convivents ( DEPANA ).
.
*
.
Aran, país d’ossi.
Eth mèn pair siguec mèstre d’escòla deth 1925 ath 1930 a Bausèn. Un dia que gessèc d’excursion damb es escolans, de jos ues mates d’aueràs vederem un os. L’observèren damb cèrta admiracion e cadun seguic eth sòn camin. Ne eth plantígrad, ne eth mèstre, ne es escolans experimentèren cap sentiment de risc ne menaça.
Aran a estat tostemps país d’ossi. En tot saber qu’es donades de testimònis anonimi còsten de conéisher pera lei deth silenci ( qu’a imperat es darrèri ans sus aguest tèma ara Val ), i auèren donades de presència enquias ans 90. Eth lòc a on non s’arribèren a extinguir siguèc ena val pallaresa de Bonabé.
Dempús dera reintroduccion deth 1996, er os a estat utilizat coma arma politica entà arténher mès competéncies e recorsi. Com auèm ja dit d’auti viatges, era avidesa politica junhuda ara irresponsabilitat de bèri mieis de comunicacion, an metut aguesta espècia laguens der uelh der auragan mediatic. D’aguesta forma, auèm artenhut que sigue er unic lòc deth continent a on er os brun non ei ua oportunitat, mès lèu un teoric problèma. Eth sector dera ramaderia coneish qu’a ua situacion malaisida, mès era sua conjontura negatiua non deriva des baishes que cause er os.
Aguestes baishes son un ahèr a solucionar, pero non ei era unica manèra d’abordar eth tèma. Damb ossi o sense, eth sector primar de montanha ei practicaments extinguit e ei ua pèrta irreparable que non mos podem perméter. Sigatz coma serà, cau méter mès enfasi en era sua promocion e supòrt, e mens en es conflictes entre ossi e pagesi.
Tau coma li passèc ath mèn pair, aguesta primauèra auèm viscut ua situacion unica damb tranquilitat. Auèm vist coma eth silogisme Aran e ossi parièr a problèmes, s’a trincat: Aran e ossi an conviscut damb normalitat. D’aguesta forma eth grop de seguiment de DEPANA a estat observant diuèrsi exemplars sense cap sòrta d’incident. Efectivaments, non solaments auèm gaudit dera montanha sauvatja, mès qu’auem trabalhat code a code damb es guardes, damb eth Conselh Generatz, damb es jornalistes, e auèm pogut dar un messatge positiu d’un lòc fòrça toristic damb un pialèr de vaques a on, sense cap event remarcabla, se vedie er os practicaments cada dia... E non i auie cap problema!!!
Es imatges d’Oriol Alamany an estat un extraordinari veïcul entà mostrar un paisatge beròi e un document de molta qualitat deth qué hègen es animaus: pasturar èrba as solanes, lheuar calhaus, escalar, dormir, eca. Totes aguestes setmanes tan magnifiques qu’auem viscut tamben an estat possibles gràcies ath trabalh contunhat e quasi anonim de Marc Alonso, qu’a seguit fidèu ara causa ursina en tèrra hostila.
Mercès a gent coma eth es aranesi qu’èm en favor der os podem parlar-ne publicaments, deféner que i a un espaci entara grana fauna e qu’aguesta ei part dera identitat d’Aran.
.
Lluís-Xavier Toldrà.
* * *
2010: OBSERVADA UNA FEMELLA AMB DOS CADELLS AL PIRINEU FRANCÈS
El passat 20 de juny un grup de persones van veure durant 10 minuts una femella d’ós amb dos cadells nascuts aquest passat hivern. L’observació es va fer a les muntanyes del municipi francès de Couflens ( al nord d’Esterri d’Àneu ).
L’anàlisi genètica dels indicis recollits confirmaran qui són els pares dels cadells. Probablement són fills de l’óssa Caramelle nascuda al Pirineu l’any 1997 o bé d’una filla seva nascuda l’any 2002.
La població ursina del Pirineu se subdivideix en tres nuclis ( occidental, central i oriental ), però només al central hi ha femelles i, per tant, és reproductor. Dins del nucli central hi ha dues zones claus per a la reproducció de l’ós, per una banda el Baix i Mig Aran, i per l’altra l’Alt Àneu ( Pallars Sobirà ) i els municipis francesos de Couflens i Salau. Actualment la població pirinenca d’ós bru s’estima entre 20 i 25 exemplars.
* * *
Sí a l’ós al Pirineu!
DEPANA va participar el cap de setmana 8 i 9 de maig en una reunió internacional d’associacions conservacionistes de França i Andorra, en el marc del CIAPP ( Conseil International pour la Protection des Pyrénées ), amb l’objectiu de coordinar accions i campanyes de conservació d’aquesta espècie.
D’aquesta reunió en sortí el “Manifest per un pla global de restauració i de convivència amb l’ós a la serralada pirinenca” que DEPANA i més d’una desena d’entitats conservacionistes van subscriure per tal de potenciar la reintroducció i conservació de l’ós bru del Pirineu.
D’altra banda França no alliberarà óssos al Pirineu aquest any 2010. França va temptejar la possibilitat de que fossin óssos cantàbrics els propers que s’alliberessin al Pirineu, però experts com ara la Fundación Oso Pardo van determinar que la població cantàbrica ( 150 óssos ) encara no és prou gran com per ser una població donant d’óssos.
DEPANA accepta l’ajornament de nous alliberaments si s’aposta d’una menera decidida per acostar postures amb els col·lectius més reticents a la reintroducció de l’ós, i es promou el diàleg i la informació sobre l’espècie adreçada a les persones que viuen al Pirineu.
* * *
Seguiment de dos óssos a la Val d’Aran
Es tracta de dos exemplars subadults, un ros i un altre marró-grisenc, de sexe encara no determinat, probablement “Nhèu” i “Noisette”. La confirmació definitiva de la identitat dels óssos es coneixerà quan es tinguin els resultats de l’ADN dels rastres recollits pels guardes del Conselh Generau d’Aran.
Durant la darrera setmana de maig i les tres primeres de juny, l’expert en l’ós bru Marc Alonso, el fotògraf profesional Oriol Alamany i altres membres de DEPANA van fer el seguiment de dos óssos pirinencs a la Val d’Aran. Com a resultat d’aquest seguiment es van obtenir fotografies i vídeos de gran qualitat, que permeten contemplar els exemplars d’ós bru en el seu habitat natural. Els podeu consultar a la web de DEPANA.
Nhèu, Noisette i els nens del Pirineu
Són dos óssos subadults, un ros i un altre marró-grisenc, de sexe encara no determinat. Probablement es tracti de Nhèu ( neu en aranès ) i Noisette ( avellana en francès ). L’origen dels noms ve de les escoles pirinenques. Nhèu va ser el nom proposat per l’escola de Vielha en el marc de la campanya d’educació ambiental “PIRINEU VIU” de DEPANA. El nom de Noisette va ser proposat per les escoles del Pirineu francès.
Aquests óssos van néixer a les muntanyes de Bossòst ( Val d’Aran ) al gener del 2009 i, com és normal en l’espècie, durant la primavera es van emancipar de la seva mare, una vegada va entrar en zel al mes de maig. Els dos germans romandran junts un any més, aproximadament, fins a la seva separació definitiva.
Les proves d’ADN
La confirmació definitiva de la identitat dels óssos es coneixerà quan es tinguin els resultats de l’ADN dels rastres recollits pels guardes del Conselh Generau d’Aran, a qui DEPANA va mantenir informats en tot moment dels moviments dels óssos i a qui agraïm la seva col·laboració, entrega i professionalitat.
Les fotografies i vídeos van ser enregistrats vora d’un lloc de forta afluència turística a la Val d’Aran i, per evitar interferir en una època sensible del seu cicle vital ( el moment d’independitzar-se de la mare ), no van ser fetes públiques fins que els óssos van abandonar el paratge.
Unes imatges molt valuoses
En l’actualitat hi ha molt poques imatges d’aquests animals captades en llibertat als Pirineus, i d’aquí la seva importància. DEPANA vol destacar la total normalitat i pacífica coexistència entre óssos i persones. Els óssos van mantenir la distància i discreció davant la presència humana, com quan un matí es van concentrar uns cinquanta turistes a la zona mentre un ós pasturava tranquil·lament uns cinc-cents metres per sobre d’ells. Els ramats van pujar als prats d’estiu aquelles setmanes sense incidències.
Durant aquell temps els óssos van estar menjant herba i plantes tendres com és habitual a la primavera; cal recordar que el 75 % de la seva dieta és d’origen vegetal. També se’ls va observar esporàdicament fent forats buscant insectes, bàsicament formigues, per alimentar-se. El seguiment es va fer a una distància suficient, amb prismàtics i telescopis, i les imatges van ser obtingudes amb un potent teleobjectiu, amb la finalitat de no molestar els animals. Els óssos es van moure entre els 1600 i els 2000 metres d’alçada en una zona que alterna prats i boscos.
Un hàbitat molt saludable
L’aspecte dels óssos es va verificar com a molt bo i saludable, demostrant la bona qualitat de l’hàbitat pirinenc i la viabilitat de l’espècie en aquesta serralada. Recordem que l’ós va ser reintroduït al Pirineu a finals dels 90 per reforçar la llavors feble població autòctona ( amb només 5 exemplars en aquell moment ). Encara avui sobreviuen 2 o 3 exemplars originaris pirinencs. DEPANA considera que el pitjor enemic de l’ós és el seu desconeixement i una de les seves tasques prioritàries és la difusió d’informació sobre els platígrads, com la que fem des d’aquestes pàgines.
* * *
articles publicats a L’Agró Negre, nº 16. 2/2010, pp. 9, 18 i 24. DEPANA.
BRU: Dotze dies amb l'ós dels Pirineus from Oriol Alamany on Vimeo.
.
