Catarisme i sociabilitat.

.
*
Els càtars no eren precissament estrangers als pobles i viles. Tothom els coneixia.
.
Els dos bons homes que acaben d'arribar i preguen a casa de Pere Raimon son el germà de l'ancià cavaller Isam, i l'oncle de Guillem, el ferrer. Les perfectes que treballen la llana a ca la bona dona Fays, vidua del vell senyor Sicart, són totes dels voltants; vídues, també filles sense dot, o promeses amb Déu...

A Occitània, el catarisme fou un assumpte familiar. I defensar de la croada les seves terres i els seus drets, va ser, per a tants senyors faidits a partir del 1230, com venjar una mare, una germana, o un vell pare, cremats per heretges per l'Inquisició.

Així, dins els tres principats occitans on s'implantà realment a partir de mitjan el s. XII ( els comtats de Tolosa i Foix, i el gran vescomtat de Trencavell de Carcassona-Bessiers-l'Albí i Razes ) el catarismepenetrà dins totes les capes socials. Aquesta sort no la va tenir a Renània o a Borgonya, per exemple, a on no va conmoure gairebé més que a clergues lletrats, ni a l'Itàlia del nord, a on va aparellar la seva sort amb l'oligarquia gibelina * de les viles lliures.
_________________________________________________________
* gibelins: A l'Itàlia del s. XIII, partidaris de l'Emperador, i oposats als Güelfs, partidaris del Papa, a la guerra que els enfrontà fins la victòria dels Güelfs amb Carles d'Anjou, el 1268.
_________________________________________________________
.
Aquí penetra la societat des de dalt, per la classe noble, que era la que establia encare la moda, i malgrat que el seu dinamisme econòmic minat per una burgesia en ascens, començava a desinflar-se.

Una simple questió de moda intelectual?
Inicialment, pot ser si.
Però... és que potser n'hi ha cap, de moda innocent?

I és a Occitània, precissament, a on les estructures socials feien que una moda, una opinió, una fe adoptades per la classe ideològicament dominant tinguessin totes les possibilitats de fructificar. Encare amb més motiu, doncs es tractava d'un autèntic i rigurós cristianisme, que responia millor a les exigències del fervor i als interrogants de l'angoixa que el de Roma.

El seu camp d'acció no va estar només a les viles; també els castells, els castrum, aquestes viles fortificades i agrupades en cercles concèntrics tot envoltant els habitatges més dignes i nobles, i que era, cap el 1200, el cor de la societat occitana. Així, penetrant per dalt, el catarisme sadolla el cor d'aquesta rara societat convivencial.

Pel fet de l'absència del dret de primogenitura dins del dret o costum d'origen romà prevalent al Llenguadoc, el feu ancestral, indefinidament repartit, s'esbocina com més va un poc més; i l'antiga noblesa, empobrida, reparteix els seus drets sobre les viles en diversos petits senyors ( co-senyors ).

Dins el castrum, les barreres entre classes socials eren molt permeables, i els co-senyors i les seves families vivien porta per porta amb els artesans i els comerciants. Parlaven plegats. La paraula es difonia, amb simpaties i antipaties, i feien camí les idees, les opinions, i es multiplicaven les opcions i les actituds.
De fet, la petita noblesa rural constituí a l'hora un reservori de perfectes de l'Esglèsia càtara, i el seu més ferm suport; primer socio-econòmic, i més tard també militar, quan la necessitat es feu sentir.

A Fanjós, Laurac, a Mas de Santes Puelles, i també a Puigverd, Mirapoix i Montsegur, les àvies vidues es feien "bones cristianes" sovint amb la més jove de les seves filles, obrien cases de perfectes, i criàven al seu recer, dins l'eco de les predicacions i dels ritus, els seus fills, els futurs bons creients, i els futurs faidits.
Els fills, poc seduïts per l'ofici de les armes, aprenien llatí, i es feien predicadors.

Tot el vast cercle familiar constituïa el recolzament logístic i militant de l'Esglèsia, i els veïns, convidats a escoltar les pregàries als grans salons, van ser a poc a poc guanyats per la necessitat de trobar llur salvació de entre les mans dels bons homes.
Els grans prínceps, com el Comte de Foix, el de Tolosa, o el vescomte Trencavell, tot i que no sempre van simpatitzar amb el catarisme, no podien de cap manera prendre partit contra la majoria dels seus subdits.
Les injuncions llançades pel Papa restàven indefectiblement en lletra morta.
I així fou com tot un ample vessant de la cristiandat, guanyat en profunditat, des de l'interior i pels camins de la convivència i els lligams de la sang, es va decantar i desentendre de l'autoritat de la Santa Seu. I aquesta, però, no podia ignorar un perill tan real.

.
*
Paratge, civilització d'igualtat.
.
En cortesia, i per damunt dels destins del naixement, tothom és parell en noblesa de cor i de gest, en "paratge", quelcom que ja ha deixat de ser un privilegi de l'aristocràcia.
Així, des que la Croada contra els Albigencs capgira el pais i amenaça els fonaments de la societat cortés, a l'Occitània tolosina, el mot paratge és el que anima el coratge als partisans dels comtes. És la civilització del Paratge, defensada per cavallers, burgesos, comerciants i poble plà contra els croats, i és la que celebra el trobador que composà la Cançó de la Croada.

( Guillem de Tudela: La Chanson de la croisade Albigeoise. Berg International. París, 1984.)

Al pais càtar, trobadors i càtars ifreqüentàven les mateixes corts, les mateixes viles-castell, tot parlant els uns d'amor, i els altres de Déu. La conquesta francesa i la normalització catòlica van fer callar a uns i altres. I els últims trobadors van comprendre que el nou ordre seria fatal per a la llibertat d'estimar, i de fet, l'Inquisició va condemnar per adúltera la seva inspiració poètica.

Molts d'ells, com Pere Cardenal, Guillem Muntanyagol ó GuillemFigueira, de dins l'ambient del Comte de Tolosa, escriurien mordaçes sàtires en contra de la dominació franco-clerical. ...()...
.

Els trobadors van ser imitats al llarg de tota Europa: a Galicia, Portugal, als dominis d'Oil pels "trouvères", a les terres germàniques pels "Minnesänger"; tan sols, però, d'una manera merament formal.
I són aquestes imitacions, no sempre ben enteses, les que van originar el corrent literari del preciosisme.

servido por miquelturo 1 comentario compártelo