de la vera primavera ( Paula Kohlhaupt ).
.
*
Primula auricula
.
.
*
Primula veris
.
.
fotos de vikipedia.
.
*
Existeixen més de tres-centes espècies de Primula, i 17 d’elles viuen a les regions alpines.
Les fulles de la roseta, cobertes d’un polsim farinós, han donat lloc al nom botànic d’una de les espècies més freqüents als Alps: Primula auricula.
La designació auricula ursi ( orella d’ós ) és comuna a molts idiomes:
alemany, Bärenöhrchen; anglès, bear’s ear; francès, oreille d’ours; italià, orecchio d’orso; neerlandès, Beerenoor, portuguès, orelho-de-urso...
_____________________________________
a Catalunya es coneix amb aquest nom la Ramonda miconi, present de manera vestigial al massís del Montseny, i força abundant a muntanyes calcàries, com el Montsec,o Montserrat.
( N.del tt.)
_____________________________________
També se la coneix amb altres noms: Flüeblüemli, Felsblume ( flor de les roques ), Schwindelkraut ( herba del mareig ), i Kraftkraut ( herba de la força ).
Prefereix els terrenys calcaris, proliferant als Alps centrals.
D’altres espècies de primula s’estenen fins el Jura i la Selva Negra, els Càrpats, les muntanyes d’Hongria, els Balcans, i els Apenins.
Les crestes de roca i les esquerdes situades entre 1000 i 3600 m. són els sols predilectes de la P. Auricula, tot i que també creix als matollars de bruc, pujant fins als 2900 m. als Alps calcaris orientals.
Es deia fins i tot que qui aconseguia aquesta flor demostrava ser un bon grimpaire, i era exhibida amb orgull al barret. Obsequiar-la a la persona estimada era una prova d’amor que és capaç de superar qualsevol obstacle. I que la dificultat per arribar als indrets a on creix ha estat la causa de la mort d’un gran nombre d’alpinistes.
La quantitat de noms al·lusius a les seves propietats medicinals evidencien l’ús ancestral de la planta per guarir tota classe d’afeccions.
Antigament se la considerava molt eficaç per a combatre les úlceres pulmonars i la tos, i primordialment per guarir ferides i d’altres afeccions de la pell; en aquest cas n’hi havia prou amb dur al damunt l’arrel de la P. auricula.
Segons diu la tradició, la infusió feta amb les flors collides el dia de l’Ascensió és molt eficaç contra el vertigen i també lliura del mareig tant als caçadors com a les daines.
La flor collida el dia de Walpurgis ( 1 de maig ), abans de la sortida del sol, proporciona unes pòlvores molt eficaces contra tot tipus de malalties de les vaques.
*
La P. Spectabilis té una àrea de distribució molt reduïda que comprèn les muntanyes calcàries situades en ambdós marges del riu Adigio i els voltants del llac Garda, i en alçades situades entre els 620 i els 2500 m.
Les fulles senceres i les flors vermelles són comunes a tot un seguit d’espècies afins amb les que tot sovint ha estat confosa al llarg dels temps. Tausch la va confondre amb Primula integrifolia ( Linn. ), Pollini amb la P. carniolica ( Jacq. ), i Reichenbach amb la P. glaucescens (Moretti ), que encara s’estén més cap a occident.
Amb molta freqüència creix associada amb una espècie gairebé inodora d’Auricula, i tanmateix com moltes altres espècies de Primula, ha sobreviscut les darreres glaciacions a les muntanyes situades en les estribacions meridionals dels Alps.
*
La Primula hirsuta és l’espècie més difosa de tot el grup de primules amb flor roja.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
La seva àrea de distribució comprèn tots els Alps centrals des de Hohe Hauern ( Tirol oriental ) fins el Pirineu, tot i que només creix sobre sols sil·licis, és a dir, bàsicament en roques primitives.
Generalment es fa en alçades compreses entre els 1600 i els 2000 m., encara que excepcionalment també es troba en zones inferiors als 1000 m. al sud dels Alps, o en zones superiors al límit de les neus: 3050 m. a l’Oetztaler, 3260 m. a l’Engadina, 3600 m. al Mont Rosa, etc.
El 1561 Aretius va trobar aquesta espècie bastarda de l’Auricula, que es donava freqüentment al límit entre les calcàries i les roques primitives, i la va anomenar Arthritica variïs coloribus.
.
*
Primula farinosa
.
*
.
.
.
.
.
.
.Primula prolifera
.
.
El 1582, tot estant a Viena, Clusius va rebre la P. pubescens ( Jacq ) que li enviaven des del Tirol, i que ell va reenviar a la seva pàtria, Flandes. I és d’aquest exemplar que procedeixen les auricules multicolors cultivades en molts jardins, especialment a Anglaterra i Lieja, i de les que ja l’any 1799 existien 144 varietats.
*
La inodora Primula minima és enemiga dels sols calcaris, i no és gaire tinguda en consideració, donada la migradesa de noms populars per a designar-la. Els més coneguts són Ross-Speik i Sauspeik (menjar de cavall, menjar de porc ).
Creix als Alps orientals ( el seu límit occidental de distribució està format per l’Oetztal, Tonale i Veltlin ) dins els matollars nans alpins i subalpins, en alçades de 1250 a 3000 m., i tot sovint associada amb P. glutinosa ( Wulfen ), amb la qual pot donar lloc a formes hibrides.
També es troba als Càrpats, i a les serralades de Sèrbia i Bulgària. Als Sudetes és coneguda amb el nom popular de Habmichlieb, que vol dir estima’m.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Al segle XVI apareix amb els noms llatins Sanicula alpina minima, de Lobel, i Auricula ursi octava minima, de Clusius.
*
Paula Kohlhaupt
*
Dins: Flora alpina
Chr. Belser Verlag, Stuttgart, 1963.
Edicions Daimon, Barcelona, 1963.
( traducció al castellà, Maria Rosa Feliu ).
*
Traducció al català, miquel del turó.
*
.
Primula elatior
.
Primula bulleyana
.
Primula beesiana
.
*
sinònims:
flor de cucut, cucut, herba de la paralisi, herba de sant Pau, rossinyol, margaridussa, herba del mos del diable, papagall, papagall de primavera, matrimonis, primavera, sogres-i-nores.
.
en castellà, hierba centella, matrimonios.
.......
*
*
*
Primula latifolia Lapeyr
|
foto i texte de www.setcases.org/plantes/botanic/
*
*
*
*
i finalment, un enllaç ( en anglès ) força interessant...
http://www.primulaworld.com/PWWeb/Index.shtml
*
Xavier Burcet dijo
Excel.lent revissió de les primules Miquel,
moltes gràcies
16 Febrero 2008 | 11:00 PM