La Coctelera

fresques del turó de l´home


...una bona picada
és el tot d'una cuinada:

AVUI, ESCUDELLA BARREJADA.

« un raig de maig. | Inicio | De les pluges, de les neus: hivern i primavera. »

3 Junio 2008

La poesia de Wang Wei ( M. Dolors Folch ).

 

 

 

.

 

 

*

 

 

Músic, metge, cal·lígraf, pintor i poeta, Wang Wei és per als xinesos la plasmació mateixa del geni universal. Malgrat la seva primerenca afecció a la música, van ser la pintura i la poesia les que finalment li donaren la fama.

 

 

.

 

.

 

 

 

Lewis C. Walmsley, B. Dorothy: “

Wang Wei, the painter poet”, Rutland, Vt, Charles, E. Tuttle Co., 1968.

 

 

 

 

Wen Dasan: “

Shilun Wang Wei shige de huihua xingshi mei”, Zhonguo Shihui Kexue, 5. 1982.

 

 

 

.

 

.

 

 

Ell mateix plasmà en un poema la consciència de la seva ambivalència artística:

 

 

.

 

 

 

equivocadament, vaig ser poeta en alguna altra vida,

 

 

 

 

encarnat temps enrere, devia ser pintor.

 

 

 

.

 

 

Res no es conserva de cert de la seva pintura, tot i que a Kyoto i a Taipeh s’exhibeixen algunes obres que se li atribueixen, i que diverses pintures d’èpoques posteriors passen per ser còpies d’originals de Wang Wei. Sovint se li atribueixen també dos tractats de pintura, el Shanshui lun i el Huaxue Mijue

 

 

.

 

.

 

 

El text xinès d’aquest tractat es troba, curiosament mutilat, a F. Cheng: “ Vide et plein, le langage pictural chinois” París, Seuil, 1979. La traducció es pot llegir a Vandier-Nicholas: “Esthétique et peinture de paysage en Chine”, París, Klincksiek, 1982.

 

 

.

 

.

 

 

 

( que en altres fonts, però, es troben atribuïts a Jing Hao i a Li Cheng ), i alguns dels dibuixos que conté el famós manual de pintura de la dinastia King, Jiezi yuan huachuan ( “El jardí en un gra de mostassa” ) estan explícitament inspirats en la seva pintura.

 

 

 

Sigui quina sigui l’autenticitat de cadascun d’aquests elements, Wang Wei fou certament un pintor de gran influència i per als xinesos és l’iniciador del paisatge a tinta monocroma i un innovador indiscutible en l’ús de la tinta i el pinzell. És possible, però, que la seva influència vingués tant de la seva obra plàstica com de la forta suggestió pictòrica de la seva obra poètica.

 

 

La unió de pintura i poesia marcarà a partir d’ell tota l’estètica xinesa i serà referint-se a la seva obra que Su Dongpo, poeta-pintor ell mateix i un dels artistes més importants de la dinastia Song, dirà:

 

 

.

 

 

 

“En la seva pintura hi veig poesia, en la seva poesia hi veig pintura”.

 

 

 

.

 

 

Aquesta dualitat, que ja va frapar els seus contemporanis, impregna tota la obra poètica de Wang Wei. No es tracta únicament del fet que Wang Wei tingués una sensibilitat tant de pintor com de poeta, com posen en evidència les seves insistents referències als canvis de llum i a la contraposició de formes i de volums. La interrelació entre la llum i l’espai té sovint una força plàstica que fa pensar en indicacions dirigides a un pintor:

 

 

.

 

 

 

en el cim que hi ha al mig

 

 

 

 

tot l’espai es transforma,

 

 

 

 

l’ombra i la llum

 

 

 

 

en totes les valls són diferents.

 

 

 

.

 

 

De la mateixa manera, les contraposicions de formes i de volums, de línies rectes i corbes són també un element constant en la seva poesia:

 

 

.

 

 

 

desert inacabable;

 

 

 

 

el fum s’alça

 

 

 

 

ben dret i solitari.

 

 

 

 

hi ha un riu al llarg;

 

 

 

 

és rodó el sol ponent.

 

 

 

.

 

 

L’element essencial és, però, que la poesia de Wang Wei utilitza sovint elements més espacials que temporals:

 

 

.

 

.

 

 

 

Yuntong Luk: “

Wang Wei’s attitude towards mountains: his perception of espace”, Tamkang Review, VIII ( 1977 ); F. Cheng: “L’écriture poétique chinoise”, París, Seuil, 1977.

 

 

 

Una síntesi brillantíssima de les relacions entre poesia i pintura xinesa es pot trobar a Rickmans: “Poésie et peinture: aspects de l’esthétique chinoise classique”, Revue d’Esthétique, Nouvelle série, 5 ( 1983 ).

 

 

.

 

.

 

 

recolzat en els recursos del paral·lelisme, presenta una sèrie d’imatges juxtaposades l’essencial de les quals és el seu sincronisme dins d’un espai donat, i no la seva connexió en l’interior del discurs:

 

 

.

 

 

 

brillen les aigües blanques

 

 

 

 

més enllà dels conreus,

 

 

 

 

hi ha uns cims jaspiats

 

 

 

 

darrera les muntanyes.

 

 

 

.

 

 

Aquest element espacial de la poesia de Wang Wei resulta encara més evident en observar els canvis de perspectiva que utilitza per contrastar el llunyà i el proper, contraposant els detalls immediats del primer plànol amb un dibuix de línies molt més generals que s’esvaeixen en la llunyania:

 

 

.

 

 

 

la muntanya no veu ningú; se sent ben buida,

 

 

 

 

però la veu dels homes prou que hi ressonarà.

 

 

 

 

s’endinsa al bosc pregon la claror, que se’n torna;

 

 

 

 

de bell nou l’herba verda es veu brillar.

 

 

 

.

 

 

Aquesta actitud de Wang Wei davant de la Naturalesa el conecta clarament amb el taoisme i el budisme, que estimulaven una contemplació atenta i humil de la Natura per assolir la calma, el distanciament i la puresa que caracteritzen una ment il·luminada.

 

 

Wang Wei mira el paisatge amb total passivitat, sense cap intenció de veure-hi res, registrant simplement i sense ordenar el que entra en el seu camp visual, reflectint la Natura sense parcialitat ni prejudicis, com en un mirall, símbol predilecte de la literatura taoista i budista.

 

 

En aquesta Natura, els signes de la presència humana ni es busquen deliberadament ni s’exclouen sistemàticament, i la seva obra no conté cap comentari sobre la relació entre l’home i la naturalesa, bàsicament perquè no parteix de la premissa que hi hagi cap distinció entre ambdues. En aquest sentit, és l’antítesi d’una aproximació romàntica a la naturalesa. Conscient de formar-ne part integrant, és sensible sobre tot a la seva harmonia: els seus sentiments no són mai els d’exaltació, sinó els d’una intensa pau. L’home, quan hi apareix – i no ho fa en una actitud arrogant, sinó recolzat en un bastó o en una porta, o bé assegut -, és tractat en el mateix peu d’igualtat que els fenòmens més nimis:

 

 

.

 

 

 

cauen les flors; a casa no ha escombrat el servent.

 

 

 

 

canten els oriols; l’hoste de la muntanya dorm encara.

 

 

 

.

 

 

En l’univers de Wang Wei, la totalitat dels fenòmens naturals i humans s’integra en un tot sensible, en una interacció d’ecos i de sensacions en els quals la presència humana és només un dels múltiples elements conscients. Aquí tota distinció s’esfuma, i homes i muntanyes ressonen a l’uníson sota les vibracions d’una llum evanescent.

 

 

 

Wang Wei recull els fruits d’una civilització que ha plantejat amb una reciprocitat única la interacció entre els homes i la natura. Ja mil·lennis abans que ell, la grafia d’Immortal reunia en un sol ideograma (*) l’home (*), i la muntanya (*).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però, si bé la seva relació amb la natura és absolutament característica d’un corrent filosòfic que té les seves arrels en la visió cosmològica xinesa i que cristal·litza alhora en el taoisme i en el budisme Chan, el sentit filosòfic de la seva obra queda sempre per sota de la superfície. Les imatges, procedents d’indrets específics, com sovint ens recorden els títols, estan tan desproveïdes de detalls particulars que adquireixen un valor universal i simbòlic. Però aquests poemes no tenen cap contingut directament doctrinal ni transmeten cap sermó. Són budistes només en el to general, de manera que si un no sabés la relació de Wang Wei amb el budisme no hi pensaria mai; des del punt de vista budista, aquesta és la millor forma de totes.

 

 

Aquests mots simples i despullats d’aparent dificultat, que flueixen amb suavitat i precisió, tal com devia fer-ho el seu pinzell de cal·lígraf i de pintor, són el resultat d’un llarg procés de depuració. Com diu un dels tractats de pintura que normalment se li atribueixen, el Huaxue Mijue:

 

 

.

 

 

 

“La intuïció subtil s’ha de transmetre en poques paraules”

 

 

 

.

 

 

Aquesta simplicitat extrema, que com a expressió última d’una elegància tant formal com moral esdevé finalment una forma de puresa, és la que dóna el valor real a la poesia de Wang Wei, qualificada pels xinesos com la màxima expressió del weizhang: el gust durador.

 

 

Refinat en extrem, ell mateix va expressar al final d’una carta a Pei Di fins a quin punt considerava que aquesta puresa de percepcions era el privilegi de les ments cultivades:

 

 

.

 

 

 

“(...) ara ens cal esperar la primavera, quan les herbes i els arbres brotaran de nou i podrem veure la muntanya primaveral. Les gràcils bagres saltaran dins l’aigua i les gavines aixecaran el vol; la rosada humitejarà el verd herbei, i de bon matí ressonarà pels camps el crit dels faisans. Tot això ja no queda gaire lluny. Ah, si poguessis venir a passejar amb mi! Si no fos pel teu geni extraordinari, no et proposaria una cosa tan insubstancial: però tu hi saps veure l’interès profund que té.

 

 

 

 

T’envio aquest missatge per mitjà d’un llenyataire. Res més per ara.

 

 

 

 

T’ho escriu Wang Wei, l’home de la muntanya.”

 

 

 

*

 

 

 

M. Dolors Folch

 

 

dins Vell país natal

traducció de Marià Manent i M. Dolors Folch.

ed. Empuries, Barcelona, 1986.

 

.

 

 

 

 

 

poemes de Wang Wei en aquest bloc:

 

 

 

 

 

tres poemes

 

 

 

retorn al mont Song

 

 

 

el llac Yi

 

 

.

 

 

 

 

 

 

 

 

Tags: wang wei, poesia, folch

servido por miquelturo sin comentarios compártelo

sin comentarios · Escribe aquí tu comentario

Escribe tu comentario

« un raig de maig. | Inicio | De les pluges, de les neus: hivern i primavera. »

Sobre mí

Avatar de miquelturo

fresques del turó de l´home

ver perfil »
contacto »
*


Weather by meteoexploration


TOTA LA PREVISIÓ



L'ull que veu els cims: WEBCAM de CAN CERVERA, i info méteo
( si és de dia i no hi ha boira! )


Voleu ací! Voleu enllà! Feliçes i delicades, fades delicioses! L’eterna bellesa no mor mai! Els huracans que s’abraonen sobre d’altres móns, acaronen gentilment aquest reialme...
Richard Wagner, a Les Fades.


***"...sans doute,
je dormais sûr une feuille,
et l´autumne
m´'a surpris..."
(Francis Cabrel)


"...corre, afanya't,
vine
abans que l'aigua
em colgui els ulls.
Reflexa't
un instant
en el mirall
del mar en calma
per saber
si seras tú
qui trobaré
a l'altre costat
de l'aigua!"
*
ho cantava en Pau Riba, in illo tempore, si la memòria no em traeix... * * * * * * * * * * * * * *

EXISTEIX LA VIDA PER SOBRE ELS 1700 metres! Des de l´alta illa on pots gratar la panxa dels avions, ...des d'on es troben el cel i la terra, just allà on l´horitzó té força més de 361 graus, i la vida encare escriu amb MAJUSCULES!



...doncs ara és el meu 'jobi' , tot i que durant molts anys va ser la meva feina. A mi em van aparcar, i a l'observatori el van 'jubilar' avans d'hora, als 72 anys de servei...diuen que es veu que diuen que això és el progrés.
ara tot ho fan joguinetes força cares: radars que veuen els pèls amb que les bruixes farceixen les pedres de les tempestes, i satèlits que ens veuen des del cel i ens conten el nombre de pigues per cm. que duem sobre la pell.
ara, però, segueixo mirant al cel, sense cap obligació de fer-ho.

volien desballestar un vaixell; i no s'avenen a acceptar que el vaixell fa ja anys que ha trencat amarres, que solca més que mai els cims i les valls espurnejants de la seva mar d'aire.



"les muntanyes són com crits de criatures que aixequen els braços, provant d'abastar les estrelles." R.Tagore, a Ocells Perduts.

"Les muntanyes són les rialles de Shiva". dita himalaienca, citada per J.L.Borges.


Copy Rigth text & images 2005 , 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 by miquel meseguer, & altres.

* * * * * * *

drets reservats, copyright dels autors de textos i fotografies, veieu les condicions al botó de Creative Commons.



Creative Commons License
Obra sota llicència de Creative Commons.



Page copy protected against web site content infringement by Copyscape
SI VOLEU VEURE EL SUPER-INDEX DEL BLOC, CLIQUEU AQUÍ, o bé al peu d'aquesta llarga columna, on diu: "ARCHIVOS"




* MADE IN CATALONIA
*

Miquel Meseguer

Creatus insigniamMiquel Meseguer

Creatus insigniamadge END --> <Miquel Meseguer

Creatus insigniam



LLUITEU CONTRA EL CORREU BROSSA!




Top Països catalans

Top Comarca

Top Països catalans

Vota'm al TOP CATALÀ!.
*

contador iniciat el 02.12.008
*


ecoestadistica.com

adopta una mascota
millor real que virtual!






Todos los animales somos diferentes e iguales

Catapings.cat

Baròmetre de l'ús del català a Internet




. . Blog Flux Pinger - reliable ping service.



notícies del pais de SELVALLÓS!!: l'Actualitat del Baix Montseny
noticies dels voltants:



alt



Fotos

miquelturo todavía no ha subido ninguna foto.

¡Anímale a hacerlo!

Categorías

Buscar

suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):

¿Qué es esto?

La Coctelera: Condiciones de uso Política de Privacidad