del Ramaiana, 4: Kishkindha kanda ( Valmiki ).
. Valmiki, l' autor del Ramaiana.
*
*
*
.
*
.
Llibre quart: Kishkindha kanda.
*
Trobada amb Hanumat i Sugriva.
.
Innombrables van ser els dies que necessitàren Rama i Lakshman per arribar a les selves del riu Pampa, eternament cobertes de lotus.
Un cop arribats, Rama exclamà:
.
Quanta bellesa hi ha, germà, en aquests boscos extensos, que escampen una pluja de flors com els núvols l' aigua! La nova primavera augmenta el meu dolor. Guaita, Lakshman, com els paons ferèstecs s' aparellen amb passió, mentre jo pateixo l' absència de la meva estimada...
.
No tots els animals, però, es lliuràven en dolces moixaines a les benéfiques vores del Pampa. Les mones, estretament agrupades, mostràven desconcert, i en veure aparèixer els dos guerrers, fugiren espaordides. Al cap de poca estona Rama i Lakshman veièren a una d' elles acostar-se, amb un posat i un aspecte excel·lents, qui amb actitud modesta i dolça veu es vinclà al davant seu.
.
Oh valents i traçuts com lleons! - va dir. - Jo sóc Hanumat, fidel servidor de Sugriva, el meu senyor. I en llur nom us prego que seguiu el vostre camí sense fer-nos cap mal ni agreujar més encara la nostra penalitat. Doncs heu de saver que el prudent Sugriva, rei de les mones, ha estat destronat pel seu cruel germà, i exiliat amb tots els seus lleials.
.
En sentir aquestes paraules, Rama, plè de joia, recordà el consell del noble Jatayus, i resolgué tancar una aliança amb el destronat rei, doncs només amb l' ajut d' algú que com ell hagués descendit els graons amargants de l' escala del dolor podria recuperar a la seva estimada Sita. I amb cortesia, demanà ser portat fins a Sugriva.
I Sugriva li digué:
.
Hanumat, el millor i més fidel conseller meu, ja m´ha posat al corrent i coneixo, oh Rama, el teu nom i el motiu de la teva aflicció. I has de saver que la meva és semblant a la teva, ja que amb el tron he perdut també la meva esposa, ara en poder del meu cruel germà.
.
Si acceptes de bon grat la meva amistat - respongué Rama, l' irreductible - posa la meva mà dins de la teva, i tanquem un sagrat pacte. Jo mataré el teu germà, doncs les meves sagetes mai erren el tret. I així, un cop recuperat el teu legítim regne, els teus, tan innombrables com les estrelles, m' ajudaràn a trobar a la perduda Sita.
I al mateix instant en que Rama i Sugriva tancàven la seva amistosa aliança, lluny d' aquell indret, el cor de Sita, semblant a l' or, i el de Ravana, el merodejador nocturn, es van estremir a l' hora, frapats per presagis oposats.
*
Rama i Sugriva acompleixen la paraula donada.
.
En fileres apretades i amb renovat valor avançaven els lleials a Sugriva cap al seu antic regne, fent trontollar les capçades dels arbres, seguits de la vora per Rama i Lakshman, amb les seves armes llestes per al combat.
A les envistes del palau de la ciutat de les mones, s' aturaren, i Sugriva, amb un posat fer, s' avançà.
.
Aquest puny clos, pujant, de closos dits - cridà a l' usurpador - apagarà l' alé vital del teu crani!
.
Valin, però, no es va espantar gens ni mica. Tot deixant enrera les seves tropes, també es va avançar per a lluitar amb el rei per ell destronat.
.
Serà el meu puny, embriagat de ràbia, el que et destrossarà! - , va xisclar.
.
I s' enfrontaren violentament com dues muntanyes, com temibles gegants dotats de vigor i agilitat immensos. A puntades de peu, a genollades, fent servir arbres enormes arrencats de soca com a garrots lluitaven les temibles mones. Rama va copsar, però, que Valin, de tan salvatge com era superava en crueltat i feresa al rei Sugriva, qui ja començava a donar senyals de cansament, sense deixar però de lluitar amb ardor. I. Tot tement que el seu aliat quedès fora de combat, Rama, el plè de glòria, escollí una fletxa i traspassà amb ella el cor pervers de Valin.
En veure mort el seu germà, el noble cor de Sugriva es va omplir de remordiment i d' aflicció.
.
Quin germà, oh Rama, aprovaria la mort d' un germà, tot i que hagi estat mancat de virtut i de noblesa? - exclamà -. Millor hagués estat que restés per a sempre al meu exili! Un dolor immens em té corprès. Sóc indigne del tron. Però governaré el meu poble amb prudència, fins que el fill de Valin tingui prou edat per a dur la corona. Ara és la meva voluntat que el meu germà sigui honrat amb funerals dignes d' un rei, i que es cobreixi el seu cos amb sàndal, garlandes de flors i tota mena de guarniments.
Després, cal que pacifiqui el regne, i en arribar l' estació de les pluges, convocaré a les mones que viuen als boscos, a les que viuen a les muntanyes, i a les que viuen escampades arreu del món. Els meus missatgers, centenars, milers, exhortaràn a totes les mones a ajudar al meu aliat Rama.
.
La partença dels simis.
.
Un cop arribada l' estació de les pluges, es congregaren per milers els súbdits de Sugriva, i els manà anar els uns cap a l' orient, els altres cap a l' occident, i d' altres més al nord, i encara d' altres al sud, a la recerca de notícies sobre el regne de Lanka, enllà del mar.
.
Partiu per a aquesta heroica empresa - els va dir -, i que no us aturin ni les feres, ni els rius, ni la fam. Arribeu fins als països més llunyans. I qui en tornar pugui dir el primer: "He vist a la princesa Sita!" -, aquest serà el meu igual en autoritat i en comoditats.
.
Llavors, Rama s' acostà a Hanumat, que manava un dels grups exploradors, i li va dir:
.
En tu rauen l' habilitat, la inteligència, la força i el valor. Tot presagia que asoliràs l' éxit. Pren, doncs, aquest anell amb el meu nom, que Sita reconeixerà com a senyal de fortuna.
.
I les mones, cobrint la terra en grups tan nombrosos com les llagostes, finalment es van posar en marxa.
.
*
Hanumat arriba a l' oceà.
.
Tot seguint les ordres de Sugriva, les mones, en innombrables grups creuaren muntanyes, florestes, rius i espessures inextricables, sense trobar mai notícies del regne de Lanka i de la bella Sita.
Novament arribà l' estació de les pluges, i tornàren, abatuts, alguns dels expedicionaris. D' altres, però, continuaren la recerca, i encara haurien de seguir-la per uns llargs anys.
Hanumat seguia la seva exploració cap al sud.
Tan afamats, cansats i abatuts eren els simis que comandaba Hanumat que s' adonaren de la presència d' un gran voltor, el menjador de despulles.
En veure´l les mones pensaren que era arribada ja la seva darrera hora, i es disposaren a ben morir, amb serenor d' ánim. Als seus precs fúnebres invocàren els noms de Sugriva, de Rama, de Sita i de Lakshman, i també el del noble Jatayus, mort per gosar atacar al carro volador de Ravana.
Aquests nobles noms d' herois invocaren. I el gran voltor, en sentir el nom de Jatayus, així els digué:
.
Ja fa molt temps que res no he sentit del meu noble germà Jatayus. No tingueu cap por, i doneu-me notícies seves.
.
Hanumat, llavors, li explicà la noble mort del seu germà Jatayus, i els motius de l' expedició de les mones.
.
La crueltat de Ravana clama venjança - va dir l' enorme voltor -, i jo us duré al regne de Lanka, perque la meva natura m' ha donat un poder visual digne dels déus, i puc veure amb claretat distàncies de fins a cent jornades!
.
I l' au magestuosa els va dur directament a la vora de l' oceà, al davant la visió del qual els simis quedaren perplexos i meravellats. Era el primer cop que contemplaven l' immens mirall de tot l' univers, cobert d' onades gegantines, i es desencoratjaren. Què farem?, es deien. "Lanka és a l' altre banda d' aquest espai infranquejable, com ho farem per travessar?
.
Hanumat, el valerós, digué llavors als seus companys:
.
Cal que no us deixeu arrossegar pel descoratjament, el més funest exterminador de mortals. Què potser us heu oblidat del que puc fer? Amb els meus salts i cabrioles he esquerdat muntanyes, i la meva fogositat és irresistible. Jo travessaré l' oceà. Jo creuaré els aires ràpidament en una cursa prodigiosa. Amb el meu impuls, franquejaré la mar talment un llamp. Aquesta és la meva convicció, i també la meva paraula.
.
I després d' enfilar-se als penya-segats per a fer-los servir com a trampolí i concentrar tot el seu esperit en la seva carrera, Hanumat va fer un salt prodigiós, alat com si fos el pensament mateix. I tan lleuger i ràpid creuava l' espai, que dins del seu noble cor s' imaginava que ja era arribat.
*
.
.
*
. 
.
*
*
.
*
aquest és, al venerable Ramaiana, el primer entre els poemes, obra de Valmiki, el sant, el seu quart llibre, anomenat Kishkindha kanda.
*
( fí del llibre quart )
.
*
*
.
llibre tercer: Aranya kanda.
llibre quart: Kishkindha kanda.
*
llibre cinquè: Sundara kanda.
llibre sisé: Yuddha kanda.
llibre seté: Uttara kanda.
*
versió de José Luís Gimenez-Frontín.
Gràfiques Instar. L' Hospitalet.
Editorial Lumen. Barcelona, 1984.
.
traducció al català, miquel del turó.
*
