.
*
*
de vegades, ens cal sortir amunt, ens cal remuntar la negritud
dels abismes que ens envolten i deixar-nos anar, més amunt,
molt més amunt, perseguir el sol fent que el temps s' aturi,
i que els colors de la posta siguin tot un espectacle gairebé etern
al llarg d' uns escassos però verament compensadors minuts.
viure dins un somni de realitat infinita.
per uns instants escassament eterns,
poder acaronar l' infinit sense que aquest se' n resisteixi.
fondir-nos amb el somni en una immensa abraçada.
ens cal volar per tornar a nèixer.
quan el temps ens esclata de cop dins el pit.
*














.
fotos miquel del turó, tot somniant que volava, tot volant que somniava sobre els Alps..., el 24.11.008.
*
servido por miquelturo
sin comentarios
compártelo