la música eterna del Montseny ( Maria S. Farell )
.
*
.
*
.
El perquè del meu escrit:
La música és poesia, la poesia és música...
La imatge del Montseny suscita una màgia, una visió conjunta, ensems poetico-musical. Un embruix arrelat als seus boscos, a les serres i als torrents, a la pluja i a la boira i fins i tot al cel! Aquest cel blau o gris que llepa els cims més arriscats o vetlla el silenci dels abismes que pernocten sota el frec d’un raig de sol.
He volgut plasmar, sense especificar, una lleugera pinzellada simbòlica de la magestuosa perspectiva edènica i mítica, i de la diversitat de formes suggestives, físiques i espirituals, que ofereix el seu paisatge en qualsevol instant.
Opus en quatre temps. La cíclica successió de les quatre estacions, endinsada en els quatre moviments d’una sonata clàssica: Preludi ( l’autumne ), Andante o Adàgio ( l’hivern ), Squerzo o Minuet ( la primavera ) i Allegro vivace ( l’estiu ).
I neix el poema al compàs melòdic d’uns versos alexandrins, sota la batuta d’una agosarada i humil inspiració.
.
Maria S. Farell.
.
Opus en quatre temps
*
.
L’autumne enlaira, al cel, les branques despullades.
Tapits de fulles grogues vesteixen els camins.
El frec de l’aire, al bosc, engendra les balades,
la fressa encisadora de l’herba sota els pins.
.
Mormuren els serrats, els gorgs i les cascades
i el sol mandreja a l’aigua pintant-la de robins.
Ressonen transparents els hàlits de les fades
i el cor de les rondalles batega terra endins.
.
La mà de la tardor bressola melangia,
Remor de veus callades, embruix, cançó i recels.
L’escorça dels castells, quan cau la llum del dia,
descolga el bleix hipnòtic dels rocs i les arrels.
Nocturns de solitud. Llampecs de fantasia.
La nit, vampir del dia, goteja sang d’estels.
.
La nit, vampir del dia, goteja sang d’estels.
La brisa porta, al llom, el fred de les muntanyes,
i el pit de Barcelona respira el toc dels gels.
.
La flaire del MONTSENY té blanques les entranyes.
Les serres encantades puntegen cara als cels,
vestits de neu, els cims, les roques més estranyes.
.
Els faigs i avets litúrgics s’engronsen als serrats.
Voleien crits d’hivern i escuma fetillera.
La pluja plora l’aigua; la boira, tels mullats,
i el vent patina foll pel glaç de la cinglera.
.
Un núvol de misteri pernocta als espadats...
De sobte, afua el sol la boca riolera
i esclaten brolls de màgia, cançons d’eternitats.
S’encenen els colors tenyits de primavera!
.
S’encenen els colors tenyits de primavera!
La terra tasta l’aigua, que xiscla de frescor.
La nit estén escuts, i el sol, la cabellera.
La tórtora s’envola filant una cançó.
.
Reneix l’estampa d’or, edènica, encisera.
Captiven i enamoren les flors i la verdor,
Els nèctars i els perfums, les gotes d’aigualera
que ragen de les fulles com perles de claror.
.
Un somni sensual esprem la nova imatge.
Una arpa de dolcesa musica l’esperit
i salta un cant d’amor a l’aigua i a l’oratge,
.
i s’alcenversos lírics del ventre de la nit,
del marbre de les creus i el cor del bell paisatge...
Un himne d’alegria ressona dins del pit.
.
Un himne d’alegria ressona dins del pit:
L’estiu ardent i obert desborda joia encesa,
Pomells de filigranes i un èxtasi infinit.
.
Els lliris i els jacints coronen l’herba estesa
i un somni d’harmonies irromp pertot ungit.
Les fibres del MONTSENY esclaten de bellesa!
.
Les dues serralades, d’aspecte altiu, brillant,
retallen l’horitzó i llambregen perfumades
de grèvols, gerds i espígols... La vida injecta un cant
de dolça plenitud, i es bolquen les mirades
.
al fons del Gran Silenci, que parla radiant...
MONTSENY capçal etern de músiques nacrades,
No morirà la solfa del teu fidel encant!
L’autumne enlaira, als cels, les branques despullades.
.
L’autumne enlaira, als cels, les branques despullades.
Tapits de fulles grogues vesteixen els camins.
El frec de l’aire, al bosc, engendra les balades,
la fressa encisadora de l’herba sota els pins.
.
Mormuren els serrats, els gorgs i les cascades
i el sol mandreja a l’aigua pintant-la de robins.
Ressonen transparents els hàlits de les fades
i el cor de les rondalles batega terra endins.
.............................................................................
I la vida i el poema
Es repeteixen perennement...
*
Maria S. Farell.
.
poema guanyador del 8é premi MONTSENY de poesia
Associació d’Amics del Montseny, Viladrau, agost 1990.
sylvia(cantillans;-) dijo
he pogut gaudir del Montseny tot llegint aquest poema - opus en quatre temps -
aquest blog és ple de poesia.. de música.. de riures.. de tant! una s'hi endinsa i les hores passen!
bon espai des del turó de l'home..
28 Agosto 2009 | 01:03 PM