el fugitiu ( Josep Maria Andreu ).
.
*
No ploreu, ni una pluja menuda...
Tot és clar com abans, més encara.
He fugit per les fulles, pels pètals...
He deixat una forma marcida
I ara visc en l’aire que respires.
No em tanqueu entre murs de tenebra.
Si més no, que em cobreixi la terra
que he estimat i que estimo, per sempre.
El meu cos pot florir en una rosa,
Al cimal de les branques més altes.
Res no es perd, ni l’engruna de la vida
ni la pols, ni la cendra colgada.
Em tornaré mirall, si Déu volia,
o aquella gota pura de rosada
que veu cada matí les coses noves.
Feliç, el meu somriure s’insinua
en el mirar innocent i en l’aigua clara.
.
Josep Maria Andreu
.
de Poemes i Cançons.
