1933. el Gorg Negre ( Apel·les Mestres ).
.
*
.
foto miquel del turó.
*
Antigament el terme de Gualba es veia cada dos per tres castigat per tempestats horroroses d'aigua i pedra i llamps i centelles, que arrasaven els camps i capolaven els boscos portant la ruina a aquell terme.
Tothom havia reparat que les tempestats esclataven després d'aparèixer al cim de la montanya un nuvolot molt negre, i no faltà qui observà que després que la tempestat havia fet el seu malifet, se sentien en l'aire grans rialles d'alegria.
Ara bé: darrera dela montanya on se formava el núvol de la tempestat queia el Gorg Negre, i tampoc faltà qui s'adonà de que, poques hores abans del desfet, les aigües del gorg rebullien, s'encabritaven i feien una remor estranya, i que d'elles se n'alçaven unes boires que, pujant muntanya amunt, formaven al cim el nuvolot malastruc.
Ja de temps antic se sabia que al Gorg Negre hi vivien bruixes i bruixots, i en fí, ja no es dubtà més de que tota la malura que queia sobre el terme de Gualba venia d'aquella endimoniada trepa que vivia al Gorg Negre.
Llavors va ser quan el rector de Gualba, per posar remei a tants mals, seguit per tots els seus feligresos, se n'anà en processó al Gorg Negre, va fer-hi aspergits per obligar a bruixes i bruixots a viure fermats al fons de l'aigua, i manà plantar una creu al cim de la montanya on abans es formava el núvol negre.
I sembla que des d'aquella hora ençà, el terme de Gualba s'ha vist sempre més (...?...) lliure d'aquelles grans tempestats que en el temps antic tant i tant el castigàven.
*
A la plasseta que hi ha damunt del Gorg Negre de Gualba, s'hi reunien per fer-hi les ballades les bruixes i els dimonis, i en sortien les dones d'aigua.
Una d'aquestes és la que va casar-se amb l'hereu de can Blanch, d'Arbúcies.
El gorg pertany encara a can Prat, de Gualba, descendents de can Blanch.
.
Allà dalt varen plantar-hi tres creus per comanir ( exorcitzar ) a tota aquella mala nissaga de bruixes i dimonis, i van treure'ls a tots menos un de coix, que'ls demanà per favor que no'l traguessin, prometent-los que mai més no els faria cap mal.
*
Apel·les Mestres
*
a Llegendes i tradicions del Montseny
Salvador Bonavia. Barcelona, 1933.
.
*
*
.
foto miquel del turó.
*
Antigament el terme de Gualba es veia cada dos per tres castigat per tempestats horroroses d'aigua i pedra i llamps i centelles, que arrasaven els camps i capolaven els boscos portant la ruina a aquell terme.
Tothom havia reparat que les tempestats esclataven després d'aparèixer al cim de la montanya un nuvolot molt negre, i no faltà qui observà que després que la tempestat havia fet el seu malifet, se sentien en l'aire grans rialles d'alegria.
Ara bé: darrera dela montanya on se formava el núvol de la tempestat queia el Gorg Negre, i tampoc faltà qui s'adonà de que, poques hores abans del desfet, les aigües del gorg rebullien, s'encabritaven i feien una remor estranya, i que d'elles se n'alçaven unes boires que, pujant muntanya amunt, formaven al cim el nuvolot malastruc.
Ja de temps antic se sabia que al Gorg Negre hi vivien bruixes i bruixots, i en fí, ja no es dubtà més de que tota la malura que queia sobre el terme de Gualba venia d'aquella endimoniada trepa que vivia al Gorg Negre.
Llavors va ser quan el rector de Gualba, per posar remei a tants mals, seguit per tots els seus feligresos, se n'anà en processó al Gorg Negre, va fer-hi aspergits per obligar a bruixes i bruixots a viure fermats al fons de l'aigua, i manà plantar una creu al cim de la montanya on abans es formava el núvol negre.
I sembla que des d'aquella hora ençà, el terme de Gualba s'ha vist sempre més (...?...) lliure d'aquelles grans tempestats que en el temps antic tant i tant el castigàven.
*
A la plasseta que hi ha damunt del Gorg Negre de Gualba, s'hi reunien per fer-hi les ballades les bruixes i els dimonis, i en sortien les dones d'aigua.
Una d'aquestes és la que va casar-se amb l'hereu de can Blanch, d'Arbúcies.
El gorg pertany encara a can Prat, de Gualba, descendents de can Blanch.
.
Allà dalt varen plantar-hi tres creus per comanir ( exorcitzar ) a tota aquella mala nissaga de bruixes i dimonis, i van treure'ls a tots menos un de coix, que'ls demanà per favor que no'l traguessin, prometent-los que mai més no els faria cap mal.
*
Apel·les Mestres
*
a Llegendes i tradicions del Montseny
Salvador Bonavia. Barcelona, 1933.
.
*
Xavier dijo
Tot arreu on hi ha un salt d' aigua,
hi ha sorolls de vida i de essers fantastics,
siguin bruixes o fades , dones d' aigua,
merlas blanques,..
On hi ha un salt d'aigua,
s'hi conrean esperits màgics, una energia
que a l' home transforma l' esperit.
Avet_blau
19 Enero 2008 | 08:41 PM