novembrosa.
.
.
*
*
avui, de nit - ni un bri de vent -
vora del cim del meu palau de l'aire
bastit al capdamunt del petri pedestal
immens pastat amb terra i aigua
i encare plè de foc de vida,
.
m´he trobat en l'indret on dos mussols
n'han fet destí, aire i bosc amunt,
del seu nocturn camí de cim...
.
com a regal, m'han obsequiat
amb la seva aèria dança, al clar
- avui, potser com mai - de llum
.
de lluna grossa, mentre un grapat
d'estels, bocabadats com jo, també
es miraven el seu silent, màgic, i lent
giravoltar, molt a la vora del meu cap
.
amb ales refulgents, de plomes
de cristall, de vidre encès, retallant
un cop i un altre el boreal alè
d'aquest aire net i pur, fred i calm...
.
moment immens, tramuntanal
que llença a l'espai purs crits de llum
d'argent ferits de lluna, sortits
de plomes que hom diria transparents
per breus instants, en passar arran,
tot ballant l'un de l'altre ben bé a frec
i a l'hora acaronant les blanques galtes
al rostre d'una impassible lluna blava novembrosa.
*
miquel del turó, 24 al 27.11.007.
*
:
*
la blanca lluna blava novembrosa... fotos miquel del turó.
giverny dijo
Un preciós cant a la natura en el teu poema.
Salut!
27 Noviembre 2007 | 09:16 PM