Equador, pobles i llengües ( Miquel Torns, Pau Lanao ).

.

*

*

Pobles i llengües, en un país distint.

Tot i que el govern d’Equador tan sols va reconèixer catorze nacionalitats indígenes, als arxius de la CONAIE n’hi figuren registrades 27: els Shuar, Achuar, Siona, Secoya, Cofàn, Huaorani, Zàpara, Shiwiar, Andoa i Quítxuas a la regió amazònica.

Tsatxila, Epera, Chachi, Awa, Manta i Huankavilca a la costa, i pobles de nacionalitat Quítxua: com els Palta, Sarakuru, Kanyari, Puruwà, Chibuleo, Tomabela, Salasaca, Kisapincha, Huaranca, Kitukara, Kayampi, Otavalo, Karanki, Natabuela i Pasto a la serra inter-andina equatoriana.

Si fem una volta a l’Equador, viatjarem des de l’altiplà i la Sierra, fins a la Costa de Esmeraldas o Guayaquil, sense oblidar la plana de l’Amazònia, ens trobarem un país divers, més ben dit distint, habitat per homes i dones orgullosos de pertànyer a nacionalitats diferenciades, que s’han aplegat a la CONAIE, per reivindicar drets, mantenir cultures i defensar una altra manera d’entendre el progrès i la civilització.

Als Andes podem trobar la nacionalitat quítxua, adaptada a les condicions extremes – el sol crema de dia i la fred crema de nit -, que és una de les més nombroses, ja que la conformen més de tres milions de persones que tenen una llengua comuna, el quítxua, però està integrada per 12 pobles: els Kayampi al nord de Pichincha i al sud d’Imbabura, els Kañari a Cañar, els Chibuleo a Tungurahua; els Otavalo a Imbabura, els Tsachila a Pichincha, els Panzaleo al nord-oest de Tungarahua i el sud de Cotopaxi, els Guaranga a Bolívar, els Puruwà al Chimborazo, els Sarakuru a Loja, els Salasaca a Tungarahua i Cantón Pelileo, els Karanki a Imbabura i Pichincha, i els Natabuela a Imbabura.

A les selves tropicals s’hi poden trobar vuit nacionalitats. Els Achuar parlen una llengua pròpia i viuen a Pastaza i Morona Santiago; els Cofàn tenen la terra a Sucumbíos i el seu idioma és l’aíngae; els Waorani, que es distribueixen entre Pastaza i Napo, entre els rius Napo i Curaray, parlen el huao tererö; mentre que els Shuar ocupen un territori situat entre Pastaza, Morona Santiago i Zamora Chinchipe, parlen la pròpia llengua i són de les nacionalitats més potents, una condició de contrast anb els Sionas i els Secoyas, que durant molt de temps van ser considerats un mateix poble, viuen a Sucumbíos i parlen el baicoca.

Ens queden els Zápara de Pastaza, en perill d’estinció i declarats patrimoni mundial per la UNESCO, i els quítxues de l’Amazònia a les províncies de Napo, Pastaza i Sucumbíos.

La costa està habitada pels pobles afroequatorians, més de 500.000 persones que lluiten contra qualsevol discriminació, en un territori on també s’hi poden trobar els Chachi i els Epera a Esmeraldas, que parlen el cha´palaa i l’epera; els Huancavilcas a Guayas, cantó de Santa Elena, i Mantas a Manabí a Jipijapa i Montecristi, dos pobles que parlen castellà.

Miquel Torns, Pau Lanao

*

article publicat a Presència, nº 1965, p. 42.

Girona, 23.10.009.

*

posts relacionats:

*

servido por miquelturo 1 comentario compártelo