del Ramaiana, 5: Sundara kanda ( Valmiki ).
.
.
*
imatge de
http://home.att.net/~s-prasad/ramimage.htm
*
. Ramaiana.
.
Llibre cinqué: Sundarakanda.
*
*
*
Arribada de Hannumat a Lanka.
.
Al seu salt prodigiós Hannumat arrossegava una estela de núvols de tots els colors, i la seva ombra veloç refulgia al damunt les onades, tot espantant a les serps de mar. Un cop ja a arribat a l'illa, va veure la ciutat de Ravana al capdamunt d'un turó. Estava envoltada per un mur infranquejable d'or massís i els seus palaus i cases de fins a set terrasses superposades irradiaven una blancor enlluernadora. Ningú no podia apoderar-se per la força d'una ciutat com aquesta.
.
- "M'esperaré a que sigui de nit", - es va dir el valent simi, - "i reduiré el tamany del meu cos fins al d'un gat, i desapercebut podré explorar la ciutat."
.
I així ho va fer, però en el moment en que anava a travessar les seves portes, li sortí al pas el fantasma de Lanka, el guardià de la ciutat.
.
- "Enrera!" -, va manar. - "Jo soc l'esperit de la ciutat de Lanka! Declareu les vostres intencions, petit habitant del bosc, o no entrareu sense el meu consentiment a la ciutat, doncs amb les meves formes espantoses n'hi ha prou per a fer tornar enrrera a qualsevol intrús."
.
Com a sola resposta, la mona, sense desanimar-se, va escometre'l amb força mesurada i el va tombar per terra. Lanka gemegà:
.
- "Aquest és un molt mal averany per al regne del raksa Ravana, doncs no he aconseguit aterroritzar ni a un petit intrús. Entreu doncs, oh príncep de les mones, a aquesta ciutat maleïda, i acompliu els vostres desitjos, siguin els que siguin."
.
Un cop travessat el portal, va recórrer tota la ciutat buscant la presó de Sita. Els carrers i les places brillaven sota la llum del clar de lluna. Als patis de les grans mansions, els grans elefants de guerra cridaven sorollosament, mentre els seus cuidadors, ben beguts, feien discursos incoherents, tot presumint d'haver realitzat les bestieses més inconfessables. Nombrosos grups de guerrers rakses patrullaven els carrers. N'hi havia que eren homes, d'altres que eren dimonis, molts deformes i també multiformes, però tots ells fiers i esplendorosos, amb tota classe d'insignies lluents, banderes i domassos. Hi havia molts adoradors del dimoni Ravana, dedicats a la oració i a l'estudi dels textes sagrats, i espantoses raksasis d'un sol ull, un sol pit i una sola orella, barrejades amb dones bellíssimes que s'empolainaven tot esperant els seus amants, i a Hannumat li semblaven plenes de tendresa.
.
Tot ho va observar Hannumat, però en no trobar cap rastre de l'esplendent Sita, la que era com l'or, com un cervató enjogassat de la selva, es sentí abatut, i a punt de defallir.
.
Hannumat troba a Sita.
.
Llavors va entrar al palau més esplèndid, la residència del terrible Ravana, on feia ben poc que s'havia celebrat un bon tiberi. Arreu es trobaven copes d'or, algunes encara plenes, d'altres abocades, barrejades amb menjars de tota classe, i licors just començats. Al gineceu dormien les dones, vençudes per l'embriaguesa o la son.
.
- "És realment innoble contemplar quan dormen aquestes dones, que no són meves!", - va pensar, temorós de comportar-se amb baixesa, "però el cor és el nucli de tots els sentits, i el meu no serà travessat per cap pensament que m'allunyi de Sita. Però on més cercar-la, sinó al mateig gineceu?"
.
La dolça Sita, però, no va trobar-la amb les dones que dormien.
Va anar llavors cap als jardins del Palau. Era un lloc d'un perfum tan intens que feia voltar el cap, amb estols d'aus i escamots de gaseles.
Meravellat, Hannumat va veure un llac de fresques aigües, amb les vores encatifades de lluminoses perles, tot envoltat de plantes enfiladisses i terrasses d'or esgraonades. I en aquell precís moment va veure una dona vestida de groc, molt pansida i enfangada i sense cap guarniment, envoltada de ferotges raksasis, abrumada pel seu infortuni, plorosa, enflaquida pel dejuni, però delicada i bonica com la lluna quan fa el quart que creix.
Patia el seu infortuni i no deixava de suspirar, semblava talment una deesa envoltada per feres.
.
- "Aquesta és la infortunada Sita", es digué Hannumat, i el seu pensament va volar prest ben lluny, cap al de Rama, per a felicitar-lo.
Conversa de Sita i Hannumat.
En trobar-se sola sense les seves guardianes, sita va exclamar:
.
- "Oh Rama, oh Lakshman, oh mare de Rama, que desitjaves que mai jo fos allunyada del meu espòs, oh vosaltres, les meves altres mares, veieu com m'enfonso miserablement, com un vaixell vençut per la tempesta!"
.
Llavors Hannumat, que era amagat entre els arbres, li va dir:
.
- "Soc un fidel servidor de Sugriva, rei de les mones, a qui Rama l'esplendent va retornar el seu tron. Fidels al seu desig, els seus súbdits hem recorregut a milers totes les comarques, tot cercant una deesa, l'esposa de Rama. I jo, per fí ara he pogut trobar-la!"
.
Davant aquestes paraules Sita es va espantar.
.
- "Dec ser somniant", es va dir. - "Em parla un mico. Sens dubte deu ser Ravana, que torna per tormentar-me amb una nova disfressa, per augmentar el meu dolor. I malgrat això, només sentir de sa boca el dolç nom de Rama el meu cor s'omple de felicitat."
Llegint els seus pensaments, Hannumat el prudent digué:
- "Soc el missatger de Rama, i aquí teniu aquest anell amb el seu nom gravat, per a que el pogueu reconèixer vos mateixa."
.
Sita va examinar amb atenció la joia, i es va sentir trasbalsada d'alegria, roboritzada de plaer al contacte de l'anell, catalitzador de tants i tants records...
.
- "Oh tu, que has fet que l'oceà sigui petit com una rasa! Digues, és veritat que el cor de Rama pateix per mi?
Ha fet plans per a alliberar-me? No hauràn ocupat el seu cor d'altres dones?"
.
- "Rama no dorm des que et raptaren. Tan bon punt comença a fer-ho, exclama amb dolça veu: - "Oh Sita!" -, i llavors es desperta. Quan veu un fruit o una flor, comença a sospirar i a dir: - "Oh estimada!", i et crida amb un plany adolorit."
.
- "Tant de bó jo visqui prou per a tornar a veure al meu estimat!", sospirà Sita amb els ulls negats de llàgrimes. - "Doncs has de saber, valent missatger, que Ravana ha jurat que es beurà la meva sang si en el plaç d'un any no m'he donat a ell."
.
- "Llavors cal que t'escapis amb mi ara mateix. Jo et duré sobre les espatlles. Comfia en mi i no et deixis enganyar pel meu aspecte fràgil, doncs de la mateixa manera que m'he fet petit em puc fer gran segons la meva voluntat, i llavors la meva força no té límits."
.
- "No seria prudent", contestà Sita. "Si en la nostra fugida ets atacat pels alats raksas no podràs defensar-te, i si ho fessis, jo podria caure a l'oceà, o fins i tot tornar a ser capturada. Tots els teus esforços haurien llavors estat en fals. En canvi, si condueixes fins aquí Rama i els seus aliats, les probabilitats de sortir amb éxit seràn majors. Però no et demoris, noble missatger, i torna'm amb el meu espòs la felicitat, doncs ja fa massa temps que pateixo la seva absència."
.
I en dir això, va treure de sota els seus vestits un passador de perles amb el que solia guarnir els seus negres cabells, afegint:
.
- "Rama el reconeixerà. I talment com si fos jo, digues-li: - Estimat, quan rebis aquesta joia jo ja no podré viure gaire temps allunyada de tu!"
.
I altre vegada es desfé en un amarg plor.
.
- "Aviat veuràs a Rama", exclamà Hannumat com a comiat. "No desesperis, princesa, perquè els teus mals ja tenen les hores contades."
.
I empès per les paraules de la dolça Sita, i amb l'ànima enfortida, es disposà per emprendre la seva carrera vers el nord, on el seu pensament ja havia arribat. Abans, però, amb la velocitat d'una centella, plè de fúria contra els raptors de Sita, Hannumat va devastar els boscos del Palau, va incendiar el temple de Lanka, i a cops del seu puny poderós va acabar amb cinc generals raksa i als seus servidors. L'incendi es va estendre, voraç, per tota la ciutat, i els seus habitants en fugien espantats, presagiant que era l'anunci de mals encara pitjors.
Per fi la mona, freturosa per creuar el mar, es va llançar a l'espai.
.
*
*
aquest és, al venerable Ramaiana, el primer entre els poemes, obra de Valmiki, el sant, el seu cinqué llibre, anomenat Sundara kanda.
*
( fí del llibre cinqué )
.
*
*
.
llibre primer: Bala kanda., amb una Introducció de José Luís Gimenez-Frontín.
llibre tercer: Aranya kanda.
llibre quart: Kishkindha kanda.
*
llibre sisé: Yuddha kanda.
llibre seté: Uttara kanda.
*
versió de José Luís Gimenez-Frontín.
Gràfiques Instar. L' Hospitalet.
Editorial Lumen. Barcelona, 1984.
.
traducció al català, miquel del turó.
