de la febre de l'or blanc.

foto de Jordi Mosoll Ferrer, del facebook "Jo, estimo el Montseny!!!!".

*

( fotos d'avui dijous. )

la neu engalana altre cop el montseny.

aquest cap de setmana tornará a produir-se l'allau de vehícles cap a la neu, i la vall de santa Fe, coll Formic i el pla de la Calma novament seràn un caos circulatori...

.

El pont al turó de l'Home.

Un parell de dies amb una bona llevantada han estat prou per a fer evident com pot arribar a canviar en ben poques hores l'aspecte dels nostres cims.     El temporal, aquest cop, no ha estat dels pitjors, i el gruix de neu que ens ha deixat ( més d'un metre al turó de l'Home ) tampoc pot considerar-se excepcional.

Però el que sí que ha estat destacable aquest cop és la duresa de la seva superfície, sobretot als pendents exposats a Llevant i a Tramuntana, i a les carenes i cims, fins el punt de fer-los esdevenir perillosos lliscadors sense aturador.     Això ha estat així perquè el comiat del temporal va ser amb temperatura molt poc per sobre de zero graus, i els darrers xàfecs, més que de neu han estat de pluja i aiguaneu.     Aquesta precipitació, en ser glaçada per la forta devallada de la temperatura, ha actuat com una capa de sucre llustre, i amb l'ajut de les boires gebradores han convertit la tova i suau neu en una cuirassa difícilment transitable.

Els nombrosos accidents ( sortosament, cap d'ells amb conseqüències tràgiques ) esdevinguts en aquest pont de quatre dies han estat molts menys del que hom hauria cregut possible, tenint en compte fins a quin grau pot arribar la irresponsabilitat i el desconeixement de tantes persones que, posant en perill la seva integritat física, acudeixen a la neu talment com anirien al Port Aventura, per exemple.

Com hem de dir-ne, si no, de joves que sense tenir ni l'experiència ni l'equipament adient es llancen a l'assalt de les Agudes per la cresta dels Castellets ( itinerari que fins i tot a l'estiu presenta una certa dificultat ), equipats amb senzilles sabatilles d'esport i un bastó de pal de faig com a improvisat piolet?

I és que la neu a muntanya ha esdevingut un nou or, potser no com a moneda de canvi, però sí com un bé que tothom vol tocar, trepitjar, llançar-se o endur-se-la a sobre el cotxe;   així, la muntanya vestida de neu, com un gegantí pastís que tothom vol tastar, atreu a milers de visitants - tants com n'hi càpiguen, i si pot ser més, millor! -

Sabíeu de l'embussament de vehicles cap a la neu, que ja començava uns quilòmetres abans de la sortida de l'autopista a Sant Celoni gairebé aturats, que seguia per dins el nucli urbà de la vila, i que omplia a vessar les carreteres del parc natural?

O de l'enorme quantitat de serveis de grua per a treure els turismes i vehicles tot terreny que van sortir de la carretera en els escassos quilòmetres de carretera circulables amb neu?   ( el diumenge a la nit, treballaven fins passades les 23 h.! )

És evident que no té cap lògica permetre la circulació en aquesta carretera cul de sac qua se sap que això, entre d'altres coses, pot arribar a fer impossible una evacuació urgent d'accidentats, com va succeir el disabte al pla Amagat;   i tampoc no té sentit deixar passar tants cotxes com arribin, tot i saber que això ha de comportar necessariament greus problemes.

Una regulació de vehicles que es fa només quatre hores de cada matí festiu és només un toc de maquillatge, la petita concessió feta perquè no es digui que no es fa res.     I que, a més a més, cal dir-ho, ni tan sols s'acompleix de manera escrupolosa.

Perquè, hi ha algú que cregui que la causa d'aquesta massiva afluència a la petita extensió dels cims, només és deguda a la nevada?

Es fa palesa una forta mancança de previsió del que pot succeir quan unes desenes de milers de persones es posen d'acord per a ocupar unes poques hectàrees, tot torturant amb impunitat i fins i tot alegria tota la flora i les plantes de muntanya, molt més fràgils al trepig i el trencament es ser glaçades, i que en unes hores converteixen l'abans blanc impol·lut en una mena de collage fastigós ( disculpeu la meva sinceritat ) arrebossat amb vidres, llaunes, klinex, compreses, femtes, diversos líquids orgànics, plàstics de totes les formes, mides i colors, papers bruts, restes de menjar, burilles...

Però és clar:   això, cal veure-ho per a saber-ho.     De lluny estant, sembla com si la muntanys restés igual, com si tot això no tingués cap conseqüència.     De lluny estant, el blanc se segueix veient quasi perfecte, gairebé immaculat.     De massa lluny estant.

La Natura, dia a dia, segueix cada cop més encerclada, cada cop més reduïda, cada cop més explotada.     Mercaderia de fàcil consum, per a usar i llençar.

Però...

què farem, un cop tota la Natura ja sigui usada i llençada?

( la resposta, després de la publicitat ).

.

Miquel Meseguer.

article publicat a El 9 Nou, 18.12.1998,p. 27.

.

servido por miquelturo 1 comentario compártelo