...de quan a Granollers hi havia dones d’aigua ( el Barret de les Històries ).
. *
La dona de pedra de can Blanxart.
Casa Blanxart i Estapé, Granollers
Aquest edifici granollerí s'integra en la primera producció modernista de Jeroni Martorell, que fou arquitecte municipal de Calella, en ple moment creatiu i de maduresa dels mestres modernistes i de l'expansió d'aquest moviment a comarques.
Bastida en 1904 sobre un antic edifici, s'estructura en planta baixa i dos pisos. Al nivell inferior destaca el sòcol de pedra i grans finestrals amb brancals de traceries i decoració floral en relleu. El que més destaca, però, és la gran figura femenina de pedra de gust noucentista i rodejada de motius vinyaters que apuntala amb el braç la tribuna del pis principal. Aquesta té coberta de pavelló, amb perfil ceràmic i gàrgoles als extrems i s'inscriu en un balcó seguit amb treball de forja que traspassa la cantonada. El segon pis és marcat pels balcons de motllures guardapols circulars i treball de forja a les baranes. La façana és estucada en aquest nivell per esgrafiats geometricoflorals i un capcer mixtilini corona l'edifici.
Font ( foto i texte ): El senyor dels Bertins. http://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/with/3209831014/
* * *
( ... ) Can Blanxart és una casa modernista situada a la cantonada entre els carrers Joan Prim i Torras i Bages. Aquesta casa d’una gran bellesa arquitectònica té una figura femenina esculpida en pedra a la seva portalada, coneguda a Granollers com la dona de pedra. Aquest disabte, envoltada de gent gran i menuda, Maria Manau va explicar la seva curiosa història a peu de carrer, davant del Museu de Granollers.
Tot comença quan el nen de can Blanxart decideix anar a banyar-se al riu Congost i fer campana a l’escola. Es treu la roba i quan surt de l’aigua no hi troba la roba. Avergonyit, torna a casa seva i el seu pare el renya. El nen torna a l’indret del riu i comença a plorar tan desesperat que aconsegueix fer aparèixer quatre dones d’aigua de dins del riu que li tornen la roba.
Un dia el pare coneix les dones d’aigua i en queda tan meravellat que decideix construir un petit palau per a elles amb un estany per tal que es puguin banyar i no es tornin pedra. Però un dia de molta calor, l’estany queda sec i el pare i el fill s’obliden d’omplir-lo. Les dones d’aigua es converteixen en dones de pedra, però a través de les llàgrimes de pare i fill es tornen a convertir en dones d’aigua, i desapareixen. En veure que s’esvaeixen, tots dos deixen de plorar i la darrera dona d’aigua, la rossa, queda per sempre al portal, com una figura de pedra. ( ... ) .
C.M.
Publicat a EL 9 NOU, 04.10.10, p. 20.
