L'encontre amb l'espècimen, d'un poc més de dos metres de longitud, “de color clar gairebé blanc” i amb les característiques de l'espècie de la foca monjo, es va produir el passat diumenge al migdia, de forma fortuïta.

El submarinista, veterà coneixedor de la reserva del Toro, havia sortit a gaudir d'una jornada de busseig recreatiu amb un grup d'amics, segons ha explicat en declaracions, quan es va topar amb aquest exemplar de foca monjo, del qual es calcula que poden quedar uns cinc-cents exemplars a tot el món.

La majoria d'ells es poden veure a la colònia de cap Blanc (a l'anomenada Costa de les Foques, de Mauritània), i altres al Mar Egeu, el litoral del Sàhara i Madeira.

L'albirament del diumenge en Toro es va produir al final d'una immersió, quan el bussejador va veure “entrar una cosa gran a la cova que es troba en el costat de ponent de l'illa” i es va dirigir cap a allà “per comprovar de què es tractava”.

“En entrar a la cova, un recinte petit, d'uns tres metres de profunditat, vaig veure una cosa blanca i vaig pensar que seria algun tipus de balena o catxalot malalt o encallat perquè estava quiet, en posició vertical, amb la cua cap al fons”, ha relatat Garí.

El bussejador es va aproximar a l'animal: “I quan estava a mig metre de distància, es va girar bruscament cap a mi, amb la boca oberta i vaig veure clarament que era una foca”.

La sorpresa “va ser per als dos”, ha assegurat Garí, que ha explicat que l'animal va començar a nedar per l'interior de la cova, allunyant-se d'ell i mirant-lo, moment que el bussejador va aprofitar per realitzar algunes fotografies. Garí i la foca van romandre en l'interior de la cova “per uns deu minuts”, abans que un altre bussejador entràs al recinte, cosa que va espantar l'animal, que “va sortir nedant a tota velocitat”.

El bussejador ha assegurat que “mai abans” no havia vist una foca a la zona i ha advertit del perill que pot suposar per a aquest espècimen “l'almadrava de pesca ubicada en la pròpia reserva, on podria quedar enganxat.” Els dos últims exemplars de foca monjo, coneguda popularment com “vellmarí”, dels quals es té constància a les Balears, van ser exterminats a Mallorca el 1958, un d'ells sacrificat entre les xarxes dels pescadors de Cala Mondragó, a Felanitx, i l'altre mort a trets per la Guàrdia Civil a Cala Tuent, a Escorca.

El Govern balear ha estudiat en diferents moments la possibilitat de reintroduir a les illes la foca monjo (Monachus monachus), un mamífer marí considerat una de les deu espècies del món en perill d'extinció.

L'octubre de 2005, una delegació de la Conselleria de Medi Ambient del Govern va viatjar a la Reserva Natural de les Illes Desertes, a l'arxipèlag de Madeira, per conèixer un projecte de recuperació de l'espècie, que ha permès l'existència d'una colònia d'entre 25 i 30 exemplars en aquest lloc. Un any després, el setembre de 2006, el llavors president de l'executiu, Jaume Matas, va anunciar la possibilitat que el Parc Nacional Marítim Terrestre de Cabrera pogués ser utilitzat com a hàbitat per a la recuperació de l'espècie.