DIMARTS, 10/03/2009 - 06:00h
El govern xinès tanca les fronteres del Tíbet
*
Avui fa cinquanta anys de la revolta contra l'ocupació xinesa.
El Dalai Lama reclama des de l'Índia una autonomia legítima 'dins la República popular de la Xina'.
*
L'exèrcit xinès ha fet un desplegament extraordinari a Lhasa, la capital del Tíbet, a tots els controls d'entrada i a les fronteres internacionals. Tot per temor que no es repeteixin les protestes contra l'ocupació xinesa de l'any passat, que van saldar-se amb dotzenes de morts. L'aniversari d'avui és dels més significatius d'aquests últims temps, car fa cinquanta anys que començà la primera gran revolta dels tibetans contra l'ocupació xinesa.
L'any passat, en un dia com avui, van encendre's les protestes antixineses més importants de les últimes dècades. Les fotografies dels monjos budistes alçant-se contra l'ocupació varen fer la volta al món.
Segons fonts acostades a la dissidència tibetana, la capital i una bona part del territori es troben sota la queda, i la presència de l'exèrcit al carrer és considerable. Així mateix, les autoritats xineses han detingut aquests últims mesos alguns membres de la dissidència tibetana. La Xina diu que són delinqüents ordinaris, però entre els detinguts hi ha sospitosos d'activitats 'antigovernamentals', segons el New York Times.
Grups de tibetans exiliats a l'Índia han anunciat que commemorarien l'aniversari amb manifestacions, tot i que el Dalai Lama, exiliat a Dharamsala des del 1959 (el 17 de març farà cinquanta anys), ha fet una crida a recordar l'aniversari amb pregàries i prou. En una cerimònia celebrada avui, el Dalai Lama ha demanat una autonomia autèntica per al Tibet que els permeti viure en pau dins la república popular de la Xina.
L'aniversari a Barcelona
La Fundació Casa del Tíbet de Barcelona ha programat per a avui un seguit d'activitats. A la plaça Catalunya es farà, de les vuit del matí a les vuit del vespre, una jornada de dejuni per la pau. A dos quarts de vuit, una manifestació sortirà de la Casa del Tíbet (Rosselló 181) i anirà a la plaça de Sant Jaume, on es llegirà un manifest, es cantaran cançons de protesta i l'himne del país.
EXILI DIGITAL
El 10 de març de 1959, posteriorment convertit en Dia de Solidaritat amb el Tíbet, van començar les primeres grans manifestacions de tibetans a la capital, Lhassa, contra la invasió, consumada el 1950. La repressió consegüent, que va causar no pas menys de vuitanta mil morts, va forçar el Dalai Lama (cap espiritual i polític del poble tibetà), Tenzin Gyatso, a fugir amb milers de seguidors cap a l'Índia, on es van establir a la ciutat de Dharamsala. A la 'petita Lhasa', hi viuen actualment unes vint mil persones i el mateix Dalai Lama. A la resta de l'Índia hi ha 100.000 exiliats més i al Nepal, 60.000. La diàspora també s'estén a Europa i l'Amèrica del Nord. El govern tibetà a l'exili i les organitzacions que hi donen suport fa anys que usen internet per reivindicar un Tíbet independent i democràtic. La mateixa Administració Central Tibetana, amb pàgina activa des de 1996, disposa de webs específiques per a les oficines de Ginebra, Nova York i Sud-àfrica, i manté les de l'Oficina de Coordinació Índia-Tíbet, aquesta sobre el govern tibetà en xinès i la del Dalai Lama. La darrera novetat és el canal de televisió en línia Tibet.tv.
DILLUNS, 09/03/2009 - 20:00h
Exili digital
El Tíbet continua reclamant la independència, també a internet, cinquanta anys després de la fugida del Dalai Lama a l'Índia · El govern xinès ha reforçat els controls a les fronteres i ha augmentat la presència militar a la regió tibetana
El Tíbet és situat a l'Àsia central, a l'altiplà més elevat del món (altituds de 4.000-5.000 m), envoltat de serralades impressionants: Kunlun, Karakoram i Himàlaia, on hi ha l'Everest. Els tibetans tenen llengua pròpia (tibetà) i professen una branca distintiva de la fe budista (budisme tibetà, també anomenat lamaisme). El país, històricament cobejat per mongols i xinesos, va ser ocupat per la Xina el 1950. Al cap de quinze anys, el 1965, aquest país va establir l'anomenada Regió Autònoma del Tíbet, però sense gens d'autonomia. A més a més, els tibetans expliquen que aquesta regió amb prou feines si abasta la meitat del Tíbet històric. Els anys 1960-1970 la Xina va portar a terme una política encaminada a anorrear la identitat nacional del Tíbet amb la destrucció d'un gran nombre de monestirs budistes. Els tibetans creuen que aquest mateix propòsit té l'arribada en massa de xinesos han, els grans beneficiaris del creixement econòmic d'aquestes últimes dècades. Contra aquesta situació, s'ha aixecat la veu a l'exili del Dalai Lama Tenzin Gyatso, símbol de la resistència pacífica del Tíbet i premi Nobel de la Pau el 1989.
+ Webs relacionades a Nosaltres.cat: Solidaritat amb el poble tibetà i Budisme.
+ Diari de l'Escola: El Tíbet i l'ocupació xinesa / El budisme / Tibet (en anglès) / The Olympics and politics (en anglès).
+ VilaWeb: xat i entrevista amb el tibetòleg Josep Lluís Alay.
+ VilaWeb Nit: Banderes de protesta.
Aquesta setmana es commemoren cinquanta anys de la revolta tibetana contra l'ocupació xinesa. El 10 de març de 1959, posteriorment convertit en Dia de Solidaritat amb el Tíbet, van començar les primeres grans manifestacions de tibetans a la capital, Lhassa, contra la invasió, consumada el 1950. La repressió consegüent, que va causar no pas menys de vuitanta mil morts, va forçar el Dalai Lama (cap espiritual i polític del poble tibetà), Tenzin Gyatso, a fugir amb milers de seguidors cap a l'Índia, on es van establir a la ciutat de Dharamsala. A la 'petita Lhasa', hi viuen actualment unes vint mil persones i el mateix Dalai Lama. A la resta de l'Índia hi ha 100.000 exiliats més i al Nepal, 60.000. La diàspora també s'estén a Europa i l'Amèrica del Nord. El govern tibetà a l'exili i les organitzacions que hi donen suport fa anys que usen internet per reivindicar un Tíbet independent i democràtic. La mateixa Administració Central Tibetana, amb pàgina activa des de 1996, disposa de webs específiques per a les oficines de Ginebra, Nova York i Sud-àfrica, i manté les de l'Oficina de Coordinació Índia-Tíbet, aquesta sobre el govern tibetà en xinès i la del Dalai Lama. La darrera novetat és el canal de televisió en línia Tibet.tv.
Mitjans de comunicació
Tibet.tv és una de les últimes incorporacions als mitjans digitals tibetans. Més antics són el diari Phayul.com (amb emissora en línia inclosa), l'agència de notícies TibetInfoNet, la ràdio Voice of Tibet i la televisió per IP FreeTibet2008.tv.
Solidaritat
La solidaritat amb el Tíbet també s'expressa àmpliament a la xarxa, amb pàgines tan veteranes com Free Tibet i Tibet Online, la International Campaign for Tibet, el Tibetan Solidarity Committee, l'International Tibet Independence Movement, Students for a Free Tibet (amb bloc en català) i la jove Tibet Europe. I específicament referida a la defensa dels drets humans hi ha el potent Tibetan Centre for Human Rights and Democracy, amb mapa interactiu de les protestes d'ara fa un any. Trobareu més pàgines relacionades amb la lluita tibetana en aquest apartat de Tibet.cat.
Posició xinesa
Així com la comunitat tibetana commemora aquests dies els cinquanta anys de la revolta contra l'ocupant a Lhassa, les autoritats xineses celebren enguany mig segle de 'reforma democràtica' al Tíbet. Hi ho fa també amb pàgines web, la majoria traduïdes a l'anglès, com Tibet.cn i TibetCulture.net, o la novíssima Tibet Human Rights, acabada d'activar per la Societat Xinesa d'Estudis sobre els Drets Humans amb l'objectiu d'exposar el punt de vista oficial xinès sobre els cinquanta anys de 'l'alliberament pacífic del Tíbet', que va permetre el pas 'de la foscor a la claror, de la pobresa a la prosperitat, de la dictadura a la democràcia i de la reclusió a l'obertura'.
Tibet.cat
En català hi ha força recursos interessants sobre el Tíbet: Tibet.cat, l'Observatori del Tibet i l'Àsia Central, la Fundació Casa del Tibet de Barcelona i les campanyes SOS Tibet i Tanquem la presó de Draptxi, d'AI Tarragona. A Nosaltres.cat n'hi ha una secció específica. |
|
|
EL TIBET TRENCA EL SILENCI.
.
Aquest és el títol de l' obra (Pagès editors) de Tsering Woeser (Lhasa, 1966), un dels símbols de la resistència tibetana contra l'ocupació xinesa del seu país. Llicenciada en literatura xinesa i poetessa, va treballar en una editorial tibetana de Sixuan i en una revista literària de Lhasa fins el 2004, quan la'n van despatxar per haver escrit el llibre 'Notes sobre el Tíbet', prohibit a la Xina. El seu bloc, en xinès, ha estat clausurat una vegada i una altra pel govern de Pequín. Pertany a una generació de tibetans que, tot i haver estat educats per les autoritats comunistes xineses, no s'estan de reivindicar la llibertat del Tíbet. Ni els arrests domiciliaris, ni les detencions, ni les amenaces no els han fet callar. La primera traducció del llibre de Woeser fou la catalana.Tibet.cat, portal d'nformació i reflexió sobre el Tibet.
+ Pàgina del govern tibetà a l'exili.
+ Free Tibet, moviment que treballa per la llibertat del Tíbet des del 1987.
+ Phayul.com (notícies sobre el Tibet).
+ Radio Free Asia: Timeline: China-Tibet relations.
+ Josep Lluís Alay: 'Malgrat el que digui el Dalai Lama, la majoria de tibetans desitgen la independència'.
|
|
|
.
.
