Maria Estruch ha comentat:

Si voleu afegir almenys dos títols a la col·lecció, aquí va la meva aportació:
* el 2003 vaig publicar els del Bages (CEB, Manresa, 2003)
* el 2010 he publicat els del Berguedà (Ed. de l'Albí, Berga, 2010).
Cordialment,
Maria Estruch i Subirana

 

8 Gener 2011 | 10:51 PM

 

 

------   això és el que he trobat al seu blog:

diumenge 9 de gener de 2011

Núvols, boires i vents a Catalunya Ràdio

Estem a punt de presentar Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà. L'acte tindrà lloc el proper 20 de gener a les 20 hores, a la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig, amb assistència i parlaments de l'editor, Jaume Huch, el prologuista, Mn. Climent Forner i l'autora. Esperem comptar també amb l'assistència de l'Ajuntament de Puig-reig, que ha patrocinat l'enviament d'un exemplar a cadascun dels pobles de la comarca, i d'una bona colla dels informadors que han omplert el llibre amb les seves paraules i la seva saviesa.

Mentrestant, volem recordar un dels "germans" d'aquest llibre, publicat el 2003, i que fou objecte protagonista de la tertúlia anomenada "Joc de paraules", conduïda per Ramon Solsona i Antoni Bassas, dins el programa "Els matins" de Catalunya Ràdio, en la seva emissió del 4 de març de 2004.

Per a escoltar-la premeu: 

dimecres 8 de desembre de 2010

Presentació dels noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà

L'acte tindrà lloc, si Déu vol, a la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig el proper 20 de gener a les 20 hores, dins el programa d'actes de la Corrida. Vegeu-ne un avançament en el vídeo que teniu a continuació:

.

divendres 20 d’agost de 2010

ELS NOMS POPULARS DE NÚVOLS, BOIRES I VENTS AL BERGUEDÀ ja és a les llibreries des del 14 d'octubre


Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà.

Maria Estruch

L'objectiu d'aquest llibre és fixar en lletra impresa les paraules que els nostres pares i sobretot avis i padrins empraven habitualment per a referir-se als fenòmens meteorològics que regien les seves collites i les seves vides, quan l'agricultura i la ramaderia eren les activitats fonamentals i quan tota predicció meteorològica els venia de l'observació directa del cel, de l'experiència i dels coneixements transmesos generació rere generació. Aquests coneixements i aquesta experiència han creat un vocabulari i un tou de locucions i dites d'una riquesa excepcional.

· Editorial: L'albí
· Col·lecció: La guita
· Enquadernació: Rústica amb solapes
· Mides: 15,0 x22,5
· EAN: 9788489751828
· PVP: 17,31 /18,00 €.

dijous 25 de març de 2010

"Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà" ja està en premsa!!


El 1993 Albert Manent començava una enquesta comarca per comarca encaminada a recollir els noms populars dels núvols, les boires i els vents, després de constatar que el Diccionari Català-Valencià-Balear, la magna obra d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, no aplega més que un vint per cent d’aquest vocabulari que constitueix aquest tresor popular encara viu. Tampoc Joan Amades, al seu llibre Astronomia i meteorologia populars (El Mèdol, Tarragona 1993, segona edició), aplega gaire més d’una setantena de noms de núvols i de boires, entremig d’altres fenòmens atmosfèrics. I Antoni Griera, al Butlletí de dialectologia catalana (juliol-setembre del 1914), va recollir uns quatre-cents noms de vents en tot el territori de llengua catalana.

Aquest vocabulari, com també el referit a tants i tants àmbits de la saviesa popular, lentament però inexorable, es va perdent amb el relleu generacional i els nous temps tan “tecnològics i globalitzats” que porten implícit el risc del desarrelament i la despersonalització.

Fins al 2009 Manent ha publicat en llibre les següents comarques: el Baix Ebre, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, les Garrigues, el Maresme, el Penedès (que comprèn el Garraf), el Priorat, la Ribera d’Ebre, el Solsonès, la Terra Alta, l’Urgell, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i la Segarra. També està recollit el vocabulari de la Selva, juntament amb Joan Cervera i Batariu, amb qui ja ha publicat els darrers títols. A aquesta col•lecció s’hi afegeixen els treballs efectuats per d’altres estudiosos (Josep Riba i Gabarró, Lídia Cruset, Mireia Custey, Sònia Peitiví, Tere Izquierdo, Pili Ibáñez, Maite Moya) en les comarques de l’Alt Empordà, l’Anoia, el Montsià i el Bages (recollit per qui signa el present, durant el 2002). I encara, s’han publicat els reculls d’Eivissa i Formentera i d’una part de Mallorca (M. Bonet Rigo, M.Grimalt Gelabert); i Jordi Manent té enllestit gairebé el d’Andorra. El projecte de Manent, i de tots els que l’ajudem i ens l’hem fet nostre, és acabar el mapa de la Catalunya del sud i fomentar treballs semblants a les comarques del Rosselló, el Capcir, etc., i a tot el País Valencià. Es tracta d’un treball de cultura popular però també de dialectologia, prou ambiciós perquè el temps passa inexorablement i s’emporta mots i persones que són un pou de saviesa, i l’espai geogràfic a enquestar és d’una gran magnitud i això reclama temps i dedicació, però sobretot amor per una tasca ben altruista.

L’objectiu d’aquesta recerca no és altre que fixar en lletra impresa i pels mitjans que les noves tecnologies ens posen a l’abast (fotografia i gravacions de veu digitals, especialment, que tot i que de moment no es publiquin, queden enregistrades per a futurs estudis) les paraules que els nostres pares i sobretot avis i padrins empraven habitualment per a referir-se als fenòmens meteorològics, sovint aclaparadors, que regien les seves collites i les seves vides, quan l’agricultura i la ramaderia eren les activitats fonamentals que els donaven sosteniment; i quan tota predicció meteorològica els venia de l’observació directa del cel, de l’experiència i dels coneixements transmesos generació rere generació. Aquests coneixements i aquesta experiència han creat un vocabulari i un tou de locucions i dites d’una riquesa excepcional.

La preservació d’aquest món i d’aquesta riquesa que se’ns esmuny dels dits mentre s’escolen els dies és la fita d’aquest projecte d’Albert Manent, del qual m’ha fet partícip en confiar-me la recerca dels núvols, boires i vents ara també al Berguedà.

Pel que fa a la metodologia i prenent el criteri cronològic, direm que aquest és un estudi sincrònic d’una realitat lingüística, dut a terme bàsicament durant el quart trimestre de 2009. Quant al criteri geogràfic es tracta d’una monografia referida a una zona concreta: la comarca del Berguedà, considerada com a una unitat dialectològica. Però el criteri que preval en aquest estudi és per força el criteri cultural, perquè vol ser l’estudi del reflex lingüístic del coneixement que posseeixen els individus més grans que han viscut des de joves arrelats al medi, amb les seves maneres de fer i treballar, de pensar i creure, i que han aportat les dades antropològiques i semàntiques d’aquest estudi.

El material bàsic d’estudi i documentació (deixant a part la bibliografia constituïda per la col•lecció endegada per Albert Manent sobre el tema, pel Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll i els estudis d’Amades, Sanchis Guarner i Griera) són les fonts orals que s’han recollit. La col•lecta s’ha fet amb gravadora de veu digital i s’han emmagatzemat les entrevistes en DVD de cara a una òptima conservació i anàlisi. Les entrevistes tenen com a base un qüestionari elaborat amb criteris etnolingüístics , i van més enllà de la constatació de l’ús d’unes paraules. Sovint les preguntes s’endinsen en les formes de fer i de viure, les creences i la cultura i pretenen fer fluir tot aquest món de boca dels informadors i constitueixen un guió previ de l’entrevista, que s’ha adaptat a cada cas perquè en resultés una conversa dirigida però on els informadors tinguessin total llibertat i en fossin els únics protagonistes.
Així, visitant poble per poble, i reunint unes quantes persones grans de cada municipi, representants dels diversos nuclis i masies que formen el terme, se’ls ha demanat sobre el temps atmosfèric. Aquesta feina s’ha convertit a cada indret en una conversa entre amics, que duia a parlar d’altres temes igualment interessants (bandolers, màgia, bruixeria, llops, anècdotes viscudes...) i que evidenciaven el doll d’experiència i saviesa, d’aquestes persones, majoritàriament pagesos i pastors. N’han sortit refranys de tota mena, cançons i esquellades, topònims i malnoms... Les generacions que ronden de la setantena en endavant conserven una riquesa lèxica i un doll de dites excepcional que el jovent no podem permetre’ns el luxe de perdre per mor d’una modernitat mal entesa: els nous temps tan tecnològics han de saber encabir aquest tresor popular, a risc de perdre-hi en humanitat si es fa altrament. Així mateix, aquest tresor popular, hauria de poder-se encabir d’alguna manera en els programes escolars, el planter del futur, no ho oblidem.

Repassant les entrades d’aquest petit diccionari hi trobareu noms que són comuns a totes les comarques: calçada, bassetes, ròdol,... però també hi trobareu noms ben específics de la comarca i fins i tot d’un poble o d’uns pocs pobles en concret (la comiana, la broma de Carol, la broma que porta areny, la misèria, el vent de Gabarrós, la barrufaca...). També hi trobareu noms compartits amb una comarca veïna, com és el cas del Solsonès o del Bages, que tenen en comú vocabulari amb els pobles fronterers. I encara hi trobareu comparacions amb elements similars: noms d’animals (la serp, l’euga del pla de l’Orri o la de la Clusa), del vestit (barret, mantellina), mitjans de transport (la ferroviària, barquetes), estructures i construccions (empedrat), anatomia (forat de la minyona) o personificacions (el tinent de Gósol, la iaia del Putxot)... ben curiosos i descriptius; i la presència d’elements religiosos o mítics (la torre de Sant Jeroni, el bisbe de la Seu) o el nom del personatge que va definir el fenomen (la processó del Periques), etc. Hi ha vacil•lacions entre “broma” i “núvol” -o també “núgol”-, amb predomini del primer mot, la qual cosa fa que hi hagi un alt percentatge de noms de núvols en gènere femení (164 d’un total de 267); noms derivats de topònims comarcals com la berguedana o la bertrana, o topònims relacionats amb l’indret del territori sobre la vertical del qual es troba (la castellera dels Porxos, la comiana), etc. La imaginació popular a l’hora de trobar mecanismes de generació de noms de fenòmens atmosfèrics és tan creativa que, al costat del vocabulari general compartit amb tot el domini català, troba solucions lingüístiques noves i pròpies per a explicar-se el món amb total precisió, o per afectació de la rima d’una sentència o refrany (la burra esquilada amb l’esquena blanca). El fenomen del “ieisme” hi és ben representat (“escabeiats”, “vermeior”) i també multitud de paraules dialectals, així com la incorporació de moltes dites i refranys, i creences, maneres de fer i d’explicar-se el món, amb part dels quals s’ha fet un apartat especial al final del llibre per tal de poder encabir tot aquest tresor popular relacionat amb la meteorologia i el cicle del temps.

No podríem acabar aquesta introducció sense referir una anècdota narrada per la filla d’una fadrina de la casa de Meranges que presencià els fets i que il•lustren la importància del saber popular: Un meteoròleg del segle passat, investigant el temps, va viure tres o quatre dies a l’esmentada casa de Meranges, situada entre Castellar de N’Hug i la Pobla de Lillet. Un dia al capvespre el ruc, que era a l’estable, es posà a bramar. El padrí de la casa, que havia vist tres guerres (la dels carlins, la de Cuba o dels “xipaios” i la guerra civil), anuncià:
- El ruc brama, demà el temps canviat.
- Poc que ho trobo...-contesta el meteoròleg fitant la vista en els seus aparells sofisticats.
L’endemà hi havia un pam de neu. Veient-ho l’home del temps conclogué:
- Ja me’n torno. Saben més els rucs de la muntanya que els savis de Barcelona.

Tot aquest recull no hauria estat possible sense l’ajut indispensable i generós d’aquelles persones que a cada poble heu aplegat i reunit aquest tou de savis meteoròlegs de l’experiència. I per descomptat, no s’hauria pogut fer sense els protagonistes: tots els que heu participat en l’enquesta i heu volgut fer-nos partícips de la vostra saviesa.

A continuació figuren, per pobles i per ordre alfabètic, aquestes persones (265 en total) que han participat en l’enquesta, com a informadors i/o com a organitzadors de la visita, amb la data de les entrevistes, el nom de la casa pairal dels informants i la seva edat entre parèntesi:

A Avià (6 d’octubre de 2009), Dolors Badia i Cirera de cal Teuler (83), Josep Burniol i Fíguls del cal Jepet (89), Lluís Canal i Gonfaus de cal Lluc (74), Ramon Capdevila i Macià de cal Catrau (77), Pere Closa i Capdevila (71), Adelina Costa i Cumellas (72), Josep Costa i Serra (80), Joan Deu i Bagué de cal Deu, Benet Fíguls i Canal de cal Ferrer (73), Josep Gabarró i Gorgas de cal Gabarró (83), Marcel•lí Malé i Corominas (87), Joan Orriols i Santacreu de ca la Quiniela (94), Montserrat Pons i Casòliva (82), Montserrat Pujols i Pagerols de cal Castella (85), Ventura Sabata i Millat de cal Sabata (87), Josep Subirana i Fíguls de la Roca (71), Àngela Suñé i Bars de cal Bep (88), Carme Tarrés i Carol (84), i Rufina Vila i Closa de la Teuleria de Graugés. Han organitzat la trobada mossèn Ramon Viladés i Llorens, i Josep Gabarró i Gorgas.

A Bagà (23 d’octubre de 2009), Josep Badia i Marginet de Malanyeu (88), Mercè Martorell i Torredeflot de cal Tutà (86), Joan Ramon i Cinca de cal Romà (80), i Antonio Silvestre Sanchezmarín (85). Han organitzat la trobada Isabel i Trini de la Fundació Salarich-Calderer.

A Berga (20 de novembre de 2009), Fernando Barniol i Gragés de cal Galta (76), Montserrat Canal i Costa de la Valldan (81), Jaume Comelles i Peypoch (80), Josep Corbera i Ventura (64), Lluís Manel de Ferrer i Fígols (57) que fou entrevistat a Olvan, Pilar Fígols i Bover (85) que fou entrevistada a Olvan, Quirze Grifell i Sala (53) que fou entrevistat a Viver, Montserrat Pujols i Pagerols que fou entrevistada a Olvan, Jaume Riu i Pujantell de la Valldan i fill de la Muntada de la Coma (76), Melcior Tubau i Rota (90), i Genoveva Xandri i Tarrés que nasqué a cal Cameta de la Coma (79). Han preparat la trobada, Maribel Iglésias i Trasserra i Lluís Armengou i Hurtado de cal Rovira de la Valldan. Mossèn Ramon Viladés i Llorens ha fet d’enllaç.

A Borredà (16 de desembre de 2009), Josep Camprubí i Puigcorbé de cal Rovires (76), Joan Cunill i Rota de cal Marxant (82), Joaquima Cunill i Rota de ca la Noia (86), Dolors Fàbregas i Comas de cal Mitjana (89), Maria Freixa i Costa de cal Freixa (63), Romuald Freixa i Costa de cal Freixa (67), Amparo Masegosa i Sánchez de cal Bosoms (68), Carme Pregonas i Planas de cal Domènech (85), Dolors Pregonas i Soler de cal Biel (72), Josep Puig i Sañas de ca l’Ayano de Borredà (76), Rosa Puig i Sañas de cal Sala (77), Dolors Riera i Vilalta de cal Polacro (69), Rosa Riera i Vilalta de la Riera (75), Josep Rota i Bover de la Ribera (68), Rosa M. Rota i Serra de cal Ferrer Nou (60), Carme Rusiñol i Vilalta de cal Rovires (75), Isabel Sala i Puig de cal Roma (55), Núria Tubau i Espelt del Pati (66) i Rosa M. Tubau i Riera de cal Polacro (46). Ha fet d’enllaç Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà, i ha organitzat la reunió Concepció Barniol i Terricabras de Puigcercós, regidora d’ensenyament i noves tecnologies.

A Capolat (4 de desembre de 2009), Leonor Bajona i Tarrés de la Torre de Terrers (75). M. Carme Boixader i Montanyà, alcaldessa de la població, ha fet d’enllaç, i Rosa Espinalt i Bajona ha preparat la reunió.

A Casserres (11 d’octubre de 2009), Josep Alsina i Planas de l’Alzina de Sant Pere de l’Esgleiola (84), Jaume Camps i Grané de ca la Talia (73), Lluís Codina i Calveras de cal Segarra (80), Joan Colillas i Codina de cal Celdoni (73), Miquel Costa i Fíguls (75), Fermí Cubinsà i Vilardell de cal Guerris (77), Joan Esteve i Anglill de cal Bisbe de Montmajor (80), Marta Feixas i Estragué del casalot, Pere Freixa i Vendrell de les Cots de Sant Joan de Montdarn (80), Pau Santasusagna i Soler de ca l’Antiguitat (73), Joan Selga i Pey del casalot, Jaume Subirana i Espelt de cal Cirera de Fonollet (69), Joan Subirana i Espelt de cal Sant (81), Lluís Subirana i Espel de cal Cirera de Fonollet (78), Ramon Vancells i Parera de cal Ballús de Sant Pere de l’Esgleiola (68). Ha organitzat la trobada Lluís Subirana i Escaler de ca l’Escaler.

A Castell de l’Areny (13 de novembre de 2009), Pere Massana i Rota de la Torre de Castell de l'Areny i alcalde de la població. Han preparat la trobada M. Rosa Tubau i Boixader i mossèn Josep M. Vila i Gangolells.

A Castellar de n’Hug (28 de novembre de 2009), Josep Armengou i Casals de Fanxicó (79). Han fet d’enllaç Anna Garcia i Armengou, directora del Museu del Ciment i Meritxell Tor i Guitart, de l’Ajuntament de Castellar de n’Hug.

A Castellar del Riu (19 de gener de 2010), Josep M. Marmi i Serra del Riu de Castellar del Riu (60). Ha fet d’enllaç Leonor Bajona i Tarrés de la Torre de Terrers de Capolat.

A Cercs-Sant Jordi (23 d’octubre de 2009), Celsa Blázquez Álvarez (65), Mercè Calderer i Camprubí de cal Cabaler de Sant Salvador de la Vedella (75), Gerónima Cerro Caldera de cal Perdiu (69), Carme Cunill i Dachs de Pujals de la Nou (79), Maria Górriz Villanueva de la Consolació (85), Amparo Grimaldos López de cal Terrisser (74), Ferran Guitart i Pons de Maçaners (66), Encarna Herrero Morillas de cal Barber (65), Rosita Ibars i Latorre de cal Llucià (90), Sofia Jounou i Pons de cal Dido de Fígols (78), Adela Sanaüja i Gil de Peguera (81), Antònia Serrat i Barrera de cal Toi (88), Maria Solà i Noguera de la Tuta (73), Teresa Vilaplana i Gibert (85), i Ángeles Yenes Sáez. Ha organitzat la trobada Carme Górriz Sánchez, dinamitzadora del Casal de la Gent Gran Germanor.

A l’Espunyola (10 de gener de 2010), Josep Altarriba i Argerich del Salt del Colom (57), Ramona Artigas i Pujols dels Quatre Vents (66), M. Àngels Boixadera i Muntada de cal Piu (56), Roser Boixader i Vendrell de Barballó (64), Concepció Casas i Riu de cal Pauet (66), Pere Fígols i Armengou dels Quatre Vents (70), Neus Macià i Armengou de cal Piu (82), Teresina Macià i Pairotó de cal Rossell (70), Lourdes Parera i Pons de la To (80), Carme Plana i Auguets del Salt del Colom (55), Roser Serra i Llaugí del Serrat de cal Pinsa (57), Josep Serra i Parera de la To i Roser Seuba i Gonfaus del Gran Nom (78). Ha fet d’enllaç l’alcalde Rudy Gelinne i Gelinne. Ha organitzat la trobada, sortint de missa als Sants Metges, mossèn Antoni Trasserra i Martí (90).

A Fígols (15 de novembre de 2009), Lluïsa Baño i Sabatés del Tossalet (69), Agustí Cabiscol i Reig de cal Massana (59), Josep Calderer i Saña del Castell (76), Maria Calderer i Saña de cal Bonic, Marcelí Fígols i Calderer de casa Uró (76), Rossend Fígols i Calderer de casa Uró (79), Josep Guixé i Santcliments de cal Catllar (61), Mercè Guixé i Santcliments de cal Catllar (77), Xavier Guixé i Simon de cal Catllar (32), Jesús Lozano i Lorente del Tossalet, àlies Teniente Colombo (72), Maria Rosa Martí i Rubio de la Rectoria, Isabel Martos i Gualba de casa Uró, Cèlia Santcliments i Seuba de cal Massana, Montserrat Santcliments i Seuba de cal Massana, Glòria Simon i Tena de cal Catllar (60), German Zapata Busquets de la Rectoria (67). Ha organitzat la trobada mossèn Gaspar Comellas i Lladó.

A Gironella (9 d’octubre de 2009), Filomena Burgés i Roca (73), Josep Caellas i Pujol (78), Manuel Prat i Melgosa dels Colls (86), Josep Pujol i Reig (68), Josep Rovira i Gríful (83), Antoni Valldeperas i Bertrans (73), i Josep Viñas i Sabata (72). Ha organitzat la trobada mossèn Joan Viladot i Riera. I ha revisat l’original Mercè Prat i Riera.

A Gisclareny (17 de novembre de 2009), Joan Tor i Tomàs de cal Pedrals (55), alcalde de Gisclareny. Ha fet d’enllaç Benigne Rafart i Canals.

A Gósol (27 de novembre de 2009), Maria Alè i Doñate de l’Estel (76), Hermínia Clot i Cardona de cal Nen Xic (85), Rosa Compañó i Solà de ca l’Agustina (68), Agustí Guitart i Solé de cal Serres (82), Margarida Guitart i Solé de cal Serres (81), Ramon Lagé i Martí de l’Estel (78), Montserrat Mahón i Costa de cal Calis (63), Serafina Puig i Riera de cal Fuster (83) i Maria Tort i Guitart de ca l’Andreuet de Sorribes (80). Han preparat la trobada Lluís Campmajó i Puig de cal Pipeta, alcalde de Gósol, i Begonya Montraveta i Navarró del Centre de Muntanya.

A Guardiola de Berguedà (31 d’octubre de 2009), Joan Arocas i Corominas (82), Josep Compañó i Corominas (87) i Jaume Pons i Arnau (86). Ha organitzat la reunió mossèn Miquel Farràs i Farràs (67).

A Montclar, Eduard Barnadas Gassó de can Cavaller (84), Josep Casas i Pajarols de la Vila (72), Jordi de Bolós i Capdevila de la fonda Montclanesa (80), Teresa Domènech i Riba de can Jené (68), Maria Maya i Manubens de l'Hostal de Montclar (82),
Josep Vilar i Tristany del Vilar (57). Han organitzat la trobada, l’alcalde Josep Vilar, Marc Caballol i Conxita Planas.

A Montmajor (25 de novembre de 2009), Josep Algué i Marmi de les Cots de Corrià (68), Joan Capdevila i Rial de cal Llagosta (68), Lluís Jordana i Baraup de cal Cames (75), Llucieta Pià i Boix de cal Cames (74), Ramon Riba i Esquius de can Conill Gros (53), M. Rosa Subirana i Segarra de cal Llagosta (66) i Joan Vila i Travé de casa Vila de Navès (65). Han preparat la trobada Carme Garcia Alarcón, Presidenta del Casal (57) i Joan Torres Redón de can Torres de les Alzines (75), regidor de l’Ajuntament.

A la Nou de Berguedà (24 d’octubre de 2009), Eleuterio Adelantado Vea del Ventós (72), Joan Camprubí i Armengol de cal Boixader (81), Carme Costa i Artigas de Saldes (54), Carme Cunill i Dachs de Pujals (79), Jaume Venturós i Noguera de Cuirols (67), i Lourdes Venturós i Subirà de cal Serquet (81). Ha organitzat la reunió mossèn Camil Viladrich i Casas (70).

A Olvan (18 d’octubre de 2009), Estanislau Anglerill i Vilar de cal Ferreres (69), Ramon Arias i Rota (75), Ramon Fígols i Pons de les Cases (52), Dolors Fígols i Fígols de cal Blau (81), Antònia Fígols i Fígols de cal Magí (78), Pere Fornell i Manubens de cal Verdaguer (79), Dolors Gómez i Hidalgo de cal Muntada (69), Angelina Pons i Tor de les Cases (79), Rosa Pursals i Pujol de cal Valls (82), Josep Simon i Casafont de ca l’Esqueller (89), Lluís Valls i Pursals de ca l’Escolà (65). Ha organitzat la reunió mossèn Urbici Vila i Gilabert (69).

A la Pobla de Lillet (22 de novembre de 2009), Dolors Ferrer i Cunill dels Carbonells (55), Josep Rotllan i Puig del Molí de l’Espelt (63), Ernest Sitjes i Camps dels Carbonells (52). Josep Pons, de l’Ajuntament, i Josep Bober i Camprubí han fet d’enllaç.

A Puig-reig (25 de novembre de 2009 i 17 de desembre de 2009), Lluís Babià i Casafont (67), Carme Busquets i Galera de cal Jep de Borbons (56), M. Gràcia Dolla i Capellas de cal Timó (77), Montserrat Campà i Solà de cal Prat (62), Maria Gonfaus i Reig de cal Santgelis (76), Sònia Guitart i Soler del Serrat (74), Faustí Horta i Santandreu del Cafè Nou (77), Miquel Planas i Santacreu de cal Prat, nascut al Pla de Pinós de Santa Maria de Merlès (77), Rafael Rafart i Busquets de Borbons (68), Maria Santasusana i Puig de les Abelles (76). Ha fet d’enllaç mossèn Josep Solà i Casals, i ha preparat la segona reunió Sònia Guitart i Soler.

A la Quar (7 de desembre de 2009), Josefa Cardona i Anglerill de la Cabanyeta (66), Benet Casals i Serrat de la Tor de Sant Maurici (70) i Lluïsa Tubau i Maseres de la Cabanyeta (90). Ha fet d’enllaç Antoni Franch i Cid, de l’Ajuntament de la Quar i ha organitzat la trobada M. Quar Comellas i Armengol de l’Armengol de Sagàs.

A Sagàs (7 de desembre de 2009), Montserrat Armengol i Comas de l’Armengol, Lluís Comellas i Torrentó de l’Armengol (72) i Joan Pont i Costa de cal Font (62) i alcalde de Sagàs. Pel calendari del Canelles, editat per l’Ajuntament, Antoni Armengol de Canelles. Ha organitzat la trobada M. Quar Comellas i Armengol de l’Armengol (33).

A Saldes (27 de novembre de 2009), Àngel Cardona i Perarnau de cal Calderer (62), Benet Casadesús i Rotllant de cal Xic (55), Josep Coma i Cardona de cal Quel de Feners (58), Àngel Rotllant i Tomàs de cal Minoves (53) i Ramon Tomàs i Fontdevila de ca l’Esquerrà (85). Han organitzat la trobada, des de l’Ajuntament de Saldes, Carme Rodríguez i Àngel Rotllant.

A Sant Jaume de Frontanyà (28 de novembre de 2009), Joan Torner i Pont, nascut a la Teuleria de Montclús (78) i Josep Torner i Pont, nascut a la Teuleria de Montbordó (81). Han fet d’enllaç Ernest Sitjes i Camps de Carbonells de la Pobla de Lillet i l’alcalde de Sant Jaume de Frontanyà, Ramon Vilalta i Clotet.

A Sant Julià de Cerdanyola (31 d’octubre de 2009), Joan Cunill i Rusinyol de cal Joan (82), Manel Espelt i Baldarich de cal Baldarich (81), Ramon Freixa i Cunill de cal Malanyeu (75) i Ramon Portell i Cunill del Solé (77). Ha organitzat la trobada mossèn Miquel Farràs i Farràs (67).

A Santa Maria de Merlès (1 de desembre de 2009), Rafael Bruch i Espelt de la Cortada de Santa Maria de Merlès (73), Pau Costa i Camprubí del Riambau de Sant Martí de Merlès (83), Àngela Font i Costa de cal Ferrer de Santa Maria de Merlès (88), Ramon Muntadas i Barniol de Borralleres de Sant Martí de Merlès (84), Ramon Parés i Fornell de casa Vilalta de Santa Maria de Merlès (82), i Joan Rosanas i Uró de cal Pairó de Sant Martí de Merlès (82). Ha preparat la reunió Sandra Rusiñol i Pujols de cal Miquel de Sant Pau de Pinós, regidora de cultura, festes i joventut de l’Ajuntament de Merlès.

A Vallcebre (24 de novembre de 2009), Joan Grandia i Pons de cal Xic del Sivinal (73), Lluís Guitart i Perarnau de casa Candi (67), Josep Oriola i Casòliva del Roser (55) i Andreu Puig i Traserra de cal Sastre (83). Ha preparat la trobada David Guitart i Simon.

A Vilada (13 de novembre de 2009), Josep Canal i Vilalta de la Serra de Vilada (80), Vicenç Masana i Rota (84), Miquel Pujol i Ambròs de Cal Bover (84), Joan Saña i Bartoló del Prat (83). Han preparat la trobada M. Rosa Tubau i Boixader (67) i mossèn Josep M. Vila i Gangolells.

A Viver i Serrateix (2 de desembre de 2003), Lídia Calmet i Sans de Coromines de Viver, Josep Cots i Parcerisa de les Cots de Sant Joan de Montdarn, Maria Farràs i Rovira de Carmona de Viver, Benvinguda Muxí i Vilardell de les Cots de Serrateix, Carme Prat i Melgosa de Santamaria de Serrateix, Josep Prat i Melgosa de Carmona de Viver, Marcelina Roca i Franch del Soler de Sant Cugat del Racó, Melcior Rovira i Fígols de les Cots de Serrateix, Urbici Santamaria i Cortés de Santamaria de Serrateix, Ramona Simon i Costa de la Rectoria de Viver, Josep Soler i Pladelasala del Soler de Sant Cugat del Racó, Montserrat Soler i Pons de les Cots de Sant Joan de Montdarn, Narcís Torrentó i Esteva de Coromines de Viver. Organitzà la trobada mossèn Climent Forner i Escobet. A la trobada també hi participà Albert Manent i Segimon. Ambdós també han revisat l’original.

dimarts 27 d’octubre de 2009

Els noms populars de núvols, boires i vents


"El 1993 Albert Manent començava una enquesta comarca per comarca encaminada a recollir els noms populars dels núvols i de les boires, després de constatar que el Diccionari Català-Valencià-Balear, la magna obra d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, únicament aplegava un vint per cent dels mots que constitueixen aquest tresor popular encara viu, però que a poc a poc es va perdent. En efecte, les noves generacions, més acostumades a mirar la pantalla de la televisió o de l’ordinador, poc s’entretenen a mirar la gran pantalla del cel on núvols i boires escriuen quin temps farà.

Fruit d’aquesta recerca Manent ha publicat: Els noms populars de núvols i boires: Camp de Tarragona. El Priorat (Riudoms, 1994), Els noms populars de núvols i de boires a la Conca de Barberà (Montblanc, 1995), Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme (Vilassar de Mar, 1996), Els noms populars de núvols, boires i vents: Ribera d’Ebre, Terra Alta (Riudoms, 1997), Els noms populars de núvols, boires i vents del Penedès (Vilassar de Mar, 1998), Els noms populars de núvols, boires i vents del Barcelonès i Solsonès (Vilassar de Mar, 1999), Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i Baix Llobregat (Vilassar de Mar, 2002). I, encara sota l’impuls d’Albert Manent, però de la mà de Josep Riba i Gabarró s’ha afegit a la col·lecció, Els noms populars de núvols, boires i vents de l’Anoia (2000) i Els noms populars de núvols, boires i vents de l’Alt Empordà, de Lídia Cruset, Mireia Custey i Sònia Peitiví.

L’objectiu d’aquesta recerca no és altre que fixar en paper i tinta les paraules que els nostres pares i sobretot avis i padrins empraven habitualment per a referir-se als fenòmens meteorològics, sovint aclaparadors, que regien les seves collites i les seves vides, quan l’agricultura i la ramaderia eren les activitats fonamentals que els donaven sosteniment; i quan tota predicció meteorològica els venia de l’observació directa del cel i de l’experiència, i dels coneixements transmesos generació rere generació. Aquests coneixements i aquesta experiència han creat un vocabulari i un tou de locucions i dites d’una riquesa excepcional.

La preservació d’aquest món i d’aquesta riquesa que se’ns esmuny dels dits mentre s’escolen els dies és la fita d’aquest projecte d’Albert Manent, del qual m’ha fet partícip en confiar-me la recerca dels núvols, boires i vents a la meva comarca. Així doncs, ha arribat el torn a la comarca del Bages.

Pel que fa al mètode emprat, he seguit la mateixa tècnica de qui m’ha fet de mestre en aquesta i en d’altres recerques que mai li sabré agrair prou. Visitant poble per poble, i reunint unes quantes persones grans de cada municipi, representants dels diversos nuclis i masies que formen el terme, els he passat una enquesta sobre el tema que ens ocupa. Aquesta feina s’ha convertit a cada indret en una conversa entre amics, que sovint s’allargava més enllà del previst amb d’altres temes igualment interessants i que evidenciaven el doll d’experiència, i sobretot de saviesa, de les gairebé dues-centes persones, majoritàriament pagesos, i pastors, que he tingut el goig de conèixer. Així m’han parlat de fets històrics viscuts, de bandolers i de maquis, de feristeles del bosc (també els he preguntat sobre la memòria històrica del llop), de màgia i de bruixeria... N’han sortit refranys de tota mena, cançons i esquellades, topònims i malnoms...

Del peu del Berguedà a les crestes de Montserrat i de les boscúries de Castelltallat als afraus del Moianès he resseguit els contrastos de paisatge i de maneres de fer i de dir, bo i recollint dos-cents noranta noms de núvols, bromes i boires (el 82% dels quals no figura al Diccionari Català-Valencià-Balear) que encara hi són ben vius, malgrat les prediccions televisives que van introduint els noms científics dels núvols en el parlar de la gent, sobretot dels més novells. Tot i això les generacions que ronden de la setantena en endavant conserven una riquesa lèxica i un doll de dites excepcional que el jovent no podem permetre’ns el luxe de perdre per mor d’una modernitat mal entesa: els nous temps tan tecnològics han de saber encabir aquest tresor popular, a risc de perdre-hi en humanitat si es fa altrament. Així mateix, aquest tresor popular, hauria de poder-se encabir d’alguna manera en els programes escolars, el planter del futur, no ho oblidem.

Repassant les entrades d’aquest petit diccionari hi trobareu noms que són comuns a totes les comarques: calçada, bassetes, ròdol,... però també hi trobareu noms ben específics de la comarca i fins i tot d’un poble o d’uns pocs pobles en concret (Donya Blanca o el Barret del Trafiques). També hi trobareu noms compartits amb una comarca veïna, com és el cas del Solsonès o del Berguedà, que tenen en comú vocabulari amb els pobles fronterers. I encara hi trobareu noms d’animals, de plantes o de persones... ben curiosos i descriptius com l’Euga Blanca de Rus (castellera), la Vella Bòria o la Peluda (boira); vacil·lacions entre “broma” i “boira” o entre “broma” i “núvol” o també “núgol”; noms propis com la Berguedana, la Manresana o la Vacarissana ; el fenomen del “ieisme” també hi és ben representat (“escabeiats”, “vermeior”) i multitud de paraules dialectals, així com la incorporació de moltes dites i refranys, amb part dels quals s’ha fet un apartat especial al final del llibre per tal de poder encabir tot aquest tresor popular relacionat amb la meteorologia i el cicle del temps.

 

Tota aquesta feina no hauria pogut fer-la sense l’ajut indispensable i generós d’aquelles persones que a cada poble heu aplegat i fet possible la reunió d’un tou de savis meteoròlegs de l’experiència. Gràcies! I per descomptat, gràcies a tots els que heu participat en l’enquesta i heu volgut fer-nos partícips de la vostra saviesa."

 

Del pròleg a Els noms populars de núvols, boires i vents del Bages (CEB, Manresa, 2003)

Actualment, i un cop més a demanda d'Albert Manent, estem enquestant els "nuvolaires" del Berguedà, savis de l'experiència, amb qui ens proposem dur a terme el projecte de replega de vocabulari meteorològic popular en aquesta comarca. Després de les trobades efectuades en les tres quartes parts dels municips del Berguedà, ja tenim un lèxic fins ara no catalogat en els diccionaris i repertoris publicats: la torre del Jeroni, la capellina, les moltonades, la lluna embassada, la boira compixosa, la broma remullosa parenta d'en ventosa, la vigatana, l'aiguaberlot, la torretana, el matacabres, el matapagesos, la burguetana, la broma de Feners, els sagalets d'Olesa, els noiets d'Iborra, els núvols que atorronen, les bromes de panxa de burra, la comellana, la comiana, la Cerdana, la ferroviària, l'euga del Pla de l'Orri, el Calçot, el Tinent de Gósol, el Bisbe de la Seu, la berruga, el vent de Peguera, etc.

En aquestes trobades, al costat del vocabulari s'hi desgranen també una bonior d'històries. N'explicarem una a tal d'exemple, narrada per la filla d’una fadrina de Meranges que presencià els fets. Diu així: Un meteoròleg del segle passat, investigant el temps del Pirineu, va viure tres o quatre dies a la casa de Meranges, entre Castellar de N’Hug i la Pobla de Lillet. Un dia al capvespre el ruc, que era a l’estable, es posa a bramar. El padrí de la casa anuncia:

- El ruc brama, demà el temps canviat.

- Poc que ho trobo...-contesta el meteoròleg.

L’endemà hi havia un pam de neu. Veient-ho, l’home del temps conclou:

- Ja me'n torno. Saben més els rucs de la muntanya que els savis de Barcelona.


Esperem que el projecte es pugui finalitzar ben aviat i vegi la llum en paper a les llibreries en un curt període de temps, per fer honor i justícia als savis de l'experiència de qui som hereus i que ens han precedit pels camins del Berguedà, fent-se seves sense saber-ho, les paraules de Salvador Espriu:


"... hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,

perquè seguíssiu el recte camí

d'accés al ple domini de la terra..."
***