I allò que que les poderoses hosts de l'imperi xinès no havien estat capaces de realitzar es va assolir mitjançant la influència subtil de dues dones de gran inteligència que es convertiren en consorts del gran rei tibetà Songtsen Gampo ( Srong-btsan Gam-po, 629 - 650 a. D. ) i que no tan sols el convertiren al budisme, doncs també treballaren activament en la propagació del Dharma al seu nou pais d'adopció.

Una era la princesa de la casa reial de Nepal, i l'altra era filla de l'emperador de Xina, que havia estat vençuda pel rei tibetà. Tot i això, ella va acceptar esdevenir l'esposa de Songtsen Gampo amb la sola condició de que se li permetès portar amb ella al pais bàrbar una preuada imatge del Déu Budha , que es creia havia estat feta en vida de l'Il·luminat, i era considerada com el més valuós tresor de la familia imperial.

I com que l'emperador no va poder negar la mà de la seva filla al poderòs monarca que l'havia vençut, va haver d'acceptar-ho. I així és com la imatge va arribar a Lhasa, on va ser instal·lada al meravellòs temple de Jokhang, que és fins al dia d'avui , és el més gran santuari de Lhasa i de tot Tibet.

Propietats miraculoses se li atribueixen a la imatge de Jovo Rimpoché ( "l' Insigne Senyor" ) i de fet va aconseguir ben aviat transformar Lhasa i esdevenir un focus de poder espiritual i un centre budista, amb la consternació dels sacerdots de l'antiga fe Bön, la religió originaria de Tibet, on eren especialment invocats els terribles poders dels esperits i les deitats locals.

Malgrat això, mentre el budisme va romandre reduït a Lhasa i uns pocs temples, la resistència Bön no es va mostrar obertament i clara. Però va anar creixent, parella a l'extensió del budisme fins que, sota el regnat de Tisong Detsen ( Khri-srong-lde-btsan ) va trobar un hàbil dirigent en la persona del ministre Mazhang.

Encare que el rei era un budista fervent, com el seu pare i el seu avi, no va gosar oposar-se a Mazhang, que comptava amb el recolzament del clergat Bön i amb forts seguidors dins de l'aristocràcia, molts d'ells fortament lligats a les tradicions de l'antic culte xamànic.

Però Mazhang va ser assassinat pels seus adversaris abans de poder dur a terme el seu plà per foratgitar el budisme, i llavors Tisong Detsen va esforçar-se en assentar-lo fermament.

Amb aquest propòsit va convidar a savis d' India per a ensenyar i reorganitzar la nova fe.

Així, el famós savi budista Sântarakshita, de la Universitat Monàstica de Nâlanda ( que en aquell temps era tan important com avui en dia la d' Oxford per a Occident ) va acceptar la invitació del rei. Però l'oposició dels Bön va ser massa forta, i es va veure obligat a tornar a India al cap de poc temps.

Tot i això el rei no es va desanimar, i quan Sântarakshita li va parlar del poderós savi tàntric Padmasambhava va enviar-li missatgers per a convidar-lo al Tibet. Padmasambhava, un a de les més brillants i vigoroses personalitats de la història budista, que havia estudiat budisme tàntric a les universitats monàstiques de l'est de l'India, i que dominava tant la màgia com la filosofia, es va enfrontar als Bön, dels qui es deia que eren grans mestres en el poder màgic, amb les seves pròpies armes.

En lloc de refusar les deitats locals dels Bön, va tenir la saviesa i el coneixement de la natura humana d'incorporar aquestes deitats al sistema budista com a protectors del Dharma. Així, en respectar els sentiments i les fidelitats de la gent i no destruir les antigues tradicions del pais, va donar un nou impuls al budisme, i va aconseguir construir el primer gran monestir de Tibet: Samyé ( bSam-yas ) segons el model de la Universitat d' Otantapuri. Es va començar l'any 787 a. D., i es va finalitzar dotze anys després.

El darrer dels grans reis religiosos va ser Ralpachan ( 817 - 836 a. D. ) conegut també com Ti-tsuk-de-tsen ( khri-btsugs-lde-btsan ), qui animat per l'èxit del seu predecessor va introduir nombroses reformes en favor del budisme. Però va ser massa impacient en la consecució dels seus objectius i novament va provocar la oposició dels Bön, essent assassinat.

Mentre, el seu germà petit, Lang-darmá ( gLang-dar-ma ), que s'havia aliat amb el partit Bön, era proclamat rei.

Llavors va començar una persecució als budistes, destruïnt temples i biblioteques i assassinant i expulsant als monjos i als partidaris influents. Semblava ser la fi del budisme a Tibet.

Però un ermità que vivia a la vora de Lhasa, qui hom creia que era la reencarnació d'una de les deitats protectores, va posar fi a aquesta cruel persecució. Va entrar a Lhasa ataviat com un "mag negre" de l'orde Bön, amb la capa i el barret negres, coronat per una calavera i a sobre d'un cavall negre.

En arribar a la plaça oberta davant el palau del rei, va baixar del cavall, i va iniciar una dança ritual on l'arc i les sagetes eren utilitzades com armes simbòliques per a sotmetre els esperits del mal.

El rei va sortir a la balconada per a gaudir de la dança, i tot d'un cop, el mag negre li disparà una sageta que el va deixar mort a l'acte.

I abans que ningú no pogués reaccionar, el mag va saltar asobre el seu cavall, i va desaparèixer vers el riu Kyi, a tocar de Lhasa. Quan la gent va arribar al riu, ell ja l'havia creuat, però a l'altra banda ningú no el va veure ni el va saver trobar...

El que havia succeït era que al riu el genet havia girat la seva capa, feta de blanc lli al seu interior. I el color que havia usat per tintar el seu cavall l'aigua l'havia dissolt.

I un genet de blanc, a sobre d'un cavall blanc va sortir al blanc paisatge nevat de l'altra banda del riu...

*

Així és com es va acabar sobtadament els tres anys de terror del regnat de Langdarma.

Però llavors ja no quedava en tot el Tibet central ni una sola institució budista des de la que hom pogués tornar a treballar per al seu restabliment. No hi havia llibres per a ensenyar el Dharma, i els pocs monjos escampats i esgarriats que havien sobreviscut i que havien tornat en morir Langdarma no donaven l'abast davant el dany sofert i sense el recolzament d'una monarquia estable o la direcció d'una personalitat prominent.

L'assassinat de Ralpachan havia marcat l'inici de la dissolució de l'Imperi Tibetà, i a la mort de Langdarma no hi havia ningú capaç de aturar-ne el procès de descomposició.

Lhasa va deixar de ser capital de Tibet, que es va dividir en regnes independents i domini dels senyors feudals.

El net de Langdarma, Palkhortsan, va establir un regne a l'oest de Tibet, i que posteriorment va ser dividit entre els seus tres fills. El fill gran va rebre la comarca de Mang-yul, el mitjà la de Purang, i el més jove, que es deia Detsun-gon, va rebre Shang-Shung i les tres comarques de Gugé, i de les quals Tsaparang i Tholing van ser alternativament les seves capitals.

.

*

Anagarika Govinda

*

del mateix autor: