Opame, Chenrezik i Dolma ( mite tradicional tibetà ).
. * Opame, Chenrezik i Dolma
*
.
Amithâba ( "llum infinita" ), en tibetà Opame, és un dels anomenats Dhyâni Budha en el budisme tàntric. Aquests són aspectes universals, arquetípics de la "buditat" tal i com es mostren a l'esperit en meditació ( dhyâna ).
La Terra Pura és l'anomenat Paradis Sukhâvati ó Occidental, on resideix Amithâba, i que ha donat nom a una via espiritual centrada en l'invocació del seu nom, particularment floreixent a Japó.
Avalokitesvara és com una extensió d' Amithâba, una emanació seva.
El seu nom vol dir "el senyor que mira avall amb compassió", i és doncs la personificació d'aquest acte d' Amithâba.
És la figura més popular del panteó budista tibetà, i el seu mantra és l'oració per excel·lència de qualsevol tibetà, i present igualment tant en la devoció popular com en les pràctiques iniciàtiques.
Avalokitesvara, en tibetà Chenrezig, és igualment una figura de primer ordre en totes les àrees del budisme mahâyâna, com Xina i Japó, on, a l'iconografia, assumeix un aspecte semi-femení uns cops, i d'altres obertament femení, pel motiu de la dolçor misericordiosa que encarna.
A Xina es coneix com Kuan-Yin, i a Japó en diuen Kannon.
És un bodhisattva a qui s'atribuieixen diverses encarnacions, i no tan sols al món dels homes, ja que la seva compassió abasta tots els móns. Particularment, es considera al Dalai Lama com la seva manifestació terrenal.
És una de les figures més representades dins l'iconografia budista, concretament amb aquesta forma de onze caps i mil braços, en la que rep el nom d' Ekâdasmukha.
.
*
*
* .
El Budha celest Opame ( Amithâba ), mirant cap avall des de la seva Terra Pura, esguardava el món, i veia el patiment de tots els éssers. Opame s'en va compadir.
D'aquest sentiment de compassió va nèixer Chenrezik ( Avalokiteshvara ), la encarnació de la compassió, el Senyor de la Compassió.
Lavors, les muntanyes es van obrir, i l'aigua va sortir desfermada i va cobrir la terra fins a l'oceà Ìndic.
Chenrezik va aparèixer a una illa al centre de Lhassa, i veient el sofriment de tots els éssers, va fer el vot d'ajudar-los a tots a realitzar el Nirvâna, la darrera realitat, la pau. Va decidir que no deixaría aquest món fins que tots els éssers, fins el darrer bri d'herba, haguessin trobat la pau.
Dins el llac hi havia molts éssers, i tots ells clamàven per a tenir un cos.
Sentint les seves veus, Chenrezik els va donar els cossos que demanaven, però com que eren tots ben iguals, van demanar poder ser diferents els uns dels altres. Així, els va donar un cos característic i diferent dels altres a cadascun.
Chenrezik, el Senyor de la Compassió, predicà el Dharma, l'ensenyament de tots els Budhes, per a que tots els éssers del llac, en quantitat innombrable, poguessin assolir el Nirvâna. I molts dels éssers van aconseguir-ho, però cada cop que Chenrezik tornava al llac trobava que hi havia molts més éssers, molts més encare que els que ja havia ajudat. Altre cop va predicar el Dharma, i també molts éssers van arribar al Nirvâna.
Però quan va ser al llac per tercera vegada, i va veure a tants éssers necessitats d'ajut, es va omplir de desesperació. Entenent que la tasca que s'havia imposat era impossible, va clamar al Bhuda celest Opame dient-li que volia revocar el seu vot, doncs era una feina massa feixuga per a fer-la tot sol.
I en la seva desesperació i compassió, el seu cos es va fragmentar en innombrables bocins.
Opame, però, va reconstruir el seu cos i li va donar més poder encara per a la seva tasca d'ajudar a tots els éssers vius. Chenrezik tenia ara onze caps, coronats pel mateix cap d'Opame, i mil braços, i un ull omnivident al palmell de cada mà.
Tot i això, encara veia la seva tasca com impossible. Fins i tot amb mil braços i onze caps, eren innombrables els éssers que hi havia, i les seves ments estaven enfosquides del tot per pensaments impurs.
Chemrezik va plorar, i d'una cristal·lina llàgrima que rodolava avall per la seva galta va nèixer Dolma ( Târâ ), per a ser la seva ajuda.
I aixì és com no hi ha ni un sol ésser, per insignificant que sigui, que llur patiment no arribi a ser conegut per Chemrezik o per Dolma, i que no pugui ser tocat per la seva compassió.
*
.
És la figura més popular del panteó budista tibetà, i el seu mantra és l'oració per excel·lència de qualsevol tibetà, i present igualment tant en la devoció popular com en les pràctiques iniciàtiques.
Avalokitesvara, en tibetà Chenrezig, és igualment una figura de primer ordre en totes les àrees del budisme mahâyâna, com Xina i Japó, on, a l'iconografia, assumeix un aspecte semi-femení uns cops, i d'altres obertament femení, pel motiu de la dolçor misericordiosa que encarna.
A Xina es coneix com Kuan-Yin, i a Japó en diuen Kannon.
És un bodhisattva a qui s'atribuieixen diverses encarnacions, i no tan sols al món dels homes, ja que la seva compassió abasta tots els móns. Particularment, es considera al Dalai Lama com la seva manifestació terrenal.
És una de les figures més representades dins l'iconografia budista, concretament amb aquesta forma de onze caps i mil braços, en la que rep el nom d' Ekâdasmukha.
.
*
*
* .
El Budha celest Opame ( Amithâba ), mirant cap avall des de la seva Terra Pura, esguardava el món, i veia el patiment de tots els éssers. Opame s'en va compadir.
D'aquest sentiment de compassió va nèixer Chenrezik ( Avalokiteshvara ), la encarnació de la compassió, el Senyor de la Compassió.
Lavors, les muntanyes es van obrir, i l'aigua va sortir desfermada i va cobrir la terra fins a l'oceà Ìndic.
Chenrezik va aparèixer a una illa al centre de Lhassa, i veient el sofriment de tots els éssers, va fer el vot d'ajudar-los a tots a realitzar el Nirvâna, la darrera realitat, la pau. Va decidir que no deixaría aquest món fins que tots els éssers, fins el darrer bri d'herba, haguessin trobat la pau.
Dins el llac hi havia molts éssers, i tots ells clamàven per a tenir un cos.
Sentint les seves veus, Chenrezik els va donar els cossos que demanaven, però com que eren tots ben iguals, van demanar poder ser diferents els uns dels altres. Així, els va donar un cos característic i diferent dels altres a cadascun.
Chenrezik, el Senyor de la Compassió, predicà el Dharma, l'ensenyament de tots els Budhes, per a que tots els éssers del llac, en quantitat innombrable, poguessin assolir el Nirvâna. I molts dels éssers van aconseguir-ho, però cada cop que Chenrezik tornava al llac trobava que hi havia molts més éssers, molts més encare que els que ja havia ajudat. Altre cop va predicar el Dharma, i també molts éssers van arribar al Nirvâna.
Però quan va ser al llac per tercera vegada, i va veure a tants éssers necessitats d'ajut, es va omplir de desesperació. Entenent que la tasca que s'havia imposat era impossible, va clamar al Bhuda celest Opame dient-li que volia revocar el seu vot, doncs era una feina massa feixuga per a fer-la tot sol.
I en la seva desesperació i compassió, el seu cos es va fragmentar en innombrables bocins.
Opame, però, va reconstruir el seu cos i li va donar més poder encara per a la seva tasca d'ajudar a tots els éssers vius. Chenrezik tenia ara onze caps, coronats pel mateix cap d'Opame, i mil braços, i un ull omnivident al palmell de cada mà.
Tot i això, encara veia la seva tasca com impossible. Fins i tot amb mil braços i onze caps, eren innombrables els éssers que hi havia, i les seves ments estaven enfosquides del tot per pensaments impurs.
Chemrezik va plorar, i d'una cristal·lina llàgrima que rodolava avall per la seva galta va nèixer Dolma ( Târâ ), per a ser la seva ajuda.
I aixì és com no hi ha ni un sol ésser, per insignificant que sigui, que llur patiment no arribi a ser conegut per Chemrezik o per Dolma, i que no pugui ser tocat per la seva compassió.
*
.
Dins Cuentos populares tibetanos. José J. De Olañeta Editor. Palma de Mallorca, 1986.
Traducció al castellà i notes de Jordi Quingles.
*
Traducció al català, i fotos d'aquest agost ennuvolat,
miquel del turó.
*
.
.
