l'arc de sant Martí ( Josep Muntasell ).
.
*
. * 
. . 
. 
.
*
post relacionat:
arc de sant martí , publicat al blog el 24.01.008.
.
*
L'altre dia, llegint tot això dels meteors, em va agradar l'escrit de l'Emili Casademunt. Per la gent d'arreu d'Europa un meteor odiat és l'arc de sant Martí, perquè creuen que és un signe de mal averany, tot al contrari del què passa a casa nostra, que naturalment també és Europa.
Aquí se li té molta simpatia. Entre altres raons, pel fet que la seva aparició significa, segons diuen, que la fí del món encara està un xic llunyana.
La creença més estesa, per bé que mig oblidada, és que l'arc de sant Martí és l'arc del sant Patró de la soldadesca i la cavalleria medieval, el gloriós sant Martí.
I no per tot arreu de Catalunya li donen el mateix nom. Ja diuen allò que "cada terra fa sa guerra". D'aquesta manera per les contrades tarragonines l'anomenen l'arc de Barà; pel Maresme, corona de santa Eulàlia; per la Terra Alta, la colobra de sant Martí; a Vilanova i la Geltrú la ratlla de sant Martí.
Pel que fa a l'origen d'aquest meteor, diu la faula recollida per l'historiador i folklorista Joan Amades, que sant Martí i el diable van fer una juguesca a veure qui dels dos faria una volta més gran, més de pressa i més bonica.
El sant la va fer ràpidament, servint-se de vidre. El diable en canvi, va trigar molta més estona, i li sortí més baixa i més petita. I com que la va fer de gel, no resultà ni tan brillant, ni tan forta i per aquest motiu es va frondre de seguida: així raona la gent la inferioritat de mida, de color i de duració del segon arc que es produeix de vegades sota el més gros.
També hi ha qui diu que el diable no va saber acabar la seva obra, i per això, el segon dels arcs no clou del tot.
Es creença estesa que l'arc de sant Martí baixa del cel per beure aigua d'un riu, d'una font o d'una bassa, quan cavalca damunt de muntanyes.
I en el mar, en els casos que està cama ací cama allà sobre seu.
Per això sol vomitar després aquesta aigua, barrejada a voltes amb granotes i peixos.
A Cadaquès, per cert, creuen que un dels caps és més brillant que la resta, perquè és l'extrem que correspon a la boca o xusclador per on absorveix l'aigua, i per això diuen que l'arc de sant Martí té cap i cua.
I arreu de casa nostra hom assegura que la persona que assoleix passar per sota de l'arc muda de sexe, creença per cert, comuna a molts pobles europeus.
També és creença comuna a molts pobles que, sota el punt on l'arc toca a terra, hi ha un tresor amagat. Per això, de vegades s'ha sentit parlar de gent i cases riques que deuen llur riquesa a la descoberta d'un d'aquests tresors.
I per acabar, cal que ens fem ressò d'allò que hom diu entorn l'arc de sant Martí i de la fí del món, cosa que alguns han assegurat que pot ser veritat.
És creença que set anys abans del Judici Final no sortirà l'arc.
L'arc de sant Martí ha de durar d'un gran cataclisme a un altre. Com és sabut, començà llavors del Diluvi Universal, per tal d'anunciar a Noé i als seus que el perill havia passat i que no plouria més, i s'acabarà amb la fí del món. Potser és per això que a les nostres contrades catalanes, on aquesta creença ha estat molt arrelada, la visió d'aquest fenòmen porta alegria i és saludat fins i tot amb cançons.
.
Josep Muntasell.
.
publicat a la revista Germinal, nº 48, pp. 25, octubre 1984.
Butlletí del Patronat Municipal de Cultura, Sant Celoni.
.
