|
L'entitat ecologista DEPANA, en primer lloc, vol lamentar les ferides que es va
fer el caçador amb la topada amb l’ós a la Val d’Aran i li desitja una ràpida
recuperació. Tot i aquest lleu accident, DEPANA afirma que la conservació de
l’ós i la caça ben gestionada són perfectament compatibles, tal com ho
demostra la llarga experiència a la Serralada Cantàbrica i la resta del territori
europeu on hi ha óssos. Així mateix, DEPANA pot afirmar que ha estat la pròpia
batuda de senglars la causant de l'accident.
Segons l'experiència dels responsables del seguiment de l'ós bru de DEPANA
així com els tècnics d'altres organitzacions com la Fundación Oso Pardo, el
comportament de l'ossa Hvala respon al d'un animal que se sent espantat i
acorralat i que intenta fugir. En una batuda, els crits de persones, trets i
gossos són la tònica habitual. Per això, no es pot afirmar que l'ossa
hagi agredit deliberadament a una persona, en tot cas ha reaccionat a
l'estridència de la batuda.
Experiència de convivència positiva
Durant els 12 anys que han estat els óssos al Pirineu Central, en concret Val
d’Aran, no hi ha hagut cap atac a una persona.
Al Pirineu Occidental (Aragó-Navarra), on l’ós no ha desaparegut mai, no s’ha
registrat cap atac a cap persona. D'altra banda, a la Serralada Cantàbrica hi ha una
població de 150 óssos que conviu perfectament amb l’home.
La Fundación Oso Pardo, màxim coneixedor de l’espècie, diu que els óssos no ataquen
mai a les persones de forma deliberada.
Cacera d'óssos
Malauradament, hem de recordar que durant aquests darrers anys, 2 femelles
d’ós han estat abatudes per caçadors, deixant 4 cadells orfes, i no hi ha
hagut cap conseqüència pels infractors.
Amb aquests arguments i després de sentir les declaracions en les que s'exigeix
la retirada dels óssos del Pirineu, DEPANA demana prudència i sentit comú
al Síndic d’Aran en les seves declaracions i actuacions. Així mateix, recorda
a tots els responsables polítics que
l'ós bru és una espècie en perill d'extinció
que ha estat declarada de protecció prioritària
per la Unió Europea i que tots els governs europeus tenen
el deure de vetllar per la seva conservació així com per a
la protecció dels seus hàbitats.
sobre l'ós bru.
|
Es gorda la que se está liando con la historia de la osa aranesa; hoy incluso se reunen representantes del Ministerior de Medio Ambiente, de la Val d'Aran y de la Generalitat para hablar del asunto. Por lo poco que sé sobre los osos, parece clarísimo que el animal se sentía bastante acosado en esos momentos, y para remate van y empiezan a gritarle, como parece ser que hizo el cazador... Desde luego, si de verdad hubiera querido ir a por él, de un solo zarpazo lo hubiera abierto en canal. En fin, sospecho que aquí lo que está en juego es que la Val se mantenga como un parque temático para urbanitas, que sin duda es algo que da mucho dinero... No parecen saber que en Asturias, en la zona central de Somiedo o en la más occidental de Cangas de Narcea, la convivencia del oso con el hombre está tan conseguida que inluso supone una fuente de ingresos, organizándose por ejemplo salidas por el monte para avistamientos de osos, naturalmente guiadas por gente que sabe cómo desenvolverse, no por urbanitas histéricos o cazadores ruidosos...
S´ha de tenir una miqueta de voluntat per veure que hi ha lloc per a tots en aquest món. Una altra cosa que em crida l´atenció es aquesta mania de solucionar les coses: "aixó em perjudica, matem l´ho; allò no m´agrada, fora".