de petits esculls propicis al naufragi;
i els cossos se'ns vinclen lluny de l'illa solar
on es farguen els desitgs i toquem els somnis
com si fossin núvols, amb els dits delejants.
Potser fins i tot ens ignoren els qui es lleven
cada dia com nosaltres, amb plom als ulls
i el cos rovellat fins al te o el cafè amb llet.
Però tant se val. Encara ens queden moltes cartes:
l'aire que passa entre els àlbers com un orfebre
que n'argenta les fulles al sol de tardor;
i també el vol de les oques o les estranyes
figures que formen en l'aire els estornells...
No sempre som bicicletes sense pedals,
cotxes mal aparcats als carrers exultants
per on se senten les cançons de l'alegria.
Tenim un te pendent mentre mirem la posta
i la sort d'un esguard de brases als records,
el foc que ara encenem i un fill intel·ligent,
a qui ensenyarem, tot seguint Robert Graves,
les virtuts de Claudi, l'emperador romà,
o com circular amb peus de plom per terrenys varis.
Al capdavall no importa gaire l'eficàcia
de Maquiavel, sinó que més aviat
cal que preservem l'elegància d'aquelles
sandàlies de palla o l'art de gronxar
els ulls damunt l'estany: l'estona necessària
per mirar i badar que se'ns esmuny entre clàxons...
Tornarem a deslliurar peixos i tortugues,
coloms i carpes i seguirem amb la barca
l'arcada calmosa de la Lluna al mirall
de l'aigua: només els pensaments, Su Dongpo,
poden obrir-se en la nit com el lotus blanc.
.
Josep-Francesc Delgado
dins: El temps dels poderosos
Columna edicions, Barcelona, 1998.
