He mirat aquesta terra ( Pere Cornellas ).
.
.
*
Quan la pluja porta
l'olor de la pols
de les fulles aspres
dels llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
*
Salvador Espriu, a Llibre de Sinera.
Aquestes paraules del poeta m'han vingut d'un glop a la memòria quan he vist en portada del 9 NOU del dilluns dia 4 d'octubre que en Miquel Meseguer , per un decret de no se sap qui i d'un anacrònic sistema reglamentari del poder del govern central, ha estat cessat de les seves tasques a l'observatori del turó de l'Home de la nit al dia, i ningú diu res.
He mirat aquesta terra amb ràbia i amb impotència i no em crec que una persona que durant tants anys ha fet una feina - i no hi posaré cap adjectiu, perquè de sobres és sabuda la seva tasca - ara es quedi sense res...
Quina és aquesta terra que tracta així els que l'estimen com mai l'han estimat?
On són els que ens prediquen veus de llibertat, veus de nació, si no podem fer res amb decrets imposats i ni tan sols podem tenir competències en el servei meteorològic?
He mirat aquesta terra amb ràbia i veig de cop la primera vegada que vaig pujar al Turó: ho vaig fer per la font de Passavets, l'Abraçada, l'Avetada i el collet de Rocs Cremats. Va ser una matinal escolar, tots amb la bata de ratlles de can Culapi.
Un autocar que feia figa pertot arreu, uns capellans amb sotana fins als peus, i unes ganes d'escampar la boira que feina tenien els capellans per aturar-nos i que no sortissim del camí.
Al bosc de l'Avetada vaig descobrir un altre món per a un sagal de la riera del Congost per al qual tot eren planures amb camps de blat de moro i camins plens de canyes amb un rec putrefacte que sortia de la fàbrica de ca l'Umbert i anava directe a la riera. Allà dalt recordava les pel·lícules que veia a can Pistoles de blanc i negre amb les cascades del Niàgara, amb el protagonista canoa avall, els indis que el perseguien, i el cinquè de cavalleria al darrere. Uns arbres tan alts com no els havia vist mai i la muntanya magnífica que ens ho donava tot, i és clar que en aquell temps no teníem ni follets ni barrufets que visquessin al bosc perquè eren temps de blanc i negre.
Doncs bé, encara recordo la caseta a dalt el turó, una bola de vidre amb un suport - em vaig quedar fascinat quan em van dir que servia per comptar les hores de sol -, uns aparells rudimentaris dins una caixa per veure la quantitat de pluja i altres estris.
Va ser la primera lliçó sobre el temps feta per un senyor: el pare d'en Miquel, i aquella bola l'he tingut present fins ara. El temps ha passat i el Turó sempre ha estat un referent. Abans, quan no teníem tele, la ràdio donava les notícies: quan nevava més del compte sempre es tenia present l'observatori del turó de l'Home.
Més endavant vaig conèixer en Miquel, ja un xic més gran, quan volia fer la Matagalls-Montserrat. Sense cap mena de preparació vàrem planejar una sortida al Montseny amb en Leandre i el meu germà Toni. Sobre el mapa era fàcil: sortir de l'hotel Sant Bernat, pujar a Matagalls, les Agudes, i el turó de l'Home i tornar a l'hotel en un sol dia.
El que ens pensàvem que era bufar i fer ampolles se'ns va complicar força per la inexperiència i a dalt al turó de l'Home sort en vam tenir d'en Miquel per repostar i descansar, conjuntament amb els gossos que ens van acompanyar des de l'hotel i dels quals a la tornada ens demanàven comptes els amos perquè no els tenien durant tot aquell dia. I nosaltres prou feina teníem per arribar...
Aquests darrers anys, per a mi en Miquel és tot un referent del Montseny. Amb ell i l'Enric Garcia-Pey he vist els pous de neu, les flors, les orquídies, els arbres, el roure de la pipa, la cova amagada, les papallones... Sempre que hi he pujat en Miquel m'ha fet de guia i mai una persona ha estat tan generosa per donar a conèixer aquesta terra.
Sí, he mirat aquesta terra i no deixo de pensar què deixarem a les generacions que ens vénen al darrere si no hi ha un Miquel allà dalt al Turó.
Salvem l'Observatori del turó de l'Home, reclamem el nostre espai de llibertat.
He mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Pere Cornellas.
publicat a El 9 NOU, 8 d'octubre de 2004, p. 24.
Granollers.
.
.
*
l'esquei de l'Home Mort, a tocar del turó de l'Home, encara viu...
.
