Perles sense cultivar .

Perles sense cultivar.

he rebut, tot i que prou tard, l’article publicat al Periodico el passat mes d'agost sobre el posssible futur per a l’impossible observatori.

i trobo que tot ell és com una gran ostra.

una ostra curulla de perles en brut. perles sense cultivar.

i se m’ha acudit de proposar-vos un joc.

jo n'he assenyalat unes quantes, i fins i tot he gosat de comentar-les.

però estic segur que uns lectors impenitents i empedreïts com vosaltres en sabreu trobar unes quantes més.

i és que aquestes perles calia polir-les, com succeeix als diamants en brut, per a que reflexin tota la llum que pugui incidir en elles. l’espectre d’aquest reflexe ens pot dir moltes més coses, i així fer-ne una segona lectura, més fecunda.

miquel del turó.

PATRIMONI HISTÒRIC AL VALLÈS ORIENTAL | VALLÈS ORIENTAL

El Montseny vol obrir un museu al Turó de l’Home

El vell observatori passarà a mans de la Generalitat a partir de l’1 de gener del 2010

L’antic observatori del Turó de l’Home, situat al sostre geogràfic del Montseny –a 1.712 metres d’altura– i actualment en desús, podria acollir un petit museu dedicat a la meteorologia, si finalment prospera la proposta* (1) dels veïns del parc natural, que no oculten la seva satisfacció* (1 bis) després de saber que les instal·lacions passaran a mans de la Generalitat a partir de l’1 de gener del 2010.
La transferència, reivindicada pel territori des del 1996, va passar gairebé desapercebuda en l’última reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat, mantinguda el 21 de juliol passat, en què l’assumpte estrella va ser el traspàs de la xarxa dels trens de Rodalies a Catalunya.
La comissió va formalitzar per al 2010 la cessió al Govern de la titularitat dels immobles (?) de l’observatori meteorològic, dues edificacions i un terreny de 2.365 metres quadrats al terme municipal de Fogars de Montclús, que fins ara eren propietat de l’Agencia Estatal de Meteorologia ( AEMET )* (2).

La Generalitat cedirà les instal·lacions al Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).

BASE MILITAR. Els futurs usos de l’observatori es decidiran durant un torn de consultes que el Govern té previst obrir per consensuar a què es destina l’equipament. No es preveu que la instal·lació sigui d’observació meteorològica, perquè el Meteocat ja (?) no té observadors, sinó estacions automàtiques* ( Ospa, tú, d'això en diuen illògica a-plastant. I jo sense enterar-me. )
La de l’observatori és la segona cessió d’un equipament propietat del Govern central al Turó de l’Home, després que el 2001 el Ministerio de Defensa abandonés les instal·lacions militars que compartien amb soldats dels Estats Units*. (3)

A partir d’aquell any, la pressió de les plataformes ecologistes va propiciar la redacció d’un projecte de restauració del paisatge.
La història de l’observatori té el seu origen en la tasca de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, que el 1881 hi va instal·lar les primeres edificacions*. (4) Eren tan precàries que van ser abandonades després d’una gran tempesta.

La idea va tornar a ressorgir amb Eduard Fontseré, l’Institut d’Estudis Catalans i la Generalitat. Així, el 28 de gener del 1933* (5) es va instal·lar al cim el primer observador, Josep Gil de Gràcia, amb un sou de 6.000 pessetes.

FEDE CEDÓ

FOGARS DE MONTCLÚS

Publicat a el Periodico virtual, 1/8/2009

NOTES MOLT MARGINALS A LES PERLES

( AMB VOCACIÓ DE SER-NE MÉS AMB EL VOSTRE AJUT ).

* 1 i 1 bis El demagògic titular per ell mateix ja és intrigant: es refereix a la muntanya, o potser a tots els seus habitants humans, o serà només als qui viuen al poble de Montseny?

Sort que més avall ens ho aclareix, diu que són “els veïns del parc natural”. Uf, quin ensurt!

I jo que de bona fe em pensava que podien comunicarse amb l’esperit ( col·lectiu, és clar ) del Montseny!

Trobo ben “casual” que aquesta proposta de Museu, feta ja pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona l’any 1999, i no acceptada primer pels mateixos habitants de l’observatori, i a més tampoc per diverses entitats socials i proteccionistes com DEPANA, la mateixa Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, i d’altres entitats cíviques més, torn ara a sortir a la llum, quan semblava que dormia ja per sempre a un arxivador de paperassa qualsevol...

Bàsicament, per un motiu clar i ben senzill: cal allunyar els equipaments públics de les zones més vulnerables de qualsevol territori a protegir, emplaçant-les en la perifèria ( zones “tampó” ), i en el nostre cas del Montseny és claríssim: la petita en extensió però enorme en biodiversitat zona de prats subalpins concentra les més altes ocupacions de gent de tot el parc, afavorides pel lliure accés per carretera fins a 1650 m., sense cap restricció els dies laborables, i amb una limitació d’accés feta a un kilòmetre i mig del final de la carretera els caps de setmana i festius.

I una presència any rere any més massiva de ramats, amb ovelles, cabres, cabres miniatura, i vaques i vadelles d’engreix. Aquestes darreres es passen els mesos d’estiu campant a la seva, i fent estada preferent a la vora dels cims, trinxant els vells ginebrons i erosionant marges i pendents, i han produït el trencament en diversos punts del mur de pedra seca i la tanca de fusta situats al tram final del camí d’accès al turó . A més, impedeixen amb el só dels seus esquellots el descans i el son merescut als habitants de l’observatori.

I ara diu que és una proposta dels veíns del Montseny! Dic jo, que deu ser dels “veíns-que-no-exerceixen”... Doncs ho trobo ben poc original.

Jo, per exemple, hagués anat a convèncer posem per cas a en Reixach, aquell futbolista tan conegut que va (re)presentar el Montseny al programa de tele dels Paisatges de Catalunya, de fer ell la proposta. I el museu, és clar, hauria de ser mixte, per exemple de trial, d’esquelles i de futbol.

Què? No us sembla ben ori(gi)nal? Què en penseu vosaltres: ho acceptarien això, aquests veíns? Els sectors emergents de la taula i de la roda, segur que si...

* 2 La propietat del terreny està documentada, tot i que no registrada al catastre, a nom del Centre Excursionista de Catalunya, des de l’any 1880. I és que l’Associació Catalanista d'Excursions Científiques ( ACEC ), precursora del CEC, va ser la gestora del primer intent de construcció d’un refugi-observatori en aquest indret, amb finançament per subscripció popular. Antoni Gaudí va ser un dels molts donants. Però amb els pocs diners recollits es va fer l’esplanació ran de cim, on cinquanta anys després, el 1932, Eduard Fontseré, del Servei Meteorològic de Catalunya, va muntar el xalet de fusta que feia de refugi, i d’observatori meteorològic, i desafiava tots els vents amb els seus vents d’acer....

* 3 Una ( urbana ) llegenda moderna: la de l’ocupació americana que mai fou!!!! En la toponimia popular llegendaria catalana, figura com a topònim montsenyenc destacat: El turó de la base americana, avans puig Sesolles. Per a la premsa, però, és el turó de l’Home, un desplaçament toponímic si més no força curiós.

I una altra llegenda: la de la "retirada" de l'exèrcit de la base militar. La base no ha deixat de funcionar, tot i que des del 2001 està automatitzada.

* 4 Les edificacions fetes aquell any eren una petita cabana de posts, a la qual un cop de vent se li va endur la coberta, i “la carbonera”,un vivac en un esvoranc del marge rocós i que ja a partir del 1881 va permetre disposar d’un primitiu refugi, apte però per a passar-hi la nit una petita colla d’excursionistes, més tard va facilitar la tasca d’instal·lació de l’observatori, i va ser quadra de la burreta que anava sola ( i tornava! ) a buscar les provisions a Santa Fe, quan al turó hi vivien el matrimoni Gil. Després, magatzem de carbó i llenya, de butà, i finalment “niu” de repetidors de ràdio. També hi havia hagut els anys 60 uns vells grups electrògens de gasoil, que mai van funcionar més que uns pocs dies seguits, doncs amb poques hores de fer-ho ja començaven a perdre cargols, afluixar brides i passadors i aturar-se finalment sense remissió... Per a engegar-los, calía voltar una maneta amb contundent i mesurat esforç, i que a més a més de fer més soroll que un vell tractor Ford accelerant al màxim, i una fumera impressionant, produïen una llum trontollant i esmorteïda, però que en comparació amb els d’espelma, d’oli, de carbur i de petroli ( “Petromax” ), eren la claror més lluminosa en les nits del cim del Montseny. I llavors, va arribar el “camping-gas”!.

* 5 La data citada del 28 de gener no deixa de ser sorprenent; és el dia que les tropes franquistes travessaven l'Ebre i entraven a Tortosa, set anys després... i pel que fa al turó, hi devia fer una fred de glaçanassos! Marededéudemontserrat! A quí se li acut, inaugurar-lo, com si fos una estació d'esquí d'avant-la-lètre, al cim del Montseny i al pic de l'hivern! Potser és que es va haver d'ajornar l'esdeveniment, per indisposició de l'Autoritat competent? Vols dir, tants de mesos?

És que els motius i les raons dels designis de l'Administració sempre són ben bé un misteri...

( continuarem noticiant. el tema pot tornar a saltar aviat a la palestrina de l'actualitat premsal - premsívora - nacional i local, si el temps ho permet i l'Autoritat no ho impedeix. )