avui, que la pluja plora.
*
plora, i plora potser de vergonya per no haver plogut abans, molt abans d'ara.
però ara plou, amb mandra i a batzegades.
va plovent, i a muntanya neva, la dama blanca torna a llançar el seu gèlid alè sobre les crestes, els boscos i els turons.
i amb mandra, amb poques ganes, com si de debó no ho volgués fer.
hi ha set de mesos, per no dir directament d'anys.
que plori, que plori...
*
miquel.
*
















giverny dijo
Que plori que ja fa falta...
Graciès pero el teu comenati, per las tevas paraules.
Petons
3 Febrero 2008 | 10:56 PM