del Ramaiana, 6: Yuddha kanda ( Valmiki ).

. Ramaiana.
*
post acabat l'01.09.009.
Llibre sisé: Yuddha kanda.
.
*
*
*
L'exèrcit de Sugriva arriba a la vora del mar.
Quan Rama, Lakshman i Sugriva reberen les noves del valent Hanumat, els cors se'ls van omplir de joia i de coratge.
.
- "El sol, al seu cènit, ha assolit finalment la constelació de la victòria!", clamà Rama, l'heroi de pit de lleó.
.
"Mana, Sugriva, que les tropes emprenguin la marxa, amb una avançada de cent mil guerrers per a eludir les emboscades dels traicioners rakses. Em tremolen les parpelles per l'imminència de la batalla i del triomf! Veritablement que aquest és un presagi cert del feliç rescat de Sita i de la mort de l'infame Ravana."
.
I en sentir aquestes paraules, el rei i Lakshman s'inclinaren de tot cor, i donaren ordres per a que el terrible i formidable exèrcit de les mones, com una maror, es posés en moviment. I com una maror avançaren les tropes de Sugriva, amb alegres cançons i salts i balls i tombarelles, tots jugant i empenyent-se els uns als altres.
.
- "Matarem Ravana, i tots els seus merodejadors nocturns!", clamaven, pletòrics i confiats, avançant amb rapidesa, tot evitant però el pas per les ciutats, per a no arrassar-les. Ja a la vora del mar, núvols de pols van entelar els estels, i els xacals udolaven amb crits aterradors i sinistres.
.
- "Aquest és un altre presagi", digué Rama, " de que els rakses cobriràn la terra, convertint-la en un bassal de sang i fetge. Cal que ens afanyem!"
.
Llavors, un presoner raksa va ser dut devant Rama.
- "No soc cap espia", digué, "doncs he vingut a tu voluntàriament. El meu nom és Vibishana, i reial la meva sang. Has de saber, oh flagell dels teus enemics, que ja fa molt que patim la tirania de Ravana i els seus servidors. La seva conducta és innoble, i el rapte de la dolça Sita abominable. En aquesta guerra, oh Rama, tú enarbores la bandera justa. Jo, de sang de reis, no combatré contra els meus germans. Però he vingut a tu segur del teu triomf, per a implorar-te, en justícia, que respectis la vida dels nens, de les dones i dels ancians. Acarnissa't, oh diví, amb els deformes i multiformes dimonis, però amb ningú més. I descomfia de les màgiques arts de Ravana el poderós i del seu fill Indrajit, el més traïdor dels guerrers rakses."
.
Rama també va considerar aquest discurs com un bon presagi, i manà que les tropes seguissin avançant sense més demora.
*

Construcció d'un pont sobre l'oceà.
Un cops arribats davant l'oceà, i veient l'immensitat del mar, el tigre dels homes no es va desanimar.
.
- "Construirem un camí als dominis oceànics. Que les mones més fortes hi comencin a treballar."
.
I al punt, escamots de simis es posaren a dur grans roques i arbres gegantins, amb i sense arrels, cap a la vora del mar. I les pedres queien a l'aigua fent un gran terrabastall. Aquells entusiastes colosos, amb immensa energia i ardor febril van construir en set dies un carrer sobre el mar, admirable per la seva perfecció, ample, ben pavimentat, i amb sòlids fonaments contra els que s'estavellaven les impotents onades.
I en havent-lo acabat, un gran clam va alçar-se entre les mones varanes. Llavors, amb una fressa immensa, el temible exèrcit va començar a travessar-la, fins a ofegar el brogit de la mar.
Quan l'avantguarda va arribar a l'altra vora, on hi havia abundància de fruits, d'arrels i d'aigua, Rama, amb ímpetu entusiasta, ordenà:
.
- "No ens detindrem ara, avui mateix marxarem contra la ciutat defensada per Ravana, de molt difícil accés."
.
I la seva mirada, plena de mortals amenaces, es dirigia vers les torres de Lanka, mentre un cercle de foc aureolava al sol, agònic i inflamat.
*
Primer dia de batalla.
A l'alba, tots els encontorns de Lanka van enfosquir-se per un núvol de mones varanes, que feien brunzir l'aire amb els seus crits ferotges.
La fortalesa era ben defensada per totes bandes, i les seves muralles eren farcides d'estendarts i llances, talment com la pell d'un eriçó. Llavors, amb la dolça Sita al seu pensament, Rama manà als varanes que exterminessin l'enemic.
Immediatament, en columnes de milers i cridant ferotgement, els valents simis es van llançar a l'assalt de totes les muralles a l'hora.
I, sense importar-los les pròpies baixes, van derrocar nombroses torres i arcades a cops de rocs i de troncs d'arbres gegantins, al mateix temps que d'altres batallons omplien amb sorra i pedres els fossars i estanys del peu de les muralles.
Ravana contemplava estupefacte l'increíble assalt, plè de perplexitat. Però després d'una llarga reflexió, obrí els ulls, passà revista a les seves ferotges esquadres, i va recobrar la seguretat. Llavors, ebri de fúria, manà la sortida de totes les seves tropes.
Sonaren els gongs platejats, bramaren les trompes de guerra i un clamor formidable es va alçar dels merodejadors nocturns. Tan bon punt s'obriren totes les portes de la ciutat les esquadres rakses s'escamparen com un oceà tumultuós.
I es va produir un terrible xoc entre rakses i varanes, talment com antany va ser entre deus i asures. Amb els seus malls, les seves destrals, i les llances destrossaven els cossos dels àgils simis, tot invocant el nom del seu sobirà, mentre que els varanes s'obriren pas entre els batallons enemics, atacant-los impetuosament amb pals i amb pedres, a cops de puny i a mossegades.
Era una espantosa carnisseria, un batibull d'armes, carros espallats, elefants morts i cossos morts amb els membres mutilats. La sang amb la terra feia un fang espès, i la seva olor feia embogir als combatents.
Un cop per fí arribada la nit, rakses i varanes seguien combatent amb odi mutu al mig d'una foscor impenetrable. Només es sentien crits com: "Ets raksa?" "Ets varana?" "Vine!" "Colpeja!" "Fereix!" "Perquè fuigs?", i tots desitjaven que sortís el sol, per millor combatre als seus enemics.

*
Ravana i Indrajit recorren a la màgia.
Veient com amb el poder de les seves indestructibles esquadres no n'hi havia prou per derrotar l'impetu dels exèrcits de Sugriva i de Rama, el dimoni Ravana i el seu fill Indrajit decidiren fer ús de la màgia.
.
- "Si aquesta nit encare no hem vençut" - va dir Indrajit -, celebraré un sacrifici que em convertirà per sempre en un ésser invisible. De mentre, els nostres mags t'ajudaran, pare, a doblegar la voluntat de la teva adorada Sita, i a mi a derrotar Rama al camp de batalla."
.
Al moment, els mags rakses fabricaren, en virtut dels seus sortilegis, un cap idèntic al del príncep Rama, i li van donar a Ravana. I també van fer un cos d'una bellesa sense parió, com el de Sita, i el donaren a Indrajit.
El malvat monarca s'afanyà a anar cap al jardí on les guardianes envoltaven a la doguda Sita, tot escarnint-la, i va dir-li amb tò exultant:
.
- "Aquest és el cap d'aquell per qui heu refusat els meus consols.
Això que aquí veus és tot el que resta del teu espós, derrotat en combat.
Què faràs ara, insensata i nècia, amb el teu mort?
Que la teva desgràcia et faci raonar, i et converteixi per fi en la preferida de les meves esposes."
.
La infortunada, en veure que els ulls, el rostre i els cabells eren els del seu espòs, es desfè en uns crits llastimosos, com els d'una gavina. Però, lluny d'accedir als desitjos de Ravana, es va llançar als seus peus, i el suplicà:
.
- "Concedeix-me un favor suprem: que l'esposa es reuneixi amb l'espòs!
"Ajunta el meu cap al seu cap, i deixa'm seguir el camí que ha emprès Rama!"
.
Davant aquestes paraules i frustrats els seus desitjos, Ravana tornà als seus quarters per a dirigir la batalla. Un cop es va allunyar, una de les seves guardianes, entendrida pel dolor de Sita, va dir-li en secret:
- "Si de tu es tracta, princesa dels ulls grans, ni tan sols Ravana em fa por. Posa fí als teus plors, perquè aquest cap només és un sortilegi. Rama, en aquest moment, dirigeix un nou atac contra Lanka. Tingues per segur que Rama ben aviat t'estrenyerà contra el seu ferm pit."
.
Mentre tant, Indrajit havia posat el fals cos de Sita al seu carro de combat, i al davant de les seves tropes, manà sortir a camp descobert.
Veient com s'apropava, les mones van córrer amb fúria, amb rocs a les mans, desitjosos de combat. Al seu davant anava Hanumat, armat fins a les dents, però en reconèixer a Sita, dreta al carro del fill de Ravana, va quedar estupefacte, i manà que les seves tropes es deturessin.
Indrajit llavors va agafar pels cabells a la falsa Sita que la màgia feia que tots veiessin al seu carro, i posant l'espasa sobre el seu cap, cridà:
.
- "Matant una dona m'omplo de deshonra, però perjudico als meus enemics. Tremoleu, varanes, al davant de qui és capaç d'exterminar les dones, preludi del vostre extermini. Un cop morta Sita, la vostra empresa és estèril."
.
I un cop dit això, va ferir amb el seu esmolat sabre aquella bonica Sita producte de la il·lusió, i deixà al terra el seu cos sangonós.
Un udol d'espant va estremir les files varanes; els simis, descoratjats, van flaquejar, començant a fugir en desbandada.
I els ferotges rakses els perseguiren, mutilant els seus membres amb llances i espases, infligint-los en poca estona una gran mortandat.
*
Indrajit, invisible, venç a Rama i a Lakshman.
Aviat arribaren notícies del desastre als capitans varanes, i Rama, en creure que Sita era morta, va caure en terra com un arbre tallat de socarrel. Amb els ulls curulls de llàgrimes, Lakshman l'abraçà, i de la seva boca sortiren els mots més amargants:
.
- Si existís la justícia, a ningú no li plauria la injustícia - deia -, i els virtuosos seríen defensats contra el mal. El bé no és més que una paraula buida de sentit. Tan sols el ric és savi i poderòs. El mòbil del plaer i del dret, de l'alegria i de la dominació és la riquesa. Oh tigre dels homes! Per què respectares la teva paraula, i renunciares al tron?
Qui, a Ayodia, t'hauria privat de la dolça Sita?
.
Allà parlà oportunament Vibishana, el virtuòs raksa, i va dir:
.
- Això que Hanumat t'ha dit, oh diví Rama, és tan inverosímil com la dessecació del mar. Coneixo prou bé a Ravana, i sé que vol a Sita només per a ell,i que no permetria que el seu fill li fes cap mal. Aquesta suposada Sita és fruit de la bruixeria. Aneu a l'atac, oh varanes, avans que Indrajit no aconsegueixi desbandar el vostre exèrcit.
.
Al punt, inflamats de furia, Sugriva, Hanumat, Lakshman i l'invencible Rama reorganitzaren els esquadrons, i es llançaren contra les files rakses desitjosos d'enfrontar-se al fill de Ravana. Un gran clamor s'aixecà d'entre els simis, i amb roques i troncs de grans arbres van entrar en combat, amb ànsia de matar i com si fossin un sol home. I amb tant d'impetu que destrossaren carros, cavalls i elefants, causant entre els rakses una veritable carnisseria.
Indrajit, en veient el càstig que rebien les seves hosts, va recòrrer a la màgia i es va fer invisible. I llavors, amb aguts dards fets de serps, començà a delmar les fileres varanes. Els simis tan sols veien els projectils de punta d'acer que queien del cel com una fosca pluja de tempesta, però no a qui les llençava. Alguns capitans es feriren als ulls en mirar amunt, i cecs s'entrebancaven i queien per terra.
Introduint-se al mig dels seus enemics Indrajit, plè de vigor, va anar eliminant els millors lluitadors varanes i, en reconèixer Rama i Lakshman, llançà un núvol de dards sobre els dos herois, traspassant els seus òrgans vitals. Els potents arquers trontollaren, i perdent la sang a raig, es desplomaren en terra, sobre un ver llit de sagetes.
*
Aparició de Garuda.
Els cossos de Rama i Lakshman, plens de sagetes, semblaven dos eriçons batuts, i Sugriva amb prou feina podia posar fre a la fugida de les mones, mentre que Indrajit, victoriòs, corria a donar la bona notícia al seu pare.
El noble Vibishana clamava plè de torbació:
.
- Heus aquí el que la màgia d'Indrajit ha fet amb aquests dos herois virtuosos! Doneu-me armes, guerrers varanes, i jo mateix posaré fi a les ànimes perverses de Ravana i del seu fill Indrajit! Però si aquest consuma aquesta nit el seu màgic sacrifici, esdevindrà invisible per a sempre, i ni tan sols els mateixos déus gosaràn a combatre'l.
Mentre tant, cal que guarim les ferides mortals de Rama i els seu germà amb les herbes de virtut que creixen al cim del mont Kailas.
.
En sentir aquestes paraules Hanumat es va inflamar de força i va sortir corrent, potent com un vent de marinada, cap el llunyà cim sagrat.
Un cop arribat, no va poder, en la seva ignorància, reconèixer quines eren les herbes que havia de collir d'entre totes les que amb el seu esplendor il·luminen els més alts espais. Llençà uns terribles brams de còlera, i agafant amb ràbia la roca del cim, va esqueixar-la de les seves arrels de pedra, amb totes les seves plantes i metalls preciosos, arrencant un enorme tros de la santa muntanya, i carregat amb aquest fato va fer el camí de tornada.
En veure'l arribar els varanes, joiosos l'aclamaren, responent-los ell amb uns alegres crits. Vibishana va llavors tractar les ferides dels herois amb les poderoses herbes, i al moment va cessar la pèrdua de sang, sense que recobressin encare el seu alè vital.
I just llavors es va aixecar un vent huracanat i una tempesta de llamps, i les muntanyes totes elles s'estremien. I de sobte, com una teia encesa, l' àliga Garuda, la montura sagrada de Vishnú el diví, va baixar dels aires, mentre els aterroritzats simis fugien i s'amagaven.
Garuda va passar llavors les seves ales gegantines per sobre els cossos sense alè de Rama i Lakshman, i al moment aquests recuperaren el seu esplèndid color, sentint-se doblement farcits de vigor, perspicàcia, memòria, inteligència i demés grans qualitats que poseien.
I Rama digué:
.
- Qui ets tú, el meu benefactor de guarniments divins, i en presència de qui em sento com al costat d'un vell amic?
- Soc Garuda, el teu devot company - , li responguè la gegantina àliga.
- No et neguitegis pels motius de la meva amistat, oh Rama. Tot ho sabràs arribat el moment, quan hagis fet la teva tasca, i hagis acabat amb els nostres enemics.
.
I va tornar a alçar el vol cap a l'espai, amb la força d'un déu.
Els varanes, veient refets i estalvis els seus herois, sataren d'alegria, remenant les seves cues, tocant flautes i timbals, i llençant brams i crits de lleó, potents com el tro nocturn, omplint d'espant la ciutat de Lanka.
*
Combat d'Indrajit i Lakshman.
Vibishana el prudent va llavors insistir en els seus consells, i va dir a Rama:
.
- En aquests moments Indrajit estarà celebrant el seu màgic sacrifici al bosc de Nikumbila. Si l arriba a consumar, esdevindrà invencible en la lluita, i tots nosaltres serem perduts.
.
En sentir el noble raksa Lakshman, qui mai havia conegut la por, va agafar la seva cuirassa, l'espasa, les sagetes i un arc immillorable, i freturòs per a combatre demanà a Rama autorització per a anar tot seguit amb una partida ben dotada al bosc sagrat de Lanka i matar a Indrajit.
.
- Avui mateix cosiré el seu cos de sagetes, i destrossaré els seus membres! va dir.
Un cop Rama va aprovar aquest plà, els simis es llançaren a l'atac del bosc de Nikumbila, destrossant les defenses rakses.
El fill de Ravana, veient com els seus exèrcits cedien, va haver d'interrompre, furiós, el sacrifici tot just avans de consumar-lo, i a sobre del seu carro de combat es va dirigir contra Lakshman. Amb els ulls vermells, el rostre ennegrit i amb el seu temible arc i els seus dards, semblava l' Exterminador. Però no era menor l'esplendor de Lakshman.
Talment com a gossos rabiosos van adelantar-se als seus homes, i s'enfrontaren en singular combat.
El fill de Ravana tensà el seu arc, i traspassà a Lakshman amb set sagetes, però el germà de Rama, sense inquietar-se i tot rient, va dir:
.
- Ben poca cosa és això! Els teus dards, lleugers i sense força, em fan només pessigolles.
.
I la seva resposta va ser una nova pluja de fletxes. En un moment, Indrajit va perdre destrossats el seu escut d'or, el seu carro, els seus cavalls i el seu fidel escuder, i la mort d'aquest el va doler més que la de mil dels seus soldats. Llavors el combat es va generalitzar, i les montures rakses vomitaren dolls de sang sota el pes de les terribles mones.
Veient que l'armadura de Lakshman era impenetrable, Indrajit el va ferir al front amb tres dards alats, a l'hora que ell mateix li arribava al rostre amb cinc de les seves sagetes.
Els dos guerrers, a primera línia de les seves tropes, brillaven amb els membres ensangonats com dos lotus florits, l'un al davant de l'altre.
Altra vegada aprestaren els seus arcs i dispararen les seves potents sagetes amb un soroll ensordidor, i les dues fletxes es trobaren, punta contra punta, en un xoc violent que omplí l'espai de fum, espurnes i un foc terrible.
Lakshman, llavors, concentrà el seu esperit en la meditació, i parlà així a les divinitats protectores dels seu arc i sagetes:
.
- Si és cert que Rama és virtuós i que com a heroi no té rival, ajudeu-me a véncer al fill de Ravana.
.
I després de tensar l'arc fins a l'orella, llançà un dard infalible.
La fletxa va arrencar de les seves espatlles el cap d'Indrajit, amb el seu casc i les brillants arrecades, i va rodolar pel terra com si fos una bola d'or.
Al cel, els déus van llançar crits de joia. I a la terra, en veure mort al seu cap, l'exèrcit raksa es dispersà amb gran confusió, abandonant en la seva fugida les armes. Alguns aconseguiren refugiar-se a Lanka, d'altres es dispersaren per les muntanyes, i molts d'ells, en la seva folla cursa, es llançaren al mar, on s'ofegaren.
*
Combat de Ravana i Rama.
En saber pels seus generals de la mort del seu fill Indrajit, dels ulls de Ravana van caure llàgrimes com inflamades gotes d'oli. Fent petar les dents, la seva boca escopia flames, i cap raksa gosava d'acostar-s'hi.
.
- Prepareu el meu carro! - udolà - Dueu-me el meu arc, i que em segueixin tots els guerrers que siguin encare vius! Avui els voltors s'atiparàn de la carn dels meus enemics!
.
I al punt es veié envoltat d'innombrables rakses d'aspecte terrible, que llançaven crits terribles tot fent ostentació de llances, piques, malls, arpons, i tota mena d'armes.
Ravana manà obrir les grans portes de Lanka, al davant les quals era acampat Rama, i just en aquell moment el sol s'enfosquí i va caure un meteorit amb un soroll aterridor. Un corb es va deturar a l'estendard de Ravana, i tremolà la parpella del seu ull esquerre. Però sense inquietar-se per aquests sinistres presagis, i a sobre el seu carro de ràpids cavalls, va córrer cap a la mort.
El seu atac resultà irresistible, i els simis fugien com gaseles abrandades per un foc de bosc de les seves sagetes. Per fí, amb els ulls envermellits de furor, cobert de sang enemiga, de suor i d'escuma, el potent Ravana veié Rama, i llançà un diluvi de projectils. Rama, dret, impassible, agafà una llança, aamb la que desvià les sagetes enverinades amb el verí de terribles serps.
*
Al llarg d'una estona eterna, ambdòs guerrers vàren entaular-se en una lluita inimaginable, titànica, colossal, pròpia només dels déus, tot traçant meravellosos cercles l'un entorn de l'altre, descarregant-se xàfecs de sagetes bramants i abrumadors.... i restant sempre ferotgement invictes.
I els espais es poblaren de déus i de dimonis, que contemplaven la singular brega i llençaven crits per encoratjarlos, els asures al raksa, i els déus a l'excels Rama.
.
- Els voltors s'abatràn sobre el teu pit, i beuràn la sang que et farè rajar amb els meus esmolats dards!, cridà Rama, i aprestà una de les seves fletxes amb les que ja havia vençut Marika i d'altres dimonis rakses.
Dispara el veloç projectil i un dels dos caps de Ravana, guarnit amb una xarxeta va caure a terra, ben bé al davant l'admirat esguard de tot l'univers.
A l'instant, però, va regenerar un altre cap idèntic. I com el llamp, Rama el tornà a tallar, i com el trò del llamp caigut ben a la vora, Ravana el tornà a fer rebrotar.
I entenguè Rama llavors que tant sols podria destruir al princep de la nit amb el dard sagrat de Brahma, l'avi de tots els déus, la sageta feta amb l'essència del llamp i la llum del sol, que contenia l'energia tota de tots els èssers. Només muntar-la, la terra va trontollar, i un cop ja a l'aire la mortífera sageta i inevitable com el destí va esquinçar el cel, deixant al seu darrere una estela de foc, just fins al mateix cor de l'endimoniat Ravana.
Mort Ravana, tota sola, ella mateixa, va tornar presta al seu sarrò.
I l'espai es va omplir amb el sò melodiòs del timbal dels trenta déus. S'alçà llavors una brisa suau, carregada de feliços aromes. Un diluvi de flors va anar caient arreu, fins a deixar Rama i els seus fidels coberts d'un acolorit mantell de tots els colors i els perfums.
*
Retrobada de Rama i Sita.
Immediatament Rama manà que Sita fos aconduida davant la seva presència, i Hannumat s’afanyà a trobar-la al jardinet que havia estat la seva presó.
.
- Virtuosa Sita, que el vostre cor ja no pateixi més, doncs Rama ha assolit un gran triomf, i plè de joia i d’impaciència ja vé de camí.
.
La divina Sita, ennuegada pels plors d’immensa alegria, havia perdut la veu, i no reeixia a parlar. Lluenta com l’alba, la jove de negres i brillants cabells, tota engarlandada i vestida amb robes vermelles amb brodats d’or fi s’afanyà en sortir corrent per trobar-lo.
Vibishana parlà, dient:
- Jo soc testimoni, oh Rama, de que aquesta bella i virtuosa dona, en cap moment s’ha fet indigne dels teus nobles sentiments, ni de paraula, ni dins el seu cor, ni en el seu esperit.
.
I Rama volgué afegir tot seguit, amb veu forta per a que tothom ho sentís:
.
- A l’arem de Ravana, l’únic mal que ha patit aquesta dona és el que li hagi fet la llum del sol!
.
I corrent va anar a abraçar-se amb la seva estimada, per a fruir d’una felicitat merescudament guanyada.
*
Retorn A Ayòdia.
Un cop pacificada Lanka, i alliberat el seu regne dels mags i els errants nocturns, Vibishana va estar proclamat sobirà raksa. Digué aquest a Rama:
- M’has honrat, heroi, amb la més gran de les amistats. Que Hannumat surti ara mateix, veloç com el vent, a informar al teu germà Bharata que un cop passat el temps de catorze anys d’exili i desterrament, tornes triomfant per a dur la corona dels kosales. I, com a prova de la meva amistat i estimació, et demano humilment que acceptis aquest carro màgic, que es diu Puspaka, que llueix com un núvol a l’ocàs, i que et conduirà pels aires a la ciutat d’Ayòdia.
I Rama el respongué:
.
- Res no em serà més agradable que el fet que tú i els teus fidels rakses, així com Sugriva i tots els varanes, siguin rebuts amb tots els honors a Ayòdia durant les festes de la meva entronització, i on us ompliré de joies i riqueses sense parió.
.
I un cop enllestit Puspaka, el carro volador, tot ell completament cobert de flors, els esposos s’acomiadaren dels seus aliats, tot inclinant-se amb les mans juntes, i es llençàren a l’espai emmig d’un brogit ensordidor.
Al llarg del dolç vol, Rama mostrava a la seva enamorada els llocs que anàven travessant i els fets que hi havien tingut lloc al seu llarg periple amb Lakshman vers el sud.
I ja a les envistes dels blancs palaus d’Ayòdia, exclamà:
.
- Postrem-nos, oh Sita, doncs ja es veu la règia residència del meu pare, i el meu desterrament ja ha arribat a la fi!.
Havien transcorregut cinc dies, catorze llunes i catorze anys.
*
*
aquest és
, al venerable Ramaiana,
el primer entre els poemes,
obra de Valmiki, el sant,
el seu sisé llibre, anomenat
Yuddha kanda .
*
( fí del llibre sisé )
.
*
*
.
llibre primer: Bala kanda., amb una Introducció de José Luís Gimenez-Frontín.
llibre tercer: Aranya kanda.
llibre quart: Kishkindha kanda.
llibre sisé: Yuddha kanda.
*
llibre seté: Uttara kanda.
*
versió de José Luís Gimenez-Frontín.
Gràfiques Instar. L' Hospitalet.
Editorial Lumen. Barcelona, 1984.
.
traducció al català, miquel del turó.
.
!--[if>![endif]-->
















