Excursió á la montanya de Montseny per un propietari de la vila de Breda (Artur Osona).
.
*
Excursió á la montanya de Montseny
per un propietari de la vila de Breda.
Ab la traducció castellana i francesa.
A la Associació Catalanista d’Excursions Científicas.
Per un dever de companyerisme y á impuls de ma bona voluntat , dedico aquesta tan modesta obra , resultat de mon entussiasme per una montanya tan desconeguda com admirable , á la A.C. d’ E.C. , de la que m’honro en formar part.
Serán complertas mas aspiracions , si aquest petit treball es acceptat per la Associació y si es motiu de que altres de mos companys , ab mes dots que jo , fassan altre tant , pera fer coneixer tantas bellesas y grandiositats , com posseheix la nostra patria.
Lo Autor
* * *
.
- Breda , á mitja hora de la estació del seu nom, coneguda per sa especialitat en la industria de plats i ollas. Ruinas del Monastir de monjos de Sant Benet , cual ressenya publicá acompanyada de una lámina heliográfica en son Album Pintoresch , la Associació catalanista d’excursions científicas.
Lo guia mes práctich del Montseny es en Joan Llorens (a) Rafaló , valent , honrat y prudent , y per mosso de peu en Joseph Esturgó (a) Ros , que te bon matxo.
- Hostals: can Duran , can Pons i lo Beco , en la plassa , i carrer amunt can Pedrosa.
- Monastir de Breda , á 150 metros sobre lo nivell del mar.
Camí pla y amunt , entre alsinas sureras y bordejant lo riu de Breda. A má esquerra á mitja hora de Breda , gran precipici sobre la riera , y poch mes amunt á la dreta del camí , ruinas de l’edat mitjana , ditas de can Pega. A 1 hora se passa la Riera que se deixa á la dreta pera no trobarla mes , se puja a can Roig de Riells , 3,100 passos , 1 hora de Breda y 350 metros sobre lo mar. Vegetació admirable.
Passat can Roig comensa l’ascensió per prats i boscos de castanyers per la font d’en Jaume , á 1,900 passos de can Roig. Dista 1 quart d’hora llarch y 500 metros , fins al pla de Saba , á 1 quart llarch y 800 passos de la font , altura 620 metros. Camí horriblement penós , altament accidentat , entre barranchs y rocas que cuasi se tenen d’escalar , pujada de cabras , terra de sauló i bosch baix. ( Las caballerías no poden franquejar eix camí y seguirán lo camí de ferradura de Santa Fe , á partir de can Roig fent mes de 1 hora de marrada. )
- Font de Corts , 1 hora y 1,600 passos de Pla de Saba , altura 990 metros. Panorama magnífich del vall del Tordera , limitat per las montanyas de Montnegre que se comensan á dominar y per lo mar.
Continua lo mateix camí tan infernal , fins arrivar al Coll del Vent , á mitja hora de la dita font á 800 passos , altura 1,100 metros. Lo panorama es grandiós ; se divisa lo vall de Santa Fe , coronat per lo Turó de Morou , Coll del Espinal , Agudas y Turó Gros , lo riu y lo vall de la Gualba als peus , ab vistas al Vallés , al Tordera , al Montnegre y al mar.
Per la dreta segueix lo camí , pla y amunt molt suau ; á l’esquerra queda lo vall de Santa Fe y lo riu , que fent un soroll peétich , murmura per precipitarse al Gorch Negre y al Salt de Gualba , á la part extrema inferior del dit vall , als limits del vall de Gualba. Lo salt de Gualba dista 2 horas de Santa Fe.
Dominant lo riu en mes ó menos altura y entre frondosos boscos de faigs s’arriva á la vista del Santuari de Santa Fe , se passa’l riu per la palanca y se descansa en lo desitjat
- Santuari de Santa Fe , á mitja hora curta del Coll del Vent , 1,800 passos , altura 1,180 metros.
En lo dit Santuari se venera la imatge de la Santa titular. Hostal bastant cómodo y no caret , se trova tot lo necessari pera reparar las forsas perdudas en la penosa ascensió, vi excelent , cambras espayosas y relativament bons llits ab matalassos ; bona euga per bagatxe y montar á las cimas de las montanyas. Lo hermitá en Francisco , gran cassador , es molt práctich per fer l’ascensió als turons. Lo vall es molt fresch y deliciós , hi ha grans boscos de faigs y abets , é innumerables fonts ; entre aquestas son notables la de Fra Miquel y la de la Teula , ahont naix lo riu de Breda.
De las estacions de Palau Tordera y de Sant Celoni se pot pujar á Santa Fe per camins de carros bastant ruins , que transportan la llenya á las ditas estacions que distan unas 4 horas de Santa Fe , respectivament.
- Turó de Morou , mitja hora y 1,650 passos del Santuari , altura 1,410 metros. Magníficas vistas de Arbucias y Breda , vall del Tordera y Ampurdá.
- Turó del Coll de Té á 5 quarts d’hora de Santa Fe , 4,950 passos, altura 1,310 metros. Magnífich panorama del vall d’Arbucias.
Los turistas que hagian visitat Sant Miquel del Fay poden molt bé prescindir de baixar al Gorch Negre y Salt de Gualba , puig no compensa la fatiga del camí molt fatigós , essent molt inferior á la de Sant Miquel del Fay , baix tots conceptes.
Ascensió á las crestas de Montseny, per Santa Fe.
Se deixa lo camí de Santa Helena á l’esquerra y se fá l’ascensió suau , entre bosch baix , faigs y abets fins al Coll de Montllubá , 1 hora y mitja y 1,200 passos de Santa Fe , altura 1,500 metros. Panorama grandiós y sublime ; se segueix constantment la carena fins lo Turó del Home y las Agudas.
- Coll de l’Aire , á 1 quart d’hora y 600 passos de Montllubá, altura 1,560 metros.
- Turó Gros , á 800 passos , mitja hora del Coll del Aire , altura 1,810 metros.
- Turó de Coll de sas Bassas , á mitja hora y 750 passos del Turó Gros , altura 1,850 metros.
- Turó del Home , á 1 quart d’hora llarch , 400 passos del Turó del Coll sas Bassas , altura 1,910 metros sobre lo nivell del mar.
- Turó de las Agudas , á 1 hora , 3,400 passos del Turó del Home , altura 1,905 metros.
Los magnífichs é innumerables panoramas que se presentan , dels Turons del Home y de las Agudas , gegants de la baixa Catalunya , sont tan seductors y grandiosos que seria molt difús parlarne ; l’espectacle que se gosa y lo que lo cor sent desde aquestas alturas , la ploma no ho pot expressar.
Se baixa per un camí infernal á la Font de Briansó , á 1 hora y 2,900 passos de las Agudas , á mitja hora y 1,100 passos del Turó del Home , altura 1,640 metros. Hermós panorama , bosch d’abets enfront , cosa rara en las comarcas del mitj dia. La font de fresca y cristallina aigua es lo naixement del riu de Gualba que com lo de Breda son afluents del Tordera.
Per mitg d’abets , faigs y bosch de gabella , se segueix un camí molt mal , se baixa al Coll del Pla del Espinal , que dista 1 hora y 1,500 passos de la dita font , altura 1,330 metros , en lo Coll. Lo camí se divideix , á la dreta en direcció á Santa Fe, que dista mitja hora , y á l’esquerra á Sant Marsal , á 1 hora y mitja. Del Coll á Sant Marsal lo camí es molt deliciós y elevat , dominant lo vall d’Arbucias y vista de Sant Hilari ; es de lo mes pintoresch. En 2 horas curtas y 6,500 passos del Coll del Espinal , s’arriva á la antigua iglesia bizantina ( avans parroquia ) de Sant Marsal , altura 1.140 metros , bon hostal , se trova tot lo necessari per la vida , bons llits y preus molt arreglats.
Se deu recomanar al turista la direcció de Sant Segimon y Viladrau per Matagalls que dista per lo menos 5 horas y mitja. Essent tancat Sant Segimon 8 mesos del any ( del 15 d’octubre al 15 de juliol ) no se trova habitació humana fins a l’Arola , prop de Viladrau y , per lo tant , no será mai de sortir de Sant Marsal ab alguna provisió , per no caminar desprevingut : lo trajecte de Sant Marsal per Matagalls á Viladrau ( 5 horas y mitja ) es molt pesat.
A 200 passos de Sant Marsal se troba la Font del Tordera , ahont naix dit riu que fertilisa una gran comarca , altura 1,130 metros del mar.
- Coll de Sant Marsal , camí directe de ferradura á Viladrau , altament pintoresch, distancia 2 horas y mitja. Vistas al Vall del Tordera y á las Guillerias, creu de fusta, y pedra-taula , partió dels tres bisbats de Vich , Girona y Barcelona, á 250 passos de Sant Marsal , y 1,160 metros sobre del mar. En dita creu hi ha una taula en la cual poden menjar tres bisbes sense mourers cada hu del seu bisbat.
* * *
Ascensió á las crestas de Matagalls.
Part occidental del Montseny.
De Sant Marsal , se deixa lo coll á la dreta y se verifica la ascensió per la vertent que domina lo vall del Tordera , tenint á la dreta la montanya , y á l’esquerra las vistas de Sant Marsal y del dit vall del Tordera. La ascensió es molt pesada , se camina sempre per boscos de grans faigs , ahont lo sol difícilment hi penetra , fins al Coll de sas Portadoras , á 1,550 metros y mitja hora de Coll de sas Pregarias. Magnífich punt de vista ; á la dreta grans precipicis y barranchs , panorama de las Guillerías , y á l’esquerra los valls y vertents del Pla de la Calma qu’es la vertent mes baixa del Montseny. Lo camí es molt deliciós , entre boscos de faigs y abets.
Pla y amunt s’arriva á Coll de Pregonas á 1,640 metros á mitja hora de Coll de sas Portadoras , ahont hi ha boscos frondosos d’abets y magnífica vista á la dreta , de las Guillerias y valls del Ter.
De Coll de Pregonas arrenca lo camí que puja á la creu de Matagalls. La pujada es molt pesada ; després de mitja hora forta que fa bufar , s’arriva á la
- Creu de Matagalls á 1,900 metros del mar. Dista 2 horas y mitja , 4,300 passos de Sant Marsal. La vista que’s descubreix desde tan elevada cima del Montseny occidental , digne rival del Turó del Home y de las Agudas , es superior y mes vasta , per lo menos tan dilatada , com la dels seus rivals. Vich y sa plana pareix que se tocan ab la ma , aixís com també los Pirineus que son molt mes elevats , dominant també Sant Llorens del Munt y Montserrat. Als peus se veu lo Congost , lo Vallés , Barcelona y son pla , Monjuich y mitja Catalunya , á lo menos tota la part baixa y lo centro del Principat que se domina completament.
Trepitjant herbas sense cap arbre , se baixa fins á la Font de Matagalls , á 1,690 metros y á mitja hora de la Creu , y seguint per la carena de la montanya se deixa la Font de l’Escot á la dreta del camí al fondo de una vall , y á l’esquerra se veu lo esplendent panorama de la Cordillera del Pla de la Calma , d’altura 1,400 metros, que no se deixa may de vista , mentres que per la dreta s’estasia contemplant la plana de Vich , los valls del Ter y las montanyas de Fransa. De repent , sense veurerlo fins al arrivarhi , se topa ab lo Collet y Ermita de Sant Miquel dels Barratons , á 1,420 metros del mar sobre lo inmens precipici de Sant Segimon que se contempla com si estés penjat de las rocas. Mitj quart de perillosa baixada de zig zag per lo precipici , per camí regular , ampla , sobre roca y relliscós , condueix , disfrutant sempre de la mateixa deliciosa vista general expressada , al grandiós Santuari de Sant Segimon á 1.360 metros del mar , de propietat de D. Francisco de Puig y de Borja , administrat per lo virtuós sacerdot D. Jaume Montanya , persona que no pot esser mes hospitalaria. Tant recomendable circunstancia convida á permaneixer en tant fresch y pintoresch siti , un dels mes deliciosos del Montseny, puig la vista es admirable. Te lo santuari moltas cambras y bons llits. Lo turista s’hi trova molt bé. Sant Segimon dista 1 hora y mitja de la Creu de Matagalls.
A 140 passos de Sant Segimon , camí de matxo , per Seba se va á l’estació dels Hostalets , ferro-carril de Barcelona a Vich , 3 horas.
Sota lo santuari hi ha la rica font dels Capellans y lo camí de Viladrau á 3 quarts d’hora y 750 passos ; es camí de matxos , pero molt accidentat , y baixant sempre s’arriva á la Cascata de l’Oratori , gran salt d’aigua á 1.040 metros del mar. Seguint lo camí per un gran bosch de castanyers á mitja hora de la Cascata , 1,200 passos y á 920 metros se trova l’hermita ó capella de la Verge de l’Arola , que perteneix en propietat á la Rectoria de Viladrau , de ahont dista solament 1 hora curta.
A 2,700 passos entre 2 valls y 2 rieras se troba Viladrau á 840 metros del mar. Viladrau es un siti lo mes deliciós á l’estiu , pintoresch en extrem y molt fresch. Bon hostal á casa la Rita , molts matxos de sella y bons á 1 duro per dia.
A tres quarts d’hora de Viladrau y prop de la confluencia de las 2 rieras que baixan una a l’esquerra de Sant Segimon trencant lo camí de Seba y l’altre á la dreta per lo camí que va de Viladrau á Sant Segimon , se trova lo Gorch Negre de Viladrau.
De Viladrau a Arbucias bon camí de matxo.
- Coll de Borduriol , á 1 quart llarch de Viladrau, altura 970 metros.
- Serrat dels Serdans á 3,100 passos y 1 hora de Viladrau , altura 865 metros. Divisió de las aiguas del Tordera y del Ter. Magnífich panorama: á l’esquerra Pla de las Arenas y Espinelbas , y vall d’Arbucias , al frente Matagalls y Agudas á la dreta.
- Coll dePla d’ Úful á 750 metros ; baixada molt rápida y fatigosa , fins á trovar la Riera d’Arbucias , poch mes ó menos 1 hora de mal camí ; passada la riera , que sempre se segueix , á la dreta s’admira la rica vegetació del preciós Vall d’Arbucias , brillant panorama á la dreta , Matagalls , Coll de Sant Marsal , Agudas , Coll del Espinal , Pich de Coll de Té y de Morou. Riera avall tanca l’horisont lo Castell de Montsoriu. Admirant eix panorama , en menos de una hora desde la riera ó rieral per un camí deliciós , cómodo y pla s’arriva á la pintoresca
- vila d’Arbucias que dista 6,500 passos y 2 horas y mitja del Serrat dels Serdans y ‘s trova á 270 metros del mar.
Sense dubtarne la vila d’Arbucias es de las mes agradables de Catalunya , á mes de que es moltíssim cómoda ; te una bona fonda y la separan del ferro-carril de Fransa 3 horas y mitja de una magnífica carretera que segueix per lo vall, serpentejant com l’aigua del rieral fins á la vila romana de Hostalrich. Sense cap dubte la carretera travessa uns sitis tant pintorescos , que sense la menor exageració cuasi podem sostenir la competencia ab molts valls de Suissa que l’autor de eixas mal desgrenyadas ratllas te mes recorreguda ó á lo menos tant com Catalunya , á caball y á peu.
Donarem fíi a la nostra excursió al Montseny, y tot tornantnos á Breda , visitarém lo Castell de Montsoriu. Se segueix la carretera fins á can Verdaguer al costat de la riera y basa de la montanya de Montsoriu á 200 metros del mar y á 1 hora y mitja d’Arbucias se deixa la carretera á l’esquerra , y per la dreta , girant luego a l’esquerra , se pren lo camí de la montanya que es cómodo , pla y suau , sempre amunt , y en 3 quarts d’hora se guanya lo Coll de Castellar á 475 metros de altura del mar.
Deixant lo camí y la casa que dona nom al Coll á la dreta , voltejant á l’esquerra lo frondós bosch que cubreix tota la montanya desde la basa al cim , seguint un curriol cuasi imperceptible , molt accidentat y dret , asbofegant molt y molt , avans de mitja hora curta se guanya la cónica cima ahont lo turista podrá admirar las ruinas del Castell de Montsoriu.
La historia de eixa grandiosa fábrica del temps feudal que recorda moltas glorias dels antepassats , historia per cert molt detallada , ab preciosos datos que destrueixen las mil tradicions y cuentos de la comarca y tanta superstició com certa gent sencilla conserva encara , ha sigut publicada per la patriótica y entusiasta Associació Catalanista d’Excursions Científicas. Dita historia ó ressenya va acompanyada de una lámina heliográfica que fou publicada en lo Album pintoresch de la mentada Associació , y que recomaném al lector , puig mereix esser coneguda dels amants d’eixa terra de treball y de glorias , digna de millor sort.
De lo alt de las ruinas de las murallas del tercer clos , ó recint murat , com de las ruinas, fins allí ahont se pot arrivar , de la torre del homenatje , se disfruta d’un esplendent cop de vista : pues se descubreix lo rieral d’Arbucias , vall de Tordera , las montanyas vehinas de l’altra part de la riera , de Sant Feliu de Buixalleu , totas las cimas de las altas carenas del Montseny y en fi tota la preciosa plana de Breda , que se veu als peus , com també l’hermita pintoresca del Turó de Santa Ana de Breda que se domina.
Lo dit castell dista 2 horas grossas d’Arbucias y está situat á 620 metros sobre’l mar.
Se baixa per frondosos boscos de alsinas sureras , alsinas comuns y pins á Coll de Norri , que dista 3 quarts de hora y se trova á 230 metros del mar. Mitja hora de bon camí de matxo entre boscos de suros , alsinas y pins s’arriva de retorn á Breda que dista del Castell 3.600 passos baixant 1 hora y mitja. Pero pujant hi ha que trascar molt per arrivar á dalt en menos de 2 horas y mitja , que es la distancia que calculan los habitants de Breda poch mes ó menos.
Un propietari de Breda,
Admirador del Montseny.
* * *
* * *
