les Agudes, canal Est ( Josep Mula ).
.
*
** Canal Est, 65º/M3, 200m, les Agudes
dijous, 19 de febrer del 2009
.
De nou alpinisme casolà entre setmana, de nou amb l'amic Pako i com no.. de nou cap al Montseny.
Avui encara matinem mes que l'altre dia, aquesta setmana d'anticicló tan potent sembla cridar a la primavera propera i les neus amb boniques vistes sobre el Mare Nostrum, son les que mes ho pateixen. De nou un bosc encisador pel mig de fagedes, de nou la forta i directa pujada fins els contraforts de Les Agudes, de nou les vistes d'ocell en un mati radiant sobre La Selva, El Vallés, El Maresme i el llunyà Pirineu.
.
.
.
Avui ens decantem per l'evident canal d'orientació est, que resta amagada mes a l'esquerra de l'habitual NE, també aquí trobem restes de traces anteriors, una evident linea conforma una estreta i elegant goulotte on troben a faltar una mica més d' inclinació, com es habitual les majors dificultats estan en superar alguns arbres que trobem al nostre pas, poc a poc la canal es va obrint i fa que les primeres llums del mati vinguin a fer-nos companyia. A la nostre esquena l'imatge omnipresent del lluminós Mediterrani que fa que en tot moment tinguem present en quin privilegiat lloc estem progressant amb els piolets i els grampons calçats.
.
.
Fins que la via no comença a tocar el seu final les dificultats no son res més que una agradable passejada amb vistes, però per sort uns resalts finals afegeixen el punt de pebre necessari per considerar això una escalada i no pas una excursió, primer un curt passatge sobre roca, on cal escoltar un cop mes el cruixir metàl·lic dels grampons sobre la roca nua, i uns metres més amunt un curt passatge on es posa una mica vertical l'estret pas, trèiem corda una mica a contra cor, però assegurem a esquena, es curiós comprovar mes tard, com en llocs tan familiars com aquest fa que baixem al mínim la guàrdia.
.
.
.
A la nostra dreta sobresurten els esvelts esperons que conformem les tirades mes exigents de la via de roca de "Airun i el mar d'estel", em vaig fixant i no veig cap expansió, m'acabo d'apropar fins allà mateix i m'adono de que fi ha estat el desequipador, tot tallat curosament a fons! Preguntant-me pels motius que algú pot invertit tanta feina i esforç, en carregar-se la feina i il·lusions d'altres, m'adono que la via ha quedat enrere i nomes resta una suau passejada per la neu estovada fins el mateix cim de Les Agudes.
Des d'aquí les vistes son impagables, amb el veí turó de l' Home també cobert pel seu mantell blanc i els inacabables boscos caducifolis del Montseny despullats encara de fulles. Ara desfem les nostres passes per la cresta de Castellets, on cal parar molta atenció a segons quines desgrimpades, mai han estat amics els grampons i la roca!.
Tenim previst baixar per una evident canal visible des de la carretera just la que talla en dues la via estival de Terra Incògnita, que durant la seva apertura vam poder transitar per aquí sense gaires problemes, però ara a l'hivern el panorama es ben diferent, no portem ni uns pocs metres que ens veiem obligats a muntar un ràpel de 30 metres,
i a continuació un altre, on una successió de petits i curts desploms ens barren el pas, abandonem algun material que memoritzem el seu emplaçament per poder recuperar aquest proper estiu. Avui hem equivocat la tàctica, l'escalada interessant era el camí de baixada i a l'inversa...
.
.
Josep Mula, a Benvinguts al paradís.
*
