al febrer, flors... La grandalla
Narcissus poeticus ( Joan Puig i Salarich ).
*
.
.
*
...tu deus haver begut de aquella aygua de la font hon morí lo bell Narcisso...
.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, cap. 154.
*
Voldriem explicar-vos una flor d'Andorra. Una flor tan bella com les matinades de primavera, i tan fràgil com un sospir, però a l'ensems tan encisadora i representativa, que els poetes, aquests eterns somiatruites, l'han escollida com la seva flor...
.
Una flor que neix als nostres prats a la primavera, cobrint-los d'un bell polsim blanc perquè no enyorin la neu..
.
Aquesta flor és la grandalla.
.
Naturalment, molts dels que viuen a la ciutat no estan gaire familiaritzats amb el lèxic pirinenc-andorrà, aquest nom no els dirà gran cosa.
Tampoc no cal que busquin el mot en els diccionaris normatius: no li trobarien!
.
Aquest nom, que té ressonàncies de picarol i claretats de rierol de muntanya, és ben nostre.
.
()... A la plana i a la ciutat l'anomenen amb un nom masculí, de regust mitològic: narcís.
.
Per contra, la gent de muntanya, que contràriament al que creuen alguns, és molt sensible a les coses de la terra, li ha donat un nom femení i quasi eteri: grandalla.
.
Els de Sant Julià de Lòria, potser enyoradissos de les flors exòtiques entreteixides en llunyanes terres per donar la benvinguda als viatgers, per un estrany mimetisme, en diuen garlanda...
.
No cal amoïnar-s'hi, el nom més conegut, el més estès a les valls d'Andorra, és el de grandalla!
.
Filòlegs saberuts es trencaran les celles cercant etimologies complicades. Nosaltres no som tan llepafils i ens conformem a creure una sola cosa: aquest nom tan lluminós, tan clar i tan alegre, devia inspirar-lo un follet enjogassat o una fada de les gelades aigües de la nostra muntanya!
.
Si fossim botànics, diriem que la grandalla, que és una amaril·lidàcia d'arrel bulbosa, fulles radicals, flors amb perigoni tubulós guarnit d'una corona amb els pètals estesos o reflexos i càpsules trigones subglobuloses...()
.
Se la coneix com a narcís dels poetes ( narcissus poeticus ).
.
Els francesos l'anomenen coucou.
.
No obstant això, profans en la matèria botànica, afegirem que les seves flors són blanques com la neu dels cims, que aquestes flors tenen sis pètals com si volguessin simbolitzar les sis parròquies andorranes, que al centre de la flor hi ha el groc i el vermell de l'escut del Principat i que la flor es reblinca de cara a la tija com si estigués enamorada d'ella mateixa per escarnir el mite de Narcís...
Una descripció molt pobra per a una flor tan bella...!
L'olor de la grandalla és forta i penetrant: només tocar-la ja resteu amarats d'ella.
.
A la primavera, passejar per un prat florit de grandalles és un regal per al nas tant com per a la vista...
.*.
.
.
.
.
fotos miquel del turó
.
.
.
fotos miquel del turó
.
A prop dels cims, a la vall d'Incles o als vessants d'Envalira, neix una altra mena de narcís. La flor, que forma una campaneta, és groga. Encara que molts, mancats d'imaginació, l'anomenen grandalla groga o grandalla de campana, els autòctons, en record dels atuells amb els quals guarneixen les seves modestes llars omplint-los d'aquestes belles flors, l'han batejada amb el poètic nom de pitxer.
.
*
Joan Puig i Salarich
.
poeta andorrà, 1971.
*
sinònims:
.
flor de la neu ( Andorra )
giselía ( Llívia )
lliri, lliri del Montseny ( Montseny, Vallès )
menina ( Val d'Aran )
satalia ( Osona, comarques gironines )
*
fotos: Narcisos, lliris, satalíes, garlandes... de la vora del turó de l'Home.
Pere Cornellas, 2004.
giverny dijo
Et desitjo una bona setmana.
Salut
3 Febrero 2008 | 11:03 PM