La Coctelera

fresques del turó de l´home


...una bona picada
és el tot d'una cuinada:

AVUI, ESCUDELLA BARREJADA.

23 Enero 2008

Yuki-Onna, la Dona de Neu ( Llegenda japonesa ).

*

*

Yuki Onna
.
(雪女)
*
El que explicarem a continuació no és apte per a nens, no sigui que després tinguin malsons. Parlem de la llegenda de Yuki-Onna o la Dona de Neu.
Al Japó expliquen una història terrorífica relacionada amb l'hivern, el fred i la neu.
Yuki-Onna és un esperit que apareix representat com una dona alta, de llarga cabellera i d'una gran bellesa. La seva pell és pàl·lida, gairebé transparent, i pot passar perfectament desapercebuda flotant sobre els paisatges nevats del país.
De fet, com passa sovint en el cas de la mitologia japonesa, no té peus, cosa que provoca un aspecte encara més tenebrós. Malgrat la seva bellesa, la seva mirada resulta realment terrorífica.
La llegenda explica que es pot aparèixer als viatgers que queden atrapats per les tempestes de neu i, utilitzant el seu alè gelat, els converteix en estàtues de gel.

雪女

.

De vegades tira a terra les portes dels habitatges amb violentes bufades gelades, i en congela d'aquesta manera els habitants immediatament. Fins i tot s'explica que pot raptar algun nen petit i que quan els pares el troben en braços de l'esperit, són congelats immediatament. Realment és molt dolenta.


imatge de http://kaeks.blogspot.com

*
Per acabar aquest reguitzell de maldats hivernals, també pot aparèixer en forma de súcube o dimoni en forma de dona molt bonica que sedueix els homes per acabar congelant-los.
Algunes variants d'aquestes històries expliquen que com més baixa la temperatura, els dies més crus de l'hivern, pot arribar a xuclar la sang de les persones per obtenir així més energia.
Per sort aquests dies a Catalunya les temperatures no seran pas gaire baixes.
*

Alfred Rodriguez Picó.

*

El Periódico de Catalunya, 22.01.008, p. 40.


.
Yuki-Onna, pintura deToriyama Sekien

( font: Vikipedia ).


*

servido por miquelturo 3 comentarios compártelo

3 comentarios · Escribe aquí tu comentario

yoko no-ono

yoko no-ono dijo

“Tejiendo ventiscas,
impune doncella
blanca y ancestral”

Cuando los aires se convirtieron en polvo de cristal azulado, y la blancura casi resplandeciente de la hermosa criatura se perdió entre la nieve embravecida, comprendió que aquella sería su tumba de hielo. Era preciosa, sus ojos estaban vacíos, en una negrura cautivante, y su piel era tan plena como un témpano olvidado. No mostraba expresión alguna, era la muerte que no se manifiesta, era el demonio del amor prohibido, imposible. Pronto, vio al espíritu desdoblarse en aquella atmósfera absorbente, elevándose, y mostrando su falta de pies.
“No es humana”… “no es humana”…
Sus oídos estaban siendo consumidos por el soplido furioso del viento, que podía verse, arremolinándose, perdiéndose en ondas concéntricas, como si se echara una roca al agua.
“No lo es”… “No lo es”…
Sus ojos se cerraban, no soportaban el peso de los labios carmesí del espíritu, tan real como él, tan bella como la dibujan los sueños, pero tan fría como un cadáver.
Temía verla acercarse, pero sabía que sucedería. Caía en un suave vuelo, lento, con sus brazos llevados a la espalda. Ya no sentía sus miembros, no podría defenderse, la daga estaba dormida dentro de su funda, mientras sus dedos siquiera podían moverse. Temblaba, sentía la caricia de aquel frío sobre su pecho, extendiéndose fervorosamente a cada rincón de su cuerpo.
No la observó, hasta que sintió su esencia sobre él, aunque a pesar de ello, lejos de disminuir, el frío aumentó. Quedó atrapado en esos ojos y su curiosa e infinita mirada, atado a la red invisible de su anhelo. Pronto sus labios se sellaron en un beso, cuyo final nunca pudo percibir. Nada importaba. Nada.
Sintió a la ventisca recorrerle el alma, pero no resistió. Solo dejó que sucediera. El encanto era sublime. Era magia verdadera, o amor, o el mayor rencor. Quién sabe. Lo único importante es que pronto su alma se apagó, comenzó una siesta. El frío lo rodeo. No pudo moverse.
Pronto, el cadáver de hielo mostró la carente expresión de los encantados, mientras que el demonio, alimentado de vida renovada, comenzó a buscar, erráticamente, perdido en historias de amor falsas que el invierno trae cada año, una nueva presa para su mágica hermosura, o un afortunado viajero honrado por la gracia de su piadosa existencia.
*

23 Enero 2008 | 09:02 AM

a**

a** dijo

vuelves a tocar uno de mis temas favoritos, el japones, adoro la cultura oriental, su forma de vida, de pensar, de convivir, de expresarse, de .... etc etc. y la traducción genial ;)

se feliz

a**

23 Enero 2008 | 10:11 AM

giverny

giverny dijo

Molt macu, encara que de la cultura japonesa no en se res. Graciès.
SALUT!

23 Enero 2008 | 10:58 PM

Escribe tu comentario


Sobre mí

Avatar de miquelturo

fresques del turó de l´home

ver perfil »
contacto »
*


Weather by meteoexploration


TOTA LA PREVISIÓ



L'ull que veu els cims: WEBCAM de CAN CERVERA, i info méteo
( si és de dia i no hi ha boira! )


Voleu ací! Voleu enllà! Feliçes i delicades, fades delicioses! L’eterna bellesa no mor mai! Els huracans que s’abraonen sobre d’altres móns, acaronen gentilment aquest reialme...
Richard Wagner, a Les Fades.


***"...sans doute,
je dormais sûr une feuille,
et l´autumne
m´'a surpris..."
(Francis Cabrel)


"...corre, afanya't,
vine
abans que l'aigua
em colgui els ulls.
Reflexa't
un instant
en el mirall
del mar en calma
per saber
si seras tú
qui trobaré
a l'altre costat
de l'aigua!"
*
ho cantava en Pau Riba, in illo tempore, si la memòria no em traeix... * * * * * * * * * * * * * *

EXISTEIX LA VIDA PER SOBRE ELS 1700 metres! Des de l´alta illa on pots gratar la panxa dels avions, ...des d'on es troben el cel i la terra, just allà on l´horitzó té força més de 361 graus, i la vida encare escriu amb MAJUSCULES!



...doncs ara és el meu 'jobi' , tot i que durant molts anys va ser la meva feina. A mi em van aparcar, i a l'observatori el van 'jubilar' avans d'hora, als 72 anys de servei...diuen que es veu que diuen que això és el progrés.
ara tot ho fan joguinetes força cares: radars que veuen els pèls amb que les bruixes farceixen les pedres de les tempestes, i satèlits que ens veuen des del cel i ens conten el nombre de pigues per cm. que duem sobre la pell.
ara, però, segueixo mirant al cel, sense cap obligació de fer-ho.

volien desballestar un vaixell; i no s'avenen a acceptar que el vaixell fa ja anys que ha trencat amarres, que solca més que mai els cims i les valls espurnejants de la seva mar d'aire.



"les muntanyes són com crits de criatures que aixequen els braços, provant d'abastar les estrelles." R.Tagore, a Ocells Perduts.

"Les muntanyes són les rialles de Shiva". dita himalaienca, citada per J.L.Borges.


Copy Rigth text & images 2005 , 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 by miquel meseguer, & altres.

* * * * * * *

drets reservats, copyright dels autors de textos i fotografies, veieu les condicions al botó de Creative Commons.





Creative Commons License
Obra sota llicència de Creative Commons.



Page copy protected against web site content infringement by Copyscape
SI VOLEU VEURE EL SUPER-INDEX DEL BLOC, CLIQUEU AQUÍ, o bé al peu d'aquesta llarga columna, on diu: "ARCHIVOS"




* MADE IN CATALONIA
*

Miquel Meseguer

Creatus insigniamMiquel Meseguer

Creatus insigniamadge END --> <Miquel Meseguer

Creatus insigniam



LLUITEU CONTRA EL CORREU BROSSA!




Top Països catalans

Top Comarca

Top Països catalans

Vota'm al TOP CATALÀ!.
*

contador iniciat el 02.12.008
*


ecoestadistica.com

adopta una mascota
millor real que virtual!






Todos los animales somos diferentes e iguales

Catapings.cat

Baròmetre de l'ús del català a Internet




. . Blog Flux Pinger - reliable ping service.



notícies del pais de SELVALLÓS!!: l'Actualitat del Baix Montseny
noticies dels voltants:



alt



Fotos

miquelturo todavía no ha subido ninguna foto.

¡Anímale a hacerlo!

Categorías

Buscar

suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):

¿Qué es esto?