la Croada contra els albigencs ( Dominique Baudreu ).

*


*
batalla de Muret.
*


*
.Prise de Marmande par le futur Louis VIII au cours de la Croisade des Albigeois Guilhem de Tudèle Chanson de la croisade des Albigeois Dessin à l'encre France, Début du XIIIe siècle Bibliothèque nationale de France, Département des Manuscrits (division occidentale) Français 25425 Fol. 231
*
imatges de vikipedia.
*
El catarisme troba al Llenguadoc del s. XII, un terreny favorable que li permet escampar-se, fins el punt que la nova creença esdevé majoritària devant del catolicisme.
Amb l'adveniment del papa Innocenci III, l'església de Roma reacciona en un primer moment amb predicacions que ben aviat es revelen ineficaces.
El 1208, l'assassinat de Pierre de Castelnau, llegat pontifici, a mans d'un desconegut, precipita el curs dels esdeveniments. El comte de Tolosa és posat sota sospita d'haver encomanat el crim.
Després d'haver convençut el rei de França del profit d'una operació militar contra els senyors de Llenguadoc que acceptaven els heretges a les seves terres, el papat convida els cavallers nòrdics a preparar-se per a la guerra santa.
L'exèrcit croat emprén el camí de la vall del Rhône el 1209, acompanyat de nombrosos clergues i un llegat pontifici.
La primera operació d'envergadura té lloc sobre Bessiers.
La vila és presa, i els seus habitants, masacrats.
A Carcassona, el bescomte Trencavell és capturat amb traïdoria durant el transcurs del setge a la seva vila, i el seu principat passa llavors a un petit senyor d' Ille-de-France, Simon de Montfort, qui pren el comandament militar de la croada, i somet les principals places fortificades dels dominis de Trencavell.
Fins i tot Minerva i Termes, fortaleses considerades inexpugnables, acaben capitulant el 1210. Tan sols el castell de Cabaret aconsegueix oposar una resistència més duradora; però finalment es veu forçat a negociar una rendició provisional el 1211.
.
El tercer any, la croada guanya les terres de Raimon VI de Tolosa. La vila de Lavaur és la primera a caure; després del carnatge dels seus defensors, i d'una foguera feta amb quatre-centes persones "perfectes".
Montfort, mentretant, intenta vanament posar setge a Tolosa.
Aliats de Raimon VI, els comtats de Foix i de Comminges s'afegeixen al conflicte.
I l'any 1213 es presenta amb un nou aliat amb la causa tolosina: el rei en Pere II d'Aragó i comte de Barcelona. És, però, una intervenció força efimera, doncs troba la mort a la batalla de Muret. La coalició catalano-occitana per ell comanada esclata en cent bocins.
L'exèrcit de Montfort pot llavors fer-se amo i senyor de Tolosa.
Tres anys més tard, el fill del comte Raimon VI enceta una reconquesta que provoca una revolta dels tolosins. El 1217, el jove comte entra triomfant a la vila del seu pare, i obliga als croats a deposar el seu setge a Tolosa.
Simon de Montfort mor als combats el 1218, i és substituït pel seu fill Amaury, qui no pot contenir la contraofensiva occitana, i es retira del conflicte el 1224. El respir, però, és de ben curta durada; el rei Louis VIII pren personalment la direcció d'una segona croada el 1226, duta contra un pais que ja ha patit quinze anys de guerra.
El comte de Tolosa és forçat a sometre's pel Tractat de Paris, i també obligat a desposar la seva filla amb Alphonse de Poitiers, germà de Louis IX.

*
Cathares expulsés de Carcassonne en 1209
*

La croada, doncs, no havia fet desaparèixer el catarisme; però la Inquisició s'hi va posar fort a partir del 1233. El 1240, un darrer sobresalt del representant dels Trencavell que es salda amb una desfeta: amb d'altres senyors desposseïts, els faidits, posa setge a Carcassona, sense poguer reconquerir la vila dels seus avantpassats, sólidament defensada pel senescal del rei.
Dos anys després, el comte de Tolosa juga les seves darreres cartes. Un escamot de cavallers faidits, refugiats a Montsegur, aconsegueix massacrar un grup d'inquisidors acantonat a Avinyonet. Després d'aquesta operació llampec, Raimon VII,massa segur de les seves aliances exteriors amb els reis d'Anglaterra i d'Aragó, intenta foratgitar dels seus dominis l'empresa capetiana. La feina, però, no té éxit, i finalment arriba la fí per a tota veleitat d'independència dels prínceps occitans.
Els darrers punts de resistència política i religiosa s'esfonsen amb la caiguda de Montsegur el 1244 i de Quéribus el 1255.
El 1271 mor la filla de Raimon VII sense descendència, i el comtat de Tolosa passa a ser annexionat al reialme de França.
*
Dominique Baudreu
*
dins le Sentier Cathare. De la mer à Montsegur.
Éditions Randonnées Pyrénéennes,
Comité de Randonnée de l'Aude, 1991.

*

( traducció, miquel del turó. )
*

servido por miquelturo 4 comentarios compártelo