Malina i Anningan ( mite inuit ).
.
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
Malina i Anningan
( mite inuit ).
Pels inuit de Groenlàndia és una deesa, Malina, qui representa el Sol, i Anningan, germà seu, el déu de la Lluna. D’alguna manera s’apropa a la mitologia dels aborígens australians, on la Lluna era identificada amb una figura masculina i el Sol era considerat una figura femenina, ben bé al contrari que a la nostra cultura clàssica.
Talment com succeeix amb els australians, això pot ser degut a l’importància atorgada pels inuit a la figura femenina, sense la qual no seria possible la vida. Igualment la vida a la la Terra no és possible sense el Sol, establint potser així una relació entre la feminitat i el nostre astre; i encara cal afegir la transcendència que pot tenir el Sol a la zona circumpolar, on l’estació de la nit-hivern pot durar cinc mesos.
*
Segons diu la llegenda, Malina i Anningan ja vivien i jugaven junts de ben petits.
Però un cop van ser adults, vetaquí que les coses van canviar.
Una nit, mentre jugaven a les fosques, tal i com feien de petits, Annigan va voler violar la seva germana. Ella es resistí i es defensà inutilment, i durant la lluita van fer caure el llum d’oli de foca, embrutant les mans de Malina amb greix renegrit de sutge. Mentre procurava sense gaire èxit de treure’s Anningan de sobre, va ennegrir-li la cara amb l’espès greix. Malina, però, va poder finalment fugir, i va córrer tant i tant com va poder, cap al cel, on es va encendre, esdevenint el Sol.
Anningan, sense mostrar cap penediment pel seu crim, va continuar perseguint-la fins el cel, on va transformar-se en la Lluna. Aquesta persecució eterna entre els germans explica que cada dia el Sol substitueixi la Lluna al firmament. Però de tant en tant, el déu-lluna agafa a la deesa-sol i la torna a violar, tot causant l’eclipsi solar.
Anningan es concentra tant en la seva germana que sovint s’oblida de menjar. Per tant, a mesura que passen els dies, s’el va veient més prim per la manca d’aliment.
Un cop al mes, la Lluna desapareix per tres dies, i és llavors quan el déu Anningan pot menjar. Passats aquests tres dies, sempre torna a empaitar sa germana. Així és com la gent inuit dona explicació a l’aparició diària del Sol i la Lluna, i les fases d’aquesta. ( ...)
I de la mateixa manera com s’odien el Sol i la Lluna, aquest mite estableix l’odi intersexual, i a causa d’això, durant l’eclipsi solar era tabú pels homes sortir de casa si no volien enmalaltir. Per altra banda, als eclipsis llunars eren les dones les que no podien sortir.
Segons els inuit, les malalties són enviades per Malina i Anningan a aquells que els han ofès. També, quan mor un home o neix una noia, creuen que surt un anell al voltant de la Lluna que expressa la pena d’Anningan ( hal·lo llunar ).
La deesa del Sol expressa la seva felicitat pels mateixos esdeveniments, apareixent per partida triple en el fenòmen dels parhelis o falsos sols, que formen part de les corones solars ( fenòmens òptics de refracció ).
*
font:
http://www.cervantesvirtual.com/historia/TH/cosmogonia_inuit.shtml
Breu aproximació a les poblacions àrtiques
traducció al català: miquel del turó.
