El seny del Pallars ( Joaquim Santasusagna ).

.
*
estany Gento. foto de rutes Palau Robert
*

.
*
.
tot pujant cap al coll de Rus.
.
*

fotos de http://www.caminsdemuntanya.com/rutes/ribagor/cami01.htm
*

*
*
*
*
*
*

El paisatge, torrent de Taüll amunt, va tornant-se eixut, adust. Vora les cases hi ha prats enriolats, però després no es veuen sinó boscos i roquers, en gravetat. L'aigua, com que coneix un major desnivell, és més renouera i no tem de torbar la sublimitat que la vall va adquirint. Molt vora el port de Rus, el pendent s'ha suavitzat, els pins no gosen ascendir-hi i el glever imposa la seva verdor esmorteïda. L'aigua s'hi esmuny, peresosa. Els caps dels serrats vigilen els voltants amb displicència. Uns ramats de vaques que pasturen, dominats per la magestat de l'indret, tenen un posat abstret. Hi ha, en aquestes altures, un aire dens, com si no pertanyessin, en absolut, al món habitat.
.
El cel anà tapant-se mentre remuntàvem el torrent.
"Al matí no farà res - ens pronosticà un home que, amb la seva filla, anava a un retall de prat, molt aigües amunt -, però a la tarda plourà."
.
No érem encara a la tarda, quan ens trobàrem vora la font de Sant Martí, sota mateix del port del Rus, i el cel ja ens amenaçava. Abans d'ésser dalt de tot, gotejà i es posà a tronar. El so que es percebia era esllenegat i somort, senyal que només ens prevenia de retop. Aconseguit el cap del port, veièrem, a l'altra banda i vers l'horitzó, que el blau del cel es mostrava. Només sobre nostre s'estenia la nuvolada negrosa i llisa.
.
La terra que, enllà del port, s'oferia als nostres passos era totauna altra que aquella de la qual procedíem. El seu color era rogenc i el verd dels glevers s'hi estenia en amplíssimes llepasses, que a vegades es transparentaven de rosat. Tot era nu; els arbres no es devien arriscar a envaïr aquesta comarcada. Enfront, s'elevava el Montseny amb posat desdenyós.
.
El país resultava molt divers del que haviem deixat enrera; la passada magestat s'havia transformat en passivitat abstreta.Aquest port, més que ésser indret de pas, divorcia dos paisatges. Els trons, amb llur só acotonat, contribuïen a donar una fesomia reservada al paratge al qual ens adreçàvem.
.
A mesura que devallàvem, la tímida tempesta anà cessant. Els trons es perderen i el blau del cel triomfà a les altures. El sol va tractar d'esgrogueir els voltants sense aconseguir-ho, perquè els tints esblaimats de la terra rebutjaven tot adjutori. En un gran planell, ben dessota del port, unes vaques i unes eugues pasturaven pacíficament, com si res no haguessin sentit. Llurs esquelles, en la serenitat del temps, elevaven una musiqueta bucòlica.
.
En el torrent del Rus comença la vall de Ricuerna. Uns torrentons li acreixen, radialment, el primer cabal, i l'aigua marxa per avall tot cantant amb sordina. Un d'aquests torrents pervé de l'estany Tapat. Unes amples marrades, sobre una terra i un roquer color de mena, hi fan ascendir, en companyia d'uns pals amb fils i isoladors. Això sol ja faria preveure que en comptes de caminar-se vers la naturalesa, es va a indrets que l'home ha sotmés.
L'estany Tapat, més baix que tots els altres del gran circ de Cabdella, si no rep el cabal dels estanys superiorsque abans li era proporcionat, es lliura, per la seva posició inferior, de veure la seva aigua canalitzada i, per tant, la sobralla encara pot emprendre la direcció que la naturalesa li assenyalà. No pas els altres llacs que, amb la boquera barrada, han estat comunicats per força amb l'estany Gento, i l'aigua de tots plegats és aconduïda per a produir un saltant i electricitat. La condició especial del llac Tapat no ha privat, però, que fos canviada la fesomia dels voltants. En les seves ribes hi ha construccions, les unes en peu, les altres caigudes. Es veu que l'aigua que ací es recull no té per única funció emmirallar el cel i els roquers; ha d'estar en contacte seguit amb l'home i ha de tolerar-lo.
.
Damunt d'aquest estany hi ha tota la constel·lació de grans badines que formen el circ de Cabdella, inici del Flamissell. L'ánim s'hi desconcerta en veure com l'obra de la naturalesa ha estat intensament intervinguda. Al seu entorn hi ha grandesa i magestat, però tot sembla reduir-se i minvar quan, alk costat del que és grandiós i majestàtic, es troben, en profusió, dics, cases, rails, ruïnes d'obres, desferres. On s'és? ¿ En plena muntanya, i a molts metres d'altitud, o a la plana, ja fa segles conquerida?
.
Amb aquest destarotament es va vorejant l'ampla vall de Cabdella, amb el Montseny al front. La seva mola, magna i indiferent, comanda en el paisatge. La vall, al seu dessota, és comuna gran bacina, on el verd de l'herbei es barreja amb el to vermellós dels roquers. Forma un buit immens, contornejat, de bon perfil. Part d'amunt, els cavalls i les vaques pasturen; part d'avall, es veu un fil d'aigua com s'escorre entre el to verd rosat de la terra. Però la vall no és res quan es contempla el Montseny. Ell és qui senyoreja i qui atrau, puix que té un posat de noble gravetat i la irradia. Ja es pot vagar per aquestes altures. Es sigui on es sigui de l'ample contorn de la vall, el Montseny és enfront, magne, puixant, serè.
.
El gran cim convida a l'ascensió. No ofereix declivis del mal pas, trencats ni difícils. Però té altitud, i pèr a ésser guanyat el capdamunt de la gran muntanya calen passos i més passos. Quan s'és dalt, tot l'esforç queda compensat. Situat al cor mateix del Pallars, el cim del Montseny veu desplegar al seu entorn un meravellós panorama. Tot el bo i millor dels pics pirenencs hi és congregat, tota la comarca del Pallars - nom gloriós dins la nostra història - hi és oferta. Molts dels cims que hi ha al volt, i fins alguns que són pròxims guanyen el Montseny en alçada, però ell no pot sentir enveja de ningú. La seva situació el converteix en cap de la terra pallaresa.
Què més podria desitjar? Seny del Pallars, se li diu, i, perquè ho és, gairebé se'l pot considerar seny de Catalunya, ja que aquella terra n'és un bocí principal i principesc. Per aquest motiu, tots els altres pics, superiors i inferiors, li poden tenir enveja.
.
La boira, gelosa del seu prestigi, sovint l'envolta.Ara comença a pujar de les valls de l'entorn, singularment de la de Sant Antoni. El seu solc està envaït de fumerassa i, tot gonflant-se, la massa cotonosa es va elevant. Algun floc també pervé de la banda de Llessui i de la de Cabdella. El circ dels estanys sembla igualment voler col·laborar a envoltar el pic d'encens. Però la gran muntanya, baldament amiga de les bromes, avui vol senyorejar i els vapors se n'aparten. No reïxen a encerclar-la ni a guanyar-la.Ella imposa la voluntat sempre que hi té punt.
.
Pel coll de Triador, el Montseny de Pallars es relliga a la serra que separa la vall de Llessui de la de Cabdella. Tot és verd, pels seus volts. Ho és al cap de les collades, ho són els vessants, ho és el fons dels crestalls, talment com si una maragda gegantina hagués agafat ací diverses formes. És un verd que no esclata, ans es barreja levíssimament amb groc.
.
La vall de Llessui, en bona part, és tota una praderia. Quan el cabal d'aigua se li ha engrossit, en el seu tàlveg creixen arbres, i llavors el paisatge té aquell to, alhora ardit i delicat, que estimava Joaquim Vayreda. Vora Llessui, la nova qualitat s'atenua i una diversitat de colors - bru, morat, gris i molts tons de verd - tornen impersonal el seu marc. La nota perla de les cases d'alguns poblats parla, a més a més, que s'és en ple domini de l'home.
.
Passat Bernui, s'arriba a Sorre - Sorri, que en diuen - i aquest aplec de cases està tan pintorescament situat dins el seu paisatge que el vilaró ho és tot al seu voltant. Un camí de meravella - tota una profusa blonda vegetal - acompanya vers el torrent de Sant Antoni. En ésser-hi, el verd fosc de l'arbriu i el verd brillant de l'herbei exornen, fins a Rialb, el curs del corrent.
.
Si no fa res de girar-se enrera, es pot veure, al fons de tot, com el Montseny del Pallars - no pas revestit d'altivesa, sino de dignitat real - esguarda amatent la seva terra.
Seny del Pallars, ell vetlla i protegeix un país egregi!
*
Joaquim Santasusagna
*
dins Les serres encantades.
Editorial Selecta. Barcelona, 1936, 1956
*

servido por miquelturo 1 comentario compártelo