.
*
Una llegenda de Nova Gales del sud ens parla de l'origen del planeta Venus.
*
Mullyan era un enorme falcó-àliga, que vivia a la capçada d'un arbre gegantí.
De tant en tant, baixava amb una llança per matar i caçar homes.
Però un dia, una colla d'escaladors, després d'estar dos dies per enfilar-s'hi, varen arribar al seu niu, calant-li foc i matant a Mullyan.
Els seus ossos calcinats van caure a terra, però una part seva va volar cap al cel, on viu com l'estel del matí.
.
Cal aclarir que, en la mitologia aborigen, animals i homes són esperits equivalents, amb iguals atributs i facultats, d'una manera semblant a les faules d'Esop.
Aquestes històries son explicades per aborígens vius, que les han rebudes mitjançant la tradició oral.
*
.
A Arnhemland utilitzaven un tronc buit d'arbre per a conservar les cendres dels difunts, i en els ritus fúnebres era explicada ( o més aviat escenificada ) la història del tronc buit, amb cançons i danses.
.
La llegenda és llarga i complicada, però en resum tracta de dues germanes que intentaren enganyar a un germà de tribu.
Per fugir de la seva revenja, es convertiren en peixos, però ell les va assetjar amagant-se a dins d'un tronc buit, les va pescar, i se les va cruspir.
Com que les espines que no es va menjar contenien els esperits de les dues germanes, va llançar amb tota la seva força el tronc al cel, foradant-lo, i les espines es dispersaren tot formant els estels de la Via Làctia.
La nebulosa fosca que és visible en la Via Làctia austral i que es coneix amb el nom ( anglès ) de el Sac de Carbó, és el forat per on va sortir el tronc.
.
Això és part del consol que la comunitat cercava quan algú moria.
Tot cantant i ballant sobre els ossos que esdevenien estels.
Els ossos de la seva gent.
Això ens permet només entreveure com podien arribar a ser els estels per a ells, de propers i familiars.
*
*
*
Els Maoris i els Petits sols
.
Els Maoris de Nova Zelanda anomenen Ra Ririki ( sols petits ) als estels, i eren observats amb cura i atenció pels seus astrònoms, un grup de persones només dedicades a l'observació i a l'estudi dels Ra Ririki.
Com els Maoris vivien en dues illes llargues i estretes, separades per l'estret de Cook, mai oblidaren els coneixements mariners que varen permetre als seus avantpassats arribar a Nova Zelanda.
Els navegants i els pescadors consultàven als astrònoms que, per disposar de molts coneixements, també tenien molt poder.
.
Els Núvols de Magallanes, anomenats Tivoreore i Tikatkata, eren els custodis dels vents. Per la posició relativa d'aquests "núvols" estelars, feien pronòstics sobre la direcció i la força del vent.
.
"...si Tivoreore és al davant ( o sia, a l'oest ), és que el temps serà serè."
.
El Núvol petit es troba "davant" del Núvol gran quan els dos Núvols són per sobre el pol celest, i "darrera" quan apareixen sota el pol.
.
Determinaven l'hora durant la nit per la posició dels estels.
I estaven molt atents a les seves posicions relatives. Si un de situat a la vora de la Lluna arribava a tocar-la, deien que l'havia mossegat.
Això volia dir que un enemic es disposava a atacar-los.
.
Venus, l'estel del matí, també presagiaba perills i maleficis.
.
Els estels més adorats eren les Plèiades; els Maoris celebraven l'any nou pel seu alçament heliac. Se'ls hi feia ofrena de brots de patates dolces, i les dones cantaven i ballaven en honor d'aquests estels, simbol de fertilitat.
.
Segons deien i creien, els estels són mascles que fecunden la terra, per què pugui donar fruits.
El seu viu esguard els hi permetia veure molts més de set estels, a les Plèiades...
.
*
giverny dijo
Molt inteersant:-)
Petons
23 Diciembre 2007 | 10:01 PM