de nuvolaines montsenyenques.
Aurora austral sobre el sud de l'Oceà Índic des de l'Estació Espacial Internacional.
per gentilesa d'Albert Solé.
.
*
. el núvol dels Sorreigs.
Cumulus, Cumulonimbus.
“...és un núvol que carrega ( aigua, vent i força ) i va creixent sobre els Sorreigs, i després es fa tempesta. Descarrega amb intensitat i violència sobre la plana d’Osona.”
A Vic, sentencien: “quan carrega als Sorreigs, segur que pedregarà.”
. l’Ombra del castell de Gurb.
Cumulus, Cumulonimbus .
Aquest castell, visible per gairebé tota la plana, és indicador infalible de la pedregada que es prepara quan tot d’una s’enfosqueix i es veu ben ennegrit.
. la Ripollesa.
Cumulus, Cumulonimbus .
Quan la tempesta ve de Ripoll ( NE ), no passa el Ter.
. la Processó d’Arbúcies.
Després de pluges de tempesta, apareixen sobre el Montseny una corrua de Estratocumulus castellatus, talment com una processó de monjos.
“Tramuntana Berguedana, el vent més inclement”. Dita vigatana.
( fruït d’una grata i llarga conversa al cim del turó de l’Home, amb Mn. Manel Serinanell i J.M. Solà-Sala, el dia 8 d’octubre del 1986. )
*
. la Processó de Sant Marçal, o del Montseny.
Estratocumulus vesperalis.
Apareixen a l’estiu, i comencen a sortir pel coll de Sant Marçal escampant-se cap a les Guilleries. Indiquen canvi de temps i possibles pluges en un parell o tres de dies.
( font: Pere Dodes, de Sant Bartomeu del Grau, resident a Vic, picapedrer i tallador en fusta de boix, al turó de l’Home, el dia 24 de juliol de 1986. )
*
. la Lluçanesa, boira.
Estratus.
Banc de boira que vessa del Lluçanés cap a omplir la plana de Vic. És indici de temps estable ( inversió tèrmica, amb anticicló ) de durada.
. de la Riera del Pujol, o de la riera de Picamena, boira.
Estratus .
Cosina germana de l’anterior, puja per la vall de l’Avencó, i salta pel coll de can Coromines cap a la plana.
. els Gatets de la Costa.
Renglera de Cumulus que apareixen al matí, per sobre de Sant Martí i el Moianès. Senyal de canvi de temps cap a pluja.
La Costa és una masia de Sant Martí de Centelles.
. de serps assolellades.
A l’estiu, amb temps sec i calorós, quan les serps es veuen mandrejar al sol a l’era, les roques... o la carretera, assenyalen pluja en dos dies.
( font: Ramón Sala Tanyà, del mas la Sala, del Brull, al turó de l’Home, el dia 18 de febrer del 1988. )
*
. el Barret de Montllugó.
Cumulus.
Núvol pesant i fosc, ben pla de sota, que embolcalla i cobreix el cim del Montnegre, de vegades més alt. Assenyala pluja.
( recollit a Mosqueroles, Fogars de Montclús, 1985. )
. la Processó de Santa Margarita.
Cumulus.
És similar a l’anterior, rengle de torres a sobre del Montnegre que anuncien temps mogut, pluja i tempesta.
( recollit a Gaserans, 1985. )
. el Barret de Santa Bàrbara.
“Quan Santa Bàrbara porta barret, pluja de dret”.
Cumulus.
( Santa Bàrbara és una ermita situada dalt d’un serrat, entre Anglès i Santa Coloma de Farners, sobre la riera d’Arbúcies, a la banda oposada al castell de Montsoriu. )
*
. la Tronca del Pujol.
( acústica ). Fressa mantinguda d’aigua, que es perceptible de molt lluny estant, que es produeix al sot del Pujol. Després de pluges importants, quan tots els sots de Matagalls baixen a vessar.
. mes llunar. El primer dia amb el canvi de lluna ( de vella a nova ), el temps que fagi és bon senyal del que serà dominant durant aquella lluna.
( recollits de Viladrau, 1985. )
*
. el llampegar de Bassaus.
Cumulonimbus.
Quan es veu llampegar de Pobla de Montseny estant per darrera Bassaus, en dos o tres dies arriben les pluges del cap de l’estiu a la muntanya, les que mataven les calors i convocaven als bolets.
El sot de Bassaus és un afluent de la riera de la Castanya i la Tordera que baixa del pla de la Calma. Els núvols de tempesta es situarien cap al Berguedà i la serra del Cadí.
( font: Josep Planas, de Montseny. 16 d’agost del 1987. )
*
. *
