de llegendes castellars.
.
.
*
|
. CASTELL DE MONTSORIU
Situat al sud-est d'Arbúcies, dalt d'un turó a 650 metres d'altitud que separa les aigües de la riera de Breda de la d'Arbúcies. En aquests boscos i dins del castell s'hi amaguen nombroses històries i llegendes. *
Per sant Joan es diu que al Castell de Montsoriu a tenor de les dotze campanades del rellotge de Breda s'obre la cambra del tresor.
Les nits de lluna clara es projectava l'ombra de la Reina Guilleuma ( Guilleuma de Montcada ) i les seves criades estenien la bugada, cantaven i tocaven música. Perquè els veïns de la població de Breda estiguessin tranquils, el rector de Breda va anar a espantar-les i totes van saltar com si volessin del turó de Montcau al Gorg Negre, un gorg sinistre i de misterioses aigües i llegendes.
Cap a Ponent hi ha una pedra bastant grossa i plana que se l'anomena la Seia de la Bruixa. Aquest nom es deu al fet que una bruixa que va sortir del castell s'hi va asseure abans de seguir el seu trajecte cap al Gorg negre de Gualba, va deixar una empremta de dues natges i quatre petges: una de dona, una de cavall, una de bou i una de gos. Aquestes marques són les quatre transformacions que podia fer la bruixa.
A la nit de sant Joan, al moment de tocar les dotze de la nit, a la torre més alta del castell surt una Dama mig nua amb la cabellera estesa, porta una llanterna a una mà i un corn gros a l'altra. Fa sonar el corn, que es fa sentir per tota la rodalia i al cap d'un moment en sona un altre tocat per un Cavaller que es presenta pel coll Castellar sobre un cavall negre que treu foc per la boca. Es dirigeix cap al castell on la Dama monta sobre el cavall abans que soni l' última campanada de les dotze fins l'any següent que es torna a repetir aquesta escena. El soroll dels corns sempre ha estat sentit per la gent dels pobles de les Guilleries.
|
|
. CASTELL DEL BRULL El castell del Brull es troba dins el poble del mateix nom, situat entre Collformic i Seva, en estat bastant ruinós. Es diu que era un lloc molt freqüentat per les bruixes, ja que hi feien les seves reunions. Tal i com està escrit en un serrat prop del castell, a l'agost de 1616 es van reunir diverses bruixes que ballaven i adoraven al Dimoni, mentre ell estava tocant el flaviol i el tamborí.
|
|
. CASTELL DE MONTCLÚS . El castell de Montclús, també conegut com a Castell dels Moros, es troba a l'esquerra del riu Tordera en un indret aparentment ensorrat, rodejat d'unes rüines d'un antic poblat ibèric i un pla d'eucaliptus. Es troba dins del terme de Sant Esteve de Palautordera, gairebé tocant en un curiós entrant del terme de Fogars de Montclús. El castell estava preparat per la defensa en l'època medieval gràcies a l'indret on es troba. El seu origen sembla ser a final del segle XI però no va tenir cap importància històrica fins el segle XIII quan va ser la residència dels antics senyors de les Agudes-Montseny, quan varen abandonar els antics castells de ses Agudes i de Miravalls. El primer membre conegut és Oto Acutens, que serà la primera anella del llinatge dels senyors de ses Agudes i que més tard tindran el cognom de Montseny i, finalment el de Montclús. Com que ningú no pot dir que en Llucifer (Satanàs, el Diable) no tingui paraula i la compleixi, el senyor del castell de Montclús va poder viure durant 7 anys sense passar gana. La nit en què s'acabava el plaç, en Llucifer va trucar a la porta i la senyora l'obrí. Ella va dir-li que s'esperés una mica perquè el senyor estava fent el testament. Mentre s'esperava, la dama va tirar-li al damunt una creueta d'argent que havia posat al foc abans que arribés, i en Llucifer va sortir corrent. . |
|
. El CASTELL DEL PEDRAFORCA I LES BRUIXES . . Segons la tradició, fa molts segles aquesta muntanya tenia un sol cim, no existia l'enforcadura. En aquells temps en què els moros causaven el terror dels nostres avantpassats, el Pedraforca no tenia pas la forma que té ara. Una nit, els habitants d'aquest tros de món, sobretot els que vivien a prop, esparverats, van començar a sentir estranyes remors; tan aviat era un espaordidor espetegar de pedres, com crits ves a saber de què; no es podia saber si eren de persona o d'alguna mena de fera ferotge. Aquella nit va ser llarga, tan llarga com un dia sense pa. I quan tothom va poder sortir, ja que la clariana del dia els protegia, es van trobar amb un paisatge insòlit. mai ningú no s'ho hauria cregut, si no ho haguessin vist amb els seus propis ulls. Dalt de la muntanya s'aixecava un castell d'altes torres i murs poderosos. Tots pensaven el que deien: - Valga'm Déu, si sembla obra del diable. Altres responien: - Qui podria aixecar una fortalesa en una sola nit, sinó el diable. I tots es queixaven sense saber que fer: - Ara sí que estem perduts. Els moros han fet tracte amb les fúries de l'infern. Això només pot portar desgràcies. Des del castell ja començaven a tirar amb les sagetes contra tot aquell que s'apropava més del que ells volien. Allò era impossible. Com desfer-se d'aquell encanteri? No tenien mitjans per alliberar-se d'aquell mal. Davant la seva feblesa la gent va començar a resar, les dones, els vells, els nens, els homes. Molts dies resaren i resaren fins que la nit de Sant Silvestre, l'últim dia de l'any, i mentres el poble resava, es va tornar a sentir retrunyir la muntanya: tot tremolava de nou, trons, llampecs, terrabastalls i terratrèmols. Tothom es va ficar a casa sense sortir i sense deixar la pregària i les espelmes enceses. Quina nit! Tampoc ningú no va dormir i, poc a poc, els dia fou arribant. La gent es demanava què devia haver passat. A tots els corprenia enfrontar-se al nou dia i, amb gran sorpresa, es van adonar que el cim s'havia ensorrat i que dues punxes s'alçaven i al mig quedava una tartera plena de rocs. La gent de Saldes i Gósol, des de llavors, cada nit de Sant Silvestre tornen a sentir crits i esgarips a dalt la muntanya, i diuen que són les bruixes celebrant una festa en honor al diable i aquell castell encantat. Hi ha cops que sembla que es veu volar tot un seguici de bruixes i bruixots dalt les seves escombres. Seran núvols, seran bruixes... * |
|
. LES NITS DE SANT JOAN (23 DE JUNY) I SANT SILVESTRE (31 DE DESEMBRE) . Per tota la zona de l'alt Berguedà i Cadí creuen que en aquestes nits totes les bruixes de la rodalia s'unten amb untes de bruixa, s'enfilen xemeneies amunt i, a cavall de les escombres, fan cau al Pedraforca, on celebren una gran reunió. Expliquen que la mestressa de les bruixes es d'Altafulla i que en aquesta reunió és quan dona la feia del que ha de fer cadascuna. Abans la gent es preparava per aquestes fatídiques nits, i les portes es tancaven amb forrellat; també tapaven el caliu de la llar amb cendra i dibuixaven una creu sobre la cendra amb els malls, mentre recitaven una fòrmula que ara ja no recorda ningú, d'aquesta manera evitaven que els hi entressin les bruixes. |
|
. LA NEU, EL FRED I EL TRESOR DEL PEDRAFORCA . Fa molt i molt de temps, els habitants dels indrets del Pedraforca estaven esporuguits perquè no deixava de nevar i feia molt de fred. La gent es moria de gana i mancava l'abric. Doncs bé, tothom es va posar d'acord en consultar-ho. Com era tradició en tots els problemes que la vida els plantejava, van posar la qüestió en mans de l'assemblea d'ancians per conèixer el seu parer i la possible solució a aquell problema tan greu que els llevava la vida. El més ancià de tots, ja cec i amb els ossos desgastats, agafat de la mà d'un nen que li feia de pigall, els va parlar així: - El que heu de fer és deixar anar dos bous i allà on es parin voldrà dir país calent. Allà féu les vostres cases i aneu a viure-hi. Van veure com els bous anaven baixant cap el terreny més pla, des d'on eren, a la Pleta de la Vila cap al fons de la vall. Finalment es van aturar: un al Sull i l'altre a les Llenes. A l'abandonar el lloc on havien viscut, enterraren en una pell de vedell tot d'objectes d'or, però encara ningú s'ha posat d'acord en el lloc on van soterrar el tresor: n'hi ha que pensen que està on havien viscut fins aleshores; alguns, que es troba on passaran els primers anys de la seva vida; altres que a Gresolet; i altres, a la Font Tarrés. * |
* 
. imatge de Madteam.
font: http://www.xtec.net/~pdomenec/llegendes/montseny.htm
* * * * * * *
