Ulisses assassí ( Joan Lluís Lluís ).
.
*
.
Estàtua de Palamedes, d'Antonio Canova.
Villa Carlotta a Tremezzo, Llac de Como.
foto Wolfgang Sauber
( de Vikipèdia ).
*
La primera lectura de la Ilíada sempre és desconcertant: comença quan aqueus i troians ja porten nou anys i escaig de guerra i, sobre tot, s’acaba abans que cap cavall de fusta no hagi aparegut...
La Ilíada narra només algunes setmanes de la guerra de deu anys davant de Troia, la resta de la història consta en obres perdudes, conegudes essencialment per resums d’autors posteriors. Homer, doncs, no parla en cap moment del cavall de Troia imaginat per Ulisses. I aquest heroi mític, personatge central de l’Odissea, és a la Ilíada, un capitost entre d’altres, coratjós, intel·ligent i constant, però també despietat. La seua imatge d’aventurer magnànim pateix encara més amb la lectura de Virgili que, a l’Eneida, narra les peregrinacions d’Eneu, sobrevivent de Troia, i retrata Ulisses com l’enemic deslleial per excel·lència... En qualsevol cas, Ulisses, pelegrí etern de Kavafis o guerrer rialler encarnat per Kirk Douglas, Ulisses és potser la causa primera de l’absència en l’obra homèrica d’un dels personatges més positius de la literatura mitològica en llengua grega: Palamedes.
Malgrat que havia donat la seva paraula, Ulisses no volia anar a Troia i, per evitar-ho, va fer-se passar per boig sembrant un camp amb sal o pedres ( segons les versions ). Palamedes, que igualava Ulisses en inteligència però el superava en honradesa, va desenmascarar-lo i, des de llavors, Ulisses va odiar-lo. Un odi que va créixer encara més quan Palamedes va anar fins a Tràcia a cercar avituallament, d’on va tornar, segons un text antic, amb “una quantitat infinita” de blat, humiliant Ulisses, a qui s’havia confiat primer aquesta missió i en la qual havia fracassat...
Palamedes havia estat el deixeble del centaure Quiró ( com Hèracles, Aquil·les i Àiax el Gran ) i ja de ben jove va posar la seua vitalitat intel·lectual al servei dels homes, inventant, entre d’altres, el far, les balances i els pesos corresponents, l’art de situar les sentinelles i, sobretot, l’alfabet grec. Palamedes, doncs, va ser qui va donar als grecs la possibilitat de fer conèixer la seua civilització més enllà dels segles.
Aquest do fet als humans iguala sens dubte en importància la de Prometeu oferint-los el foc. I, com Prometeu, aquesta filantropia li va costar cara ja que gràcies a una falsa carta pretesament escrita per Príam, el rei de Troia, Ulisses va convèncer el cap dels aqueus, Agamèmnon, que Palamedes l’havia traït. Palamedes va ser condemnat a mort i lapidat per l’exèrcit aqueu... Ulisses, doncs, astut i pervers, va utilitzar el més bell i més útil invent de Palamedes, l’escriptura, per desfer-se d’aquell que li feia ombra.
I és probablement per evitar aquesta ombra que l’autor de la Ilíada i de l’Odissea, va preferir prescindir de Palamedes, precipitant la víctima dins l’oblit per millor enaltir el botxí...
Ara bé, sense la intervenció de Palamedes, Ulisses hauria aconseguit no participar a la guerra de Troia i, per tant, hauria quedat un reietó d’Ítaca entre molts d’altres, un nom perdut dins la genealogia dels reietons d’Ítaca, avorrint-se prop d’una Penèlope de baixa líbido, i mai no hauria conegut el destí que l’ha transformat en un dels personatges més admirats de la literatura universal. I sense l'invent de Palamedes, les proeses d'Ulisses, a Troia i durant els deu anys posteriors de viatges erràtics, s'haurien fos de mica en mica en la memòria dels grecs, esmicolant-se en no tenir cap suport escrit per perpetuar-ne la glòria més enllà d'un cert nombre d'anys. Sense Palamedes, que Ulisses va fer matar amb tanta fruïció, Ulisses seria dues vegades no res.
*
Joan-Lluís Lluís.
*
publicat a Presència, Girona, 23.10.009, p. 21.
