de castells montserratins, 5. del castell d'Òdena ( Amics del Sol ).
.
*
.
imatge de http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-833-cat-castell_ddena.htm
El senyor d'Odena, dalt de la torre octogonal del castell, guaitava les planes d'Aigualata, on verdejaven ordis i blats. Dubtaba si aquell pacte amb el diable li seria profitós, si el tresor d'or que acabava d'amagar permetrien aconseguir el seu desig...
En una plàcida reraguarda, la guerra anb els sarraïns, l'havia fet ric.
- Fou una bona pensada - es deia cofoi, - fer tractes alhora amb moros i cristians i aplegar com més monedes millor.
El castell de Miralles ja s'havia enderrocat en el brogit de les batalles.
La gola de la senyora de Tous era tan gran que es cruspí totes les viandes del seu poble, després donà totes les monedes d'or que disposava al senyor d'Odena i als altres del veinat per poder abastar més i més menges exquisides.
Tant gran era la gola de la senyora,
que no va parar d'endrapar fins arruïnar-se.
Famèlica va haver de pidolar pels camins quelcom per menjar. En rebre un rosegó de pa sec i unes nous... Va planyer's desconsolada:
Si hagués sabut que era tant bo el pa amb nous
encara seria la senyora de Tous.
El senyor de Tous anhelava descendència per preservar les possesions, però al no haver-la amb la caça s'entretenia.
Prop de la gorja de La Fou va veure una Cérvola Blanca, tan manyaga, que no la pogué atrapar. En els dies de cacera sempre que se li apareixia, àgilment fugia.
Amb el diable l'ànima va pactar
a canvi de la Cérvola Blanca.
Un dia que l'encerclà,
una nina va trobar.
Ell va pensar:
- El dimoni me l'ha donat?
Però jo la meva ànima
no li'n daré! -
La nena va fer-se dona i molts pretendents va tenir. Un repte, però, havien de complir: La Cérvola Blanca captivar.
Un jove enamorat que s'hi volia casar, va anar a caçar la Cérvola Blanca, amb afilada fletxa la va encertar. En apropar-se va veure desconsolat que era la noia estimada a qui havia ferit.
De mort ferida, un desig tendrament va fer-li al galant:
...de fugir junts, d'aquest món.
El noi hi va accedir,
i La Fou se'ls va empassar.
Mentre, en banyeta reia la seva venjança.
Desolat, el senyor de Tous mai més no se'n refèu, i morí sense descendència.
* * *
Per aquests indrets el Diable hi té molts paranys. La cova, la gorja Gran i els Xucladors, que poden empassar-se als més agosarats, sense deixar rastre.
Per si algú dubta de la presència del diable, al poble de Sant Martí de Tous, ben prop del cementiri, amagada sota un atapeït vestit d'heures hi ha la prova veridica: la Pedra de la Bruixa o Queixal de la Bruixa - menhir, en diuen els entesos - , ...però:
És ben sabut que una bruixa que ajudava al diable a construir el pont de Martorell, portant pedres des de Guimerà, en sentir que el gall ja cantava el nou dia, s'espantà i va marxar corre cuita deixant caure avall la pedra. Es ven clar que aquesta pedra és just de la mateixa mida que la pedra que hi falta a la base del pont del Diable de Martorell.
* * *
publicat a la circular d'Amics del Sol, febrer 2011.
.
Noman dijo
Hola miquel!!!!
20 Febrero 2011 | 07:37 PM