.

*

Bromes celestials, atmosfèriques, que treuen el cap de l' horitzó de la Plana.   Núvols encastellats d' estiu, gràvids de llampegades i ruixats.   Ara, quan fa exactament vint-i-tres anys que les bromes ens obsequiàven amb tones de pedra i feien fer hores extra a les bòviles, parlem de núvols.

Però no des de la visió tècnica del meteoròleg que tot ho redueix a quatre formes fonamentals de núvols ( cirrus, cúmuls, estratus, nimbus ), a 10 combinacions, 15 espècies, 9 varietats i 9 particularitats:   sinó des del camp obert de la masia, on es dóna nom a cada núvol amb empírica imaginació i gràcia rural.   Res de cirrus, ni llatinismes.

Una bona mestressa, amb experiència masovera al nord de la Plana, m' ha explicat coses meravelloses dels núvols, dels seus noms i del seu comportament.   Imaginem que, segons el lloc, diferiran:   però ella ha sentit de llavis dels avis de la masia el secret íntim de cada núvol.

¿Heu vist aquells castells blanquinosos, verticals, que s' enlairen per ponent, Moianès enllà?    Surten al matí:   i els nostres vells pagesos, imaginatius, en deien "els monjos de Montserrat", enfilerats com l' hora de maitines.   Sempre vénen acompanyats d' uns castells més petits, com a escala:   eren anomenats "la canalla d' en Borra".   Porten tempesta d' estiu.

¿I aquella nuvolada tova, com de nata, que va de la vertical d' Arbúcies fins a les crestes del Montseny?    Talment una processó meteorològica...   exacte:   d' aquí que se' n digui "la processó d' Arbúcies".

Hi ha un núvol singular, que segons l' angle de l' espectador sembla talment un sarric colossal sortit del Gorg Negre de Sobremunt.    Anys enrera, d' aquest personal s' en deia "el cove d' en Bernat".   Un cove que, sovint, venia carregat de pedra....

Algun núvol té la gràcia de la puntualitat. D' entre les ermites de Sant Salvador i Santa Llúcia, surt alguna vegada una formació vaporosa altíssima, encimbellada, com de gegants còsmics fent els Xiquets de Valls.   Aquesta broma apareix a les onze en punt, hora del sol.   És pluja segura, diuen:   i rebia el nom misteriós de "la Vilara", ja que hom creia que neixia per les rodalies de l' Hostal del Vilar.  

 

No tenia, de bon tros, la gràcia esbelta de "la Pastora del Ravell", que es dibuixava cap a Bellmunt, amb gràcia de cintura, talment com una caputxa al cap i una protuberància que, amb ulls d' imaginació, diríeu que era el cabàs dels matons.

 

Quan tota la Plana es veia envoltada de castells fantasmals, com una ininterrompuda diadema de tot l' horitzó, els pagesos deien que es tractava de "la Calçada", pregonera de la pluja de l' endemà.

 

I quedava encara la "Llistada de Tro", el núvol alterós partit horitzontalment per una broma a nivell de cintura:   era el sabre que partia el ventre del núvol,  amb tot un festival de llamps i trons.

 

Sempre és més poètic donar a un núvol un nom de pastora que el cultisme d' una llatinada...

*

Josep Mª Solà i Sala.

.

publicat a Ausona,

Vic, el 29.07.1983

.