llegendes per a la nit de Sant Silvestre.
.
*
La nit de Sant Silvestre és la festa major de les bruixes, i hom creu que és el dia que tenen més poder. La gent pren mesures per tal d'evitar la seva visita: Costums com fer una creu amb la pala en tapar el caliu de la llar amb cendra o tapar el forat del pany amb una branqueta de llorer o romaní beneït encara s'usen.
" Per Sant Silvestre entren les bruixes per la finestra "
de la pàgina de l'Escola Ramón Llull.
La dama de Montclús.
.
Els fets succeïren a la vora de Sant Esteve de Palautordera i Mosqueroles, quan encara no eren els pobles d'ara. Resulta que hi havia dos castells, el dels senyors de Montclús i el dels senyors de Palau, que es barallaven molt sovint. I allà no hi havia manera que ningú treballés als camps ni enlloc, perquè de seguida venien els soldats de l'altre bàndol i els atacaven. I és clar, tothom era pobre i vivia molt malament.
Així, que van decidir fer un pacte: els de Montclús tenien una filla i els de Palau tenien un fill, i els senyors dels dos castells van disposar que quan el noi i la noia es fessin grans es casarien i que quan tinguessin un fill seria l'amo de tot.
I a partir d'aquell moment va haver-hi pau, la gent va podre conrear les terres i fer comerç i tothom va viure bé.
Però al cap d'un temps la senyora de Montclús es va morir i el senyor es va buscar una altra dona que era més jove i molt guapa, però molt envejosa i avariciosa. I a aquesta dona, la Dama de Montclús, no li agradava gens el pacte perquè ho volia tot per ella. I vinga a dir-li al seu marit que no fes aquest pacte, i que el trenqués. I encara va ser pitjor quan es va quedar embarassada, perquè va pensar que quan el seu home, que era molt més vell que ella, es morís, ella i el seu fill es quedarien sense res. I tant, tant, va insistir que al final va convèncer al senyor de Montclús.
Una nit van anar amb tots els soldats a atacar el castell dels de Palau, que no s'ho esperaven gens. Així van començar a matar a tothom.
La Dama de Montclús volia, sobretot, matar a la filla del senyor de Montclús. I la va buscar per tot el castell. Al final la va trobar a l'església i la va assassinar. Però en fer-ho, un esquitx de sang va saltar i li va tacar el front...
Quan, al cap d'un temps va néixer el seu fill, va veure horroritzada que tenia una taca fosca al front que no marxava amb res. I tota la vida va el seu fill va ser molt desgraciat, perquè en veure'l tothom recordava el que havia fet la seva mare i ningú no l'estimava.
*
Llegenda de la Pedra Arca.
Fa molts anys, a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal. A l'altre costat del riu hi havia una font. La criada de l'hostal, que era l'encarregada d'anar a buscar aigua, cada dia havia de travessar el riu, tot mullant-se, perquè una riuada s'havia emportat el pont.
Un dia que la noia estava de mal humor, va dir:
- Valdria més donar-me al diable que anar a buscar cada dia aigua.
De sobte, va veure un cavaller, i li va preguntar:
- Qui ets tu? I el cavaller va contestar:
- Sóc el teu àngel salvador. No et queixis més, en una sola nit et faré un pont a canvi de la teva ànima.
La noia va acceptar la proposta, tenia molta son, i es va adormir. Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller, que en realitat era el diable.
Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny ( en algun lloc he llegit que les pedres les agafava dels emprius del turó de Morou, a la vall de Santa Fe ) fins a Martorell. La criada va anar corrents a explicar a la seva mestressa el que li havia passat. La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va tirar als galls. Els galls van pensar que era la rosada del matí i van començar a cantar. Els galls dels veïns també es van despertar i també van començar a cantar. Així, tots els galls des de Martorell fins a Palautordera es van despertar.
El diable en sentir-ho es va espantar perquè només tenia poders diabòlics durant la nit.
Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra ( Trentapasses ) i Llinars del Vallès i va fugir. Així es va formar el dolmen de la Pedra Arca.
La gent de Martorell va acabar el pont, i el va anomenar el Pont del Diable.
*
En Pareres de Campins.
.
Temps era temps, des de Campins se sentien terribles orgies als boscos de la veïna Gualba. Llucifer hi assistia personalment.
Els efectes no van trigar a fer-se palesos: arbres secs, masies cremades, bogeries, pèrdua de collites... bruixots i dimonis rivalitzaven.
Disfressats recorrien la comarca a la recerca d'incauts. Una pobra dona remeiera que buscava herbes per a guarir les seves males digestions va ensopegar amb un dimoni que la va marcar i va acabar els seus dies cremada públicament a Sant Celoni.
Un tal Pareres, de can Pareres, va trobar el diable al cor del bosc, tapat amb una enorme capa. L'estrany personatge li va demanar si l'ajudava a mesurar la profunditat d'un barranc i quan el pobre Pareres es despenjava per una corda el maleït bromista li cridava que s'havia acabat el fil. Penjat, el tal Pareres, es va assecar com una llonganissa al sol.
Crits se sentien que l'eco escampava. Els veïns, atemorits, van recórrer a l'ajuda celestial i van acudir al lloc en fervorosa processó encapçalada per tres creus que van foragitar els sinistres habitants del Sot de les Bruixes. Un tal Francesc Pons, de Campins, afirma haver-los vist córrer riera avall i no parar fins enfonsar-se al mar llunyà.
*
.
Els pous d'en Besa.
.
Una àvia del poble de Montseny, la Maria Traveria, és qui ens va explicar aquesta llegenda tan curiosa.
Fa molt i molt de temps, quan no existien les neveres, es feien pous on la gent hi guardava el gel.
Hi havia un home molt eixerit que li deien en Besa. Aquest senyor vivia a dalt de la muntanya i volia fer un pou molt gran i profund.
Però com ho faria? Hauria de cridar un munt d'homes.
Al poble hi vivien moltes bruixes, i va anar a parlar amb elles. Quan les bruixes van escoltar el que en Besa volia, li van dir que demanés consell als dimonis. Va anar a veure'ls i va establir un pacte amb ells: els dimonis construirien el pou abans de sortir el sol, però a canvi, el senyor d'en Besa els hauria de donar la seva ànima.
L'home va acceptar, però quan li va explicar a la seva dona se'n va adonar de la bestiesa que havia comès. Entre ell i la dona van estar pensant de quina manera podien aturar el malefici del diable i se'ls va acudir de fer cantar el gall abans que fos de dia.
Quan es va fer de nit, els dimonis van començar a agafar pedres del riu i fent una filera del del riu a la muntanya, van estar treballant tota la nit.
I mentre tant la parella que varen començar a tirar-li aigua al gall i a molestar-lo, però tot i així el gall semblava que no volia cantar.
Finalment va cantar el gall quan encara faltava una pedra per posar a capdamunt del pou, i a més, aquesta pedra no s'aguantava. El senyor Besa, veient que ja havia sortit el sol i que encara el pou no estava acabat, els va dir que no els donava l'ànima.
Així va ser com el senyor d'en Besa va tenir el pou acabat sense haver de donar l'ànima al dimoni.
*
*
font:
Agenda escolar 2003-2004.
amb materials recollits per
ADEMC ( Montseny ),
APRÈN ( El Figaró ),
CEA Santa Marta ( Viladrau ),
i La Farga del Montseny ( Fogars de Montclús )
Publicat pel Centre d'Educació Ambiental Santa Marta.
Viladrau, 2003.
