clar de lluna ( Guerau de Liost ).
.
*
En el silenci de la nit tranquil·la
ressonen els murmuris de l' afrau.
La lluna l' ombra dels pollancs perfila
de cada gorga en l' enigmàtic trau.
.
Una serena el firmament destil·la
que impregna de misteri l' èter blau
i de la terra puja un baf d' argila
com d' una cripta que, d' humida, cau.
.
En l' horitzó s' acoten, esblaimades,
les testes de llunyanes serralades.
I les congestes lluen com les mans.
.
I, guardiana de la selva obscura,
en la pols dels camins dorm la paüra
que es deixonda al pas dels caminants.
.
Guerau de Liost
.
dins "La Muntanya d' Ametistes".
.
*
