El rei que confitava festes ( Jaume Colomer, Montserrat Llobet ).
.
*
El rei que confitava festes
*
Adaptació del conte d’en Jaume Colomer, feta per la Montserrat Llobet .
Hi havia una vegada un rei que vivia al país de la gresca. Els seus súbdits, val a dir-ho, eren els més treballadors del món. Però quan es reunien, en acabar la jornada de treball o bé els diumenges, en sabien tant i tant de cantar, ballar, jugar i contar rondalles, que s’hi passaven hores i hores d’allò més divertits. Cadascú feia allò que sabia i entre tots ho feien tot. I com que la festa els reunia tots, rient i ballant, aprofitaven per parlar dels problemes del poble i els discutien per trobar-hi solucions.
Al rei no li agradava gaire tot això: no volia que la gent pensés en els problemes i deia al poble:
És per a mi un motiu de profunda satisfacció dir-vos que no és necessari que penseu en els problemes del nostre poble, per què jo ja m’ocuparé de resoldre’ls i vosaltres només cal que us dediqueu a treballar.
Si us concentreu únicament en la feina guanyareu més diners i aleshores el nostre poble serà més pròsper.
I quan va arribar el temps de fer confitures, el rei va agafar totes les festes i les va ficar dins d’un gran pot, ben i ben tapades, al costat de les altres confitures. I per tal que ningú no ho agafés, va escriure-hi un rètol ben estrany, que deia: «CONFITURA DE JULIVERT».
Ja podeu comptar quina va ser la decepció de la gent en veure que no tenien festes! Treballaven més que abans, però estaven tristos i desganats. És cert que tenien més diners, però mai tenien temps de reunir-se per riure ni festejar res. Tots enyoraven cada cop més les festes, i cada cop estaven més cansats d’aquella vida tan avorrida. Entre anar a treballar i la feina de casa, no tenien temps d’anar a la plaça, ni al centre cívic, ni a la fira, ni al bosc... on sempre es trobaven amb tot el veïnat.
Quan tornaven cansats de treballar es ficaven a la república independent de casa seva i de mica en mica es van anar oblidant dels noms dels veïns. Va arribar un dia en què si es trobaven amb alguna veïna o algun veí pel carrer únicament li deien un tímid “bon dia”, “bona tarda” o “bona nit” segons el cas. Mireu si havien agafat una dèria tan forta per la feina que les parelles es casaven quan ja tenien edat de ser avis i moltes vegades ja no estaven a temps ni de tenir fills.
I el rei feia l’orni: sempre trobava excuses per fugir del tema. I si algú hi insistia massa, l’enviava a fer algun encàrrec a l’altra banda del món. A veure, qui vulgui fer-li una pregunta al rei, que primer s’aixequi i li faci una reverència.
Sa Majestat, quan es traspassaran les rodalies de RENFE en condicions?
No tingueu pressa que amb una mica més de paciència us prometo que abans de les eleccions tot estarà enllestit.
Sa Majestat, al nostre barri no hi ha cap escola bressol pública.
Mira aquí tens unes entrades per a que tota la família aneu al teatre.
Sa Majestat, què farà el govern per evitar les deslocalitzacions d’empreses?
L’important és aconseguir les indemnitzacions i donar facilitats per a que noves empreses s’estableixin al nostre territori.
Molts anys després, el cuiner de la Cort un dia va haver de fer un dinar exòtic per què el rei tenia convidats de terres llunyanes. El menú previst era: Picarelles de tortuga, Papallones rostides amb cardots, Gripaus de mar amb suc-suc i Confitura de la bona.
El cuiner va anar al rebost a buscar la confitura i buscant la més exòtica, va voler tastar la de julivert per què no en coneixia el gust. La va destapar davant el rei, i de dins el pot... De dins del pot van començar a sortir festes i més festes i encara més festes: totes les que el rei havia confitat.
Tothom va obrir un pam de boca en veure aquella munió de festes confitades. I la tristor es va tornar alegria. I la gent va començar a celebrar, l’una rera l’altra, totes les festes que no havien fet des feia anys. Era una festa permanent. Ja us podeu imaginar si en va ser de divertit! I el país de la gresca va tornar a la normalitat: la gent tornava a treballar, però també a riure, a cantar, a dansar, a jugar, a contar històries, a parlar dels problemes del poble i a trobar solucions...
I des d’aquell dia, abans de començar qualsevol festa, tots els súbdits del país de la gresca mengen confitura de julivert. I us ben asseguro que, d’això que us he contat, tot allò que no és mentida és ben veritat.
MORALINA
del conte “El rei que confitava festes”
Per arribar a la moralina d’aquest conte ens serà útil observar els seus personatges:
El poble és la nostra societat: el país, la ciutat, el barri.
El rei que confitava festes representa aquelles persones amb poder que no volen que la resta pensi. Aquell empresariat, classe política, presidències, direccions, patriarques, gerències, monarquies... i caps de tota mena que creuen que qui hi té subordinació no ha de pensar.
Per altra banda, la festa simbolitza la democràcia, és a dir, la trobada entre la gent per parlar dels problemes del poble i trobar-hi solucions.
En les festes del conte, el veïnat es pot trobar per parlar del seu poble o barri perquè viuen en el mateix territori. A nosaltres no ens han prohibit les festes però ens passa el mateix que al veïnat del conte, per què la major part de nosaltres vivim en un lloc, treballem en un altre i anem a comprar fora del barri o del poble la major part del que necessitem.
Això fa que al carrer, a l’autobús, al tren o comprant, ens envolti molta gent però de diferents territoris, a la que no coneixem, coneixem de vista i en el millor dels casos ens saludem... Es podria dir que la relació que tenim amb la gent amb què coincidim és molt simple.
No és que siguem males persones o egoistes, és que tenim la vida organitzada de tal manera que sempre anem de bòlit cap a la feina, a comprar, a fer el menjar, a netejar la casa... i no podem dedicar el temps que voldríem a la família i a parlar amb el veïnat sobre l’escola, l’assistència sanitària, les obres públiques, els transports, la festa major... Vaja, que portem una vida complicadíssima!
Per solucionar això no tenim altre remei que canviar el “xip”. El rei que confitava festes diu que viurem millor si guanyem més diners, però els diners no ho són tot. La nostra qualitat de vida és millor quan participem en la vida social compartint el temps d’oci amb la família i el veïnat, és a dir portant un estil de vida senzill: vivint, treballant i comprant en el mateix barri per no perdre el temps anant a munt i avall, i per poder trobar moments i espais per parlar amb la nostra família, veïns i veïnes.
Això no vol dir que ara es posi tothom a córrer a buscar feina al barri o a la ciutat on vivim, que se’n vagi a viure a una altre poble o ciutat, o que de cop i volta solament compri a les botigues del nostre barri. Entre d’altres coses per què seria una “missió impossible”, i val més que això ho deixem per les pel·lícules.
El que és important és que tinguem clar què millora la nostra qualitat de vida, i que cada vegada que prenguem una decisió ho tinguem present.
També és important que no fem cas a tots aquests reis i aquestes reines que ens diuen que ja pensen per nosaltres. Compartir els nostres pensaments amb la resta millora la nostra qualitat de vida i la de qui ens envolta. D’això se’n diu democràcia, ja sigui al poble o ciutat, a la feina o a casa.
Montserrat Llobet mllobet5@xtec.cat
*
