dels mítics dofins ( Octavi Piulats ).
.
foto Jordi Llovera i Muntanyola.
*
.
*
Més enllà de les seves habilitats de circ, el dofí és un animal del tot singular. És l’únic que per propia iniciativa, a diferència dels gossos i els gats, es comporta solidàriament amb l’espècie humana, havent salvat nombroses vides als més diversos indrets i èpoques.
Malgrat tot, no sembla que l’ésser humà li torni aquesta amistat. Els dofins es troben avui al davant de diferents amenaces, totes elles lligades al comportament antiecològic de la nostra espècie. De banda de l’aniquilació de més de cent mil dofins a l’any ( 1990 ) per les flotes tunyinaires a l’oceà Pacífic, la contaminació de les mars és una altra amenaça mortal a aquest fascinant mamifer. Després de diverses epidèmies a l’Atlàntic Nord, ara una nova epidèmia mortal assota la població de dofins llistats de la Mediterrània. La societat de consum està destruïnt fins i tot els seus animals mítics.
*
(...) El metge antroposòfic Karl König, al seu llibre sobre els pinguïns i els dofins ( Penguins, Seals, Dolphins, Salmon & Eels. Edimburg. ) complementa les dades científiques sobre el dofí com a espècie recorrent a l’espiritualitat grega. König recorda l’estreta relació dels dofins amb la fundació de l’Oracle de Delfos.
Segons la llegenda, Eucadi, fill d’Apol•lo, i la seva amiga la nimfa Licia, van patir un naufragi a alta mar, i van ser rescatats per un dofí que els va dur als peus del mont Parnàs. En aquell indret Eucadi va fundar un santuari en memòria del seu pare Apol•lo, i que esdevindria el temple de l’Oracle.
Una segona llegenda indica que el mateix déu Apol•lo va prendre la forma de dofí en un vaixell cretenc que originalment anava a Crissa, desviant-lo cap a l’illa on es construïria el santuari. Un cop a port, Apol•lo sorgeix del dofí amb tota la seva lluminosa esplendor. És a dir, tot i que la semàntica de delphos apunti més al terme “matriu” o “úter” que no pas a “dofí”, el fet cert és que el dofí apareix sempre relacionat amb l’orígen de l’Oracle. El mateix déu Apol•lo és també de vegades anomenat Apol•lo delfinos.
Pel que es coneix, a Delfos els sacerdots i la Pitonisa feien prediccions del futur mitjançant els vapors que sortien de la terra a una esquerda situada al mateix cor del santuari. La Pitonisa valorava tots els elements racionals abans de la predicció i llavors queia en trànsit i efectuava un oracle. Al santuari de Delfos, per tant, s’ajuntaven els dos poders clàssics helènics: l’irracional, l’abisme, el vapor, la dionisiaca foscor, i el racional, és a dir la llum, l’aire, la mesura d’Apol•lo.
Durant els sis mesos d’hivern el santuari era dedicat a Apol•lo, i durant els altres sis d’estiu hom adorava als altars a Dionisos.
L’espiritualitat amagada en el mite del dofí és per a König la clau de la seva relació amb l’ésser humà. El fet que en molts mites se’l presenti com un home que va caure al mar apunta a que en un moment de llur evolució el dofí caminava cap a la humanitat, o sia la inteligència, però la seva tornada al mar deturà o neutralitzà aquesta evolució. Aquest va estar el sacrifici del dofí: amb el seu retorn a la mar va paralitzar una possible evolució creadora, i des llavors és probablement l’únic animal que viu en la contradicció d’ésser una criatura de dos móns: el de l’instint, l’animalitat, i a l’hora el món de l’enteniment i el llenguatge desenvolupat. Que hom el relacioni amb l’Oracle - que unifica irracionalitat i racionalitat – indica que els grecs identificaven al dofí com l’únic animal que, com l’home, podia participar d’ambdós.
Si acceptem aquesta òptica, el dofí actual viuria en la contradicció de ser habitant de dos móns. En l’aigua viu immers en el mon del só i es relaciona amb els peixos per instint; quan surt a respirar emergeix al món de la llum i l’aire i de vegades troba la inteligència humana. La visió de l’home actuant de manera inteligent li duria al dofí el record de les seves potencialitats. Així doncs, el dofí sembla simpatitzar amb l’ésser humà perquè intueix que té una inteligència en consonància amb la seva.
.
Octavi Piulats.
fragment de l'article:
"!Salvemos los delfines!”.
publicat a la revista
integral, nº 131, pp. 18-23.
Barcelona, novembre 1990.
Traducció, miquel del turó.
