.
*
Nines, no hi aneu,
no aneu al Gorg Negre,
que els bruixots traïdors
no se us enduguessen.
Un estol de nines,
la flor d'aqueix terme,
a fer saltirons
va anar-hi un diumenge.
Feren lo Guinard,

a la Cuit seguiren
fugint a amagar-se
per entre aquells freixes,
feren la Llantia,
lo Mestre i Deixeble,
los Dotze Donzells,
que n'és joc alegre.
Tot jugant jugant
los arribà el vespre
i ni per ser colla
de dotze o de tretze
marxaven d'allà
per por dels espectres,
quan tot manyagoi
d'emmig de ginebres
isquè un anyellet
que les va escometre.
Damunt li saltaren
tantost lo vegeren.
- Quin bé tan manyac!
- Quin xaió tan tendre!
- Com bela, pobret!
- doncs de on pot ser?
L'una el vol gratar,
l'altre el vol estrènyer,
aquella l'amoixa,
eixa el vol apèixer
i més arriscada,
l'altre vol aprendre
d'anar a cavall
com un senyor metge.
Ben escamarlada
un cop hi va seure
fent-li de bridó
son banyot esquerre,
se tornà l'anyell
un cavall rebelde,
que arrencant-se a còrrer
se tira al Gorg Negre.
Les altres fugint
anaven dient-se:
- Ai, l'angelicó!
no el tornarem a veure!
Ella era la flor
de les dotxe o tretze;
com ella cap més
no n'hi havia al terme.
*
Lo seu galindoi
hi tornava als vespres
per si la sentís
en son cau feréstec
entre el bruit dels balls
i de cants infectes:
de primer sentia
los plors d'una verge,
i després mocat
va tornar enrera
sentint lo guè-guè
d'un infantó trendre.
*
Ninetes, ja us dic,
jo no ho vaig pas veure;
pel preu que ho comprí
vos ho torno a vendre,
ni un punt ni una coma
sens guanyar ni perdre;
mes... per les boniques,
i em podeu ben creure,
altres gorgs hi ha
sense lo Gorg Negre.
.
*
Jacint Verdaguer
*
dins Ayres del Montseny.
*