Noia russa al Montseny ( Pere Fons i Vilardell ).
alls de bruixa , Muscari sp., del turó de l' home.
*
Santa Fe
.
Un gris porós i etern es descabdella
al moll de l'os d' aquest matí al Montseny.
només el faig de tant en tant l' empeny
llaurant el verd amb una estranya rella.
.
No sabem bé si ens dol o ens meravella
la pau suau de tremolós disseny,
si l' interval és dúctil o ens constreny:
Indici lleu? Vestigi d' hora vella?
.
Massa sovint de l' ombra a la llum plena
hi ha un pas tan sols, un moviment que mena
a llocs distants per un mateix traçat.
.
Des de l' alè salmòdic de la pluja
guanyem el foc que poc a poc ens puja
del sotabosc amb deix esperançat.
.
Potentilla neumanniana, també del turó.
*
Torrent de l' Oratori
.
A poc a poc, per cotes imprevistes,
hem resseguit la ruta del torrent.
No dèiem res i el temps, lilosament,
brunzia ple d' estranyes ametistes.
.
Els nostres ulls són dues autopistes
fugint enllà del que en diem present
i no és res més que el pòsit vehement
on aboquem un munt de coses vistes.
.
Un tedi absurd ens venç sense combat
i ens ben sorprèn el bleix civilitzat
que descobrim al fons de cada imatge.
.
¿Amb quin esguard devia retenir
crestes i afraus el cor del pelegrí
quan era agrest el crit d' aquest paisatge?
.
*
Tulipa silvestris, del turó de l' home.
Turó de l' Home.
.
Hem fet camí en zig-zag, de mica en mica,
pels alzinars fins al confí del faig,
i el gest humil i exhuberant de maig
només és un, que a l' hora es multiplica.
.
El nostre amor fecund s' identifica
amb el batec del verd brollant a raig:
sentim el dring vacil·lant de l' assaig
i el compliment d' una vida més rica.
.
Muntanya amunt, el sol fa de destral,
parteix en dos una ombra elemental,
omnipresent, sense punts fidedignes.
.
I el vent potent, què ens porta i què s' enduu?
Sobtadament el món es torna nu:
de dalt estant temptegem fonts i signes.
.
*
Matagalls
.
No sé si es veu el mar, des d' aquí dalt,
ni si el desig podria mai baixar-hi,
penyes avall, planant sobre un desvari
per ser més plens al blau elemental.
.
Ni un bri de vent sobre el verd desigual.
Tot és repòs i el dens itinerari
cap a l' areny ens sembla estrafolari,
ben amarats d' un sentiment total.
.
Com si el deler s' hagués tornat de cendra
i en un nou vol gosés tornar a reprendre
senders somorts, ens hem besat amb foc.
.
Hi ha un moviment imperceptible i dens,
ni retrocés ni tampoc un avenç:
ens porta arreu i ens mena cap enlloc.
*
.
Pere Fons i Vilardell
*
Poema finalista al setè Premi Montseny de poesia,
de l' Associació d' Amics del Montseny.
Viladrau, 1989.
