Caminants d’Argentona.
*
.
foto miquel del turó, març del 2008.
*
.
*
aquest dissabte, una colla de trescadors impenitents reincidiran per desè any consecutiu en la seva llarga travessa, que de ran de mar els portarà al sostre del Vallès.
ho va començar a fer l’amic Antonio Diaz, sol, i després i un any i un altre s’hi han anat afegint caminants.
*
n’heu trobat de tots colors: pluja...boira...neu...sol...
del portal de la nit, passant per l’alba fins al capdamunt de tot, com el sol que desitjo us acompanyi.
això sí és caminar! .
sortireu a les sis del matí de la Plaça d’Argentona, i arribareu al turó de l’home amb les darreres llums, per fer amb el Sol un digne comiat a un gran dia, sempre que la Boira ens ho permeti, és clar.
aquest cop volia haver fet el camí amb vosaltres, però fets aliens a la meva voluntat ho han impedit per aquest any. Potser l’any vinent? I si bé no caminaré amb vosaltres, tindré la sort que vosaltres caminareu cap a mi, i em fareu present un cop més de la vostra joia de caminar, del vostre coratge i de la vostra força.
assaborireu a petits glops dalt un cim infinitament vostre una estona d’un repòs excels i enlairat, i una certa sensació d’ingravidesa, incomparablement millor que qualsevol simulador astronautil.
si la vostra arribada haurà estat el comiat del dia, el nostre comiat serà la benvinguda de la nit, que davallarà de la vostra mà pel vell corriol sofert i agraït.
i seguireu caminant, i dins la nit enfilareu avall, i acabareu de sentir la història que té només avui per a vosaltres la fageda; i us acabarà d’explicar que sou com la vinguda i el retrocés d’una onada marina que arriba i se’n va amb vosaltres, amb salabror de mar sobre la vostra pell, i llunyans horitzons ancorats dins de les vostres parpelles.
fins a retrobar-nos, benvinguts, ben trobats, ben revinguts, amics.
us desitjo un dolç i un intens caminar. Fins disabte!
*
miquel del turó.
*
