les fades ( Richard Wagner ).
.
.
*
.
*
*
*
Les Fades
Richard Wagner ( Leipzig 1813 - Venècia 1883 ) no pogué veure l’estrena d’aquesta obra que tingué lloc el 1888, és a dir, 5 anys després de la mort del compositor.
El llibret, tot i que obra de Wagner, es basa en l’obra teatral de Carlo Gozzi ( 1720 – 1806 ) "La dama serpente" i en ella ja es perfilen els temes que el mestre anirá desenvolupant i ampliant al llarg de llur posterior producció lírica: la prohibició de fer preguntes sobre l’origen, l’amor entre mortal i immortal, les successives proves que cal vèncer i, per sobre de tot, la redenció per l’amor.
L’estrena es va fer malgrat la forta oposició de Cósima Wagner, vidua de Richard, a Munich, al Teatre de la Cort, el 29 de juny de 1888.
Discografía de referència:
|
Director: Solistes: Orquestra: |
Wolfgang Sawallisch |
***
LES FADES
*
Personatges
|
REI DE LES FADES ADA ARINDAL LORA MORALD DROLLA GERNOT FARZANA ZEMINA GUNTHER HARALD |
Pare d’Ada Fada, Esposa d’Arindal Rei de Tramand Germana d’Arindal General, Amant de Lora Dama de Lora Oficial d’Arindal Fada Fada Noble de Tramand General de Tramand |
Baix Soprano Tenor Soprano Baríton Soprano Baix Soprano Soprano Tenor Baix |
L’acció es desenvolupa en un indret i època llegendaris.
.
Sinopsi
Els fets precedents. A Arindal, rei de Tramond, se li apareix tot caçant un animal d’una bellesa excepcional, i s’en va al seu darrera, seguint-lo fins ben enllà de la mitjanit. Amb Gemot, el seu servent, es troben de cop i de forma misteriosa al regne de les fades. I no és la feristela, sinó la bella fada Ada, qui se li planta al davant. El rei en queda instantàniament i boja enamorat. Després d’haver acceptat la condició imposada de no intentar saber qui és ella en un plaç de vuit anys, Arindal prèn Ada en matrimoni. Els anys passen, i els nèixen dos infants. Tot just poc abans de finir el plaç establert, Arindal no se’n sap estar de demanar-li la pregunta prohibida. I al mateix instant es troba alhora separat d’Ada, expulsat amb llur servent Gemot del regne de les fades i transportat a un indret rocós i desèrtic. Ada, però, no vol renunciar a Arindal, per l’amor de qui ella és disposa a abandonar llur regne de les fades, i esdevenir mortal. Però el rei de les fades imposa unes condicions que Arindal haurà de complir.
*
Acte primer. Farzana i Zemina convoquen els esperits i les fades del reialme encantat a fer tots els possibles per separar Ada d’Arindal, i així mantenir-la al seu reialme. Mentre Arindal, errant, intenta retrobar Ada, a qui creu perduda, el seu servent Gemot retroba Günter i Morald, lleials a Arindal, vinguts de la cort de Tramond per mirar de trobar-lo. El pare d’Arindal, creient mort el seu fill, és mort també de tristor, i Murold, l’enmic seu jurat, envaeix el país, i pretèn prendre per esposa Lora, germana d’Arindal i promesa amb Morald. Gemot explica la història de la dolenta bruixa Dinovaz a fí de fer comprendre a Arindal que Ada és només una bruixa dolenta, i que li cal agrair la sort de separar-se’n. Gunther, disfressat de mossèn, i Morald, amb la màscara del rostre del pare d’Arindal, s’esforcen per a fer-li prendre una decissió, però son desemmascarats per l’acció de les màgiques forces. Quan Morald finalment li relata els fets esdevinguts a Tramond des de la seva desaparició, Arindal es mostra disposat per a retornar al seu país amb els seus companys. Abans però de poder posar-se en camí, Arindal és transportat un cop més al regne de les fades. Ada se li apareix, exigint-li la prometença de que no la maleirà l’endemà, passi el que passi. Arindal accepta el compromís, fent-li la prometença.
*
Acte segon.
Sota l’assalt dels seus enemics, a Tramond, Lora espera el retorn de Morald. Quan aquest torna, amb Arindal, la felicitat sembla perfecta. Gemot i la seva estimada Drolla, serventa de Lora, celebren el seu retrobament després de vuit anys de separació. Ada, havent de triar entre el regne de les fades i el món dels humans, resta fidel al seu amor i decideix anar a retrobar Arindal. En fer-ho, però, corre el risc d’ésser convertida en pedra per cent anys, si Arindal traeix la seva prometença. Segons les condicions estipulades pel rei de les fades, Ada apareix llavors al davant d’Arindal sota l’aparença d’una mare cruel i brutal, qui llença sense dubtar els seus infants a un abisme en flames. Així mateix ella apareix com a traidora, enemiga del poble i del país al qual ha dut la guerra i la devastació. Així provocat, Arindal la maleeix. Les maquinacions d’Ada es revelen sobre el terreny com a simulacres, però és condemnada a la pena de la petrificació, i Arindal cau en la desesperació.
*
Acte tercer.
Morald i Lora regnen a Tramond. Arindal, gaire bé amb el seny perdut, presa errant d’un immens neguit. El mag Groma, amic de sempre dels sobirans de Tramond, convenç Arindal d‘alliberar Ada. Creient que aquesta tentativa serà la seva definitiva perdició, Farzana i Zemina l’assisteixen. Després de proveir-lo d’un escut, una espasa i una lira, Groma l’encamina al combat, aquest cop contra els esperits de la terra i els homes de bronze. Els sons de la lira aconsegueixen alliberar Ada de la seva presó de pedra; el retrobament esdevé un cant a la joia de l’amor. Mentre, al regne de les fades no s’acorda la llibertat per Ada, però sí que es concedeix a Arindal el do de la immortalitat.
*
.
*
.
( ... continuarà... )
LLIBRET de l'acte primer: Texte en català
