.

Genocidi cultural

divendres, juliol 02, 2010.

Polítiques extremes a part, des de 1714 els catalans hem patit una persecució política, nacional i cultural que molts pocs pobles haurien suportat.

Això no és anar de víctima, és constatar una realitat, només cal agafar qualsevol llibre d'història i mirar les entrades del Decret de Nova Planta, del regnat de Ferran VII, de la dictadura de Primo de Rivera, de la Guerra Civil i la dictadura de Franco, del govern d'Aznar o, més recentment, fixar-nos en el boicot del cava o dels productes catalans per part de la "indisoluble unidad de España". "Indisoluble"? Però si Espanya no vol els catalans sinó és per anul·lar-nos com a poble i com a cultura (ja no dic com a nació perquè això fa temps que ho van aconseguir). O també es pot fer una cosa més simple: anar al supermercat i fixar-se en quants productes hi ha que estiguin etiquetats en català.

Aquesta setmana ha estat la sentència del TC (em nego a creure que sigui tribunal i menys encara, constitucional, ja que la Constitució parlava del concepte dels diferents pobles i cultures d'Espanya i de la pluralitat de l'Estat, conceptes que els diferents governs centrals, dsense importar el color, s'han passat contínuament pel forro. Per cert, fixeu-vos que el web del TC només està en "espanyol", francès i anglès i no en català, euskera o gallec) en contra d'un Estatut que, recordem-ho, ja havia estat retallat per les Corts espanyoles.

I ara, la llei del cinema: les majors amenacen de no estrenar pel·lícules a Catalunya o fer-ho només en versió original sense subtitular.

Tot són atacs continus a la cultura catalana, un rere l'altre, sense parar, i durant gairebé 300 anys.

Com a persona particular i individual em sento indignat i impotent en front d'aquesta agressió,. Per això crec que hauria de ser tota la societat civil i cultural i totes les institucions catalanes les que haurien de fer un front comú per denunciar el genocidi cultural que està portant a terme el govern d'Espanya en contra de Catalunya i el català, i elevar aquesta denúncia, no ja només a Brussel·les, sinó a les més altes instàncies de la ONU i del Tribunal de La Haia.